Élément(s) ajouté(s) récemment
Aucun produit
Liens à visiter
L-9782859101241
Utilisé
1 Elément
En stock
Attention : dernier en stock !
21,50 €
Identita culturala e dinamisme economic - Collectif
IEO TARN
Colloque International d'Albi du 24 et 25 Novembre 1990
Type | Broché |
Année | 1992 |
Langue | Français + Occitan Languedocien |
Pages | 256 |
Format | 15 x 21 cm |
Distributeur | IEO Tarn |
ISBN | 2-85910-124-1 |
Identita culturala e dinamisme economic - Collectif
IEO TARN
Colloque International d'Albi du 24 et 25 Novembre 1990
En présence de La Comission de las Comunautats Euoropèas ; La Generalitat de Catalunya ; La Region Miègjoirn-Pierenèus ; Lo Conselh General de Tarn ; La Vila d'Albi ; Lo Centre Cultural d'Albigès.
«I a 500 ans, en 1492, los indians d'America descobrissián l'Europa e sa violéncia colonisaira a travèrs l'arribada de tres caravelas. Aquel eveniment foguèt per eles e per nosautres una revolucion economica e culturala que butava al delà del pensable, las frontièras del mond e qu'anava s'esperlongar fins ara.
Vaquí que 1992, nos aparéis coma una autra aventura que torna plaçar l'ome dins una situacion quasiment identica. Lo sentiment d'un alargament de l'espandi europeu es lo revelator d'una novela quista de l'identitat. Lo joc economic butat a son paroxisme, la disparicion de las frontièras, los cambiaments de l'Est, tornan balhar al mond lo besonh
d'èsser d'endacom.
A l'ora d'ara, los pobles forts de lor apartenença a una cultura, preparan amb estrambord l'Europa de 92. Tornan aparéisser los ligams d'un sentiment prigond d'identitat culturala amb lo dinamisme de l'economia. Facia a una tecnocracia impersonala e frèja que a balhat mesura de sos limits, la cultura, motor de l'identitat, ven un dels elements essencials de l'economia.
Es l'onor dels Occitans, de pausar clarament lo problèma dels ligams de la cultura amb l'economia, conscients que al sègle XXI, l'economia serà una causa trop essenciala per la daissar dins las mans dels economistas ! E, al delà del problèma economic, lo joc que se joga es abans tot la plaça de l'òme dins lo mond que bastissèm.»
Robèrt MARTI
Discors de dubèrtura de Robèrt Marti :
«Me desencusaretz de me presentar davant vos, vestit coma soi amb una vèsta e una cravata al mesprés de tot çò que, dem-pudi d'annadas, nos an ensenhat, es a dire que lo bon Occitan se deu de portar la bloda e los esclops e se trachar unicament de conservar lo patrimoni coma suplement d'arma, un pauc coma se lo temps s'èra arrestat vaquí un centenat d'annadas dins l'epoca benastruga ont se preparava la guerra de 14-18; aquela guèrra que sonèron "granda" e que balhèt a nostra tèrra tantes e maites de monuments. Aquel temps tant urós de l'empèri, de las colonias e de la caça als pateses.
Ara los Occitans prenon lo tren, d'unis s'asardan a prene l'avion, e vaquí que se trachan d'economia que meton en plaça un colloqui internacional sus aquela materia nobla, prova se n'èra de besonh d'un esperit revolucionari e irresponsable que cadun sap ben que l'economia es unicament l'afar dels economistas de profession.
Podriai contunhar de temps sus aquel ton, que nosautres Occitans se sèm encara aquí es benlèu certanament gracias a nostre prigond sens de l'umor. Sens de l'umor que nos servís per amagar lo tragic de nostra situacion. Mas, vaquí que dins lo negre de la nuèch quicòm lusís en Europa, las causas cambian.
D'omes se lèvan un pauc de pertot per afortir lor existéncia en tant que poble e que cultura. Dins un estat centralisator coma la França, comença de se parlar d'una solucion territoriala al problèm basc. Se parla de cambiar lo nom de la region Mièg-jorn-Pirenèus en Occitania Centrala e, divina suspresa, los de-putats de l'Amassada Nacionala a Paris reconeisson ço qu'avián negat dempuèi de sègles, l'existéncia dins l'estat Francés d'un poble Corse, poble que saludam aicí frairalament en esperant la reconeissença dels autres ( e mai se demora l'obstacle del
Conselh Constitucional ).»
IEO TARN, 1992.
Aucun commentaire client pour le moment.