Diccionari der aranés

PRESENTACION

M. Raynouard, ditz «...c'est qu'il a existé, il y a plus de dix siècles, une langue qui, née du latin corrompu [er occitan] a servi de type commun à ces langages. Il est assez remarquable que les Pyrénées et les Alpes offrent ainsi parmi les peuples voisins qu'elles séparent de la France, le langage qui a le plus de rapport avec la langue romane». Afirmacion que ven reforçada pera de Jules e Yvonne Ponsolle: «C’est à la source du fleuve que la langue es la plus pure. Les Aranais peuvent en être fiers et ils doivent s’attacher a la maintenir car elle est le vrai trait d’union entre toutes les races latines».

Tanben Jusèp Sandaran expressaue: «...el parlar de la Vall d'Aran, poble que conserva molt més pronunciada la primitiva fesomia, sobrevivent, com qui diu únic, dels primers pobladors de Catalunya. Allí es parla encara ab sòns purs com es devia parlar algunes centuries endarrere». E auem considerat a Josep Aladern: «Respecte'l seu llenguatge [Val d'Aran], que tan míser creuen que és aquests esprits forts afrancesats se quedarien maravellats si vegessen que en lloc d'ésser el dialecte rústec de mitja dotzena de poblets isolats del món, és un ric i pintoresc idioma parlat per més de cinc milions d'habitants, això és més dels qumés riques de la llengua gascona...»

Èm conscients dera nòsta responsabilitat, en auer en compde era istòria dera lengua nòsta e era sua forma d’emplec actuau, en considerar era lengua occitana ena sua totalitat, en tot eth legat trobadoresc, que siguec depositada ena Val d’Aran hè mil ans e qu’a conservat fòrça caracteristiques medievaus. Er aranés ei era eréncia a on se deposite era riquesa des costums, des tradicions,... deth nòste pòble.

Aguest Diccionari ei hèt damb era volontat de convertir-se en un arnés d’emplec escolar que posque auer utilitat enlà der estudi, e vò èster era basa d’un document mès dinamic que s’actualizarà per mies digitaus d’an en an, de forma contínua. Era creacion d’un grop de trabalh, format per persones diuèrses, en encastre der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, damb aguesta finalitat, seguirà ara publicacion d’aguesta òbra.

Era concepcion d’ua òbra dinamica da ad aguest document un caractèr de provisionalitat. Era continua actualizacion hè que lo que sigue definitiu ei era sua provisionalitat, caracteristica qu’identifique as òbres normatives d’ua Acadèmia. Era autoritat ei deth pòble, que pes camins diuèrsi e a viatges capriciosi, manten era lengua en un estat de transformacion continua e de definicion provisionau.

Aguest Diccionari ei compausat per mès de 10.000 entrades e incorpòre es mots e locucions mès emplegats en aranés. Ath long dera òbra apareishen es toponims mès corrents e ena part finau s’incorpòre eth milenat de toponims internacionaus mès usuaus.

Abans d’aguesta òbra era Acadèmia publiquèc eth Vocabulari dera tecnologia dera informacion e eth Vocabulari d’espòrts d’iuèrn damb es madeishi critèris e damb era madeisha estructura.

Aguestes tres òbres signifiquen era definicion lexica de mès 15.000 entrades, qu’incorpòre es paraules dera vida de cada dia, es dera tradicion e es dera modernitat. Cau tanben auer presenta era publicacion pendent 2019, per aguesta Acadèmia, deth Nomenclator dera Val d’Aran damb lèu lèu 3500 toponims.