Élément(s) ajouté(s) récemment
Aucun produit
Liens à visiter
L-ATS-18
Neuf
2 Eléments
En stock
7,00 €
De fuòc amb de cendre (Tome II) Lo refugiat - Pèire Pessamessa - Roman de la collection A Tots n°18, IEO edicions (IDECO).
Type | Broché |
Année | 1976 |
Langue | occitan (provençal) |
Pages | 240 |
Format | 11 x 18 cm |
Distributeur | IEO edicions - IDECO |
Label | A tots |
De fuòc amb de cendre (tome II) Lo refugiat - Pèire Pessamessa - ATS 18
"De fuòc amb de cendre" est le titre d'une série de 3 romans de Pierre Pessamessa: Onze oras passadas de cinc (1973), Lo refugiat (1976), Espaci nòu (1978).
"Lo refugiat" est le second volume du roman de Pèire Pessamessa. Il fût publié en 1976 dans la collection A tots de l’IEO. C'est la suite chronologique du premier tome "Onze oras passadas de cinc". Les deux jeunes occitans engagés dans la SS par idéalisme vivent les derniers jours de leur division, fuyant d'abord les russes, puis les Occidentaux.
Collection A Tots n° 18 - IEO Edicions - IDECO.
L'auteur:
Pèire Pessamessa est né en 1931 à Marseille. Il est écrivain, homme politique et romancier en occitan provençal. Il commence à écrire dans la revue occitano catalane Vida Nova et dans la revue catalane Serra d’Or. Il reçoit le Prix Occitan aux Jeux Floraux de l’Alguer en 1962. Il est aussi critique littéraire et réalise diverses émissions de radio et films en occitan. Il reçoit le prix Batista i Roca en 2005. Il fût maire de Buoux (Provence) pendant 28 ans.
Sinòpsi:
Norbèrt e Pèire, cadun de son costat o amassa s’acaran als darrièrs jorns del Reich, puèi al « retorn de manivèla » que representa per aquestes dos SS la desfacha nazi. Caminan per Alemanha en quista d’una escapatòria abans de se separar al pè dels Alps.
Extrait:
« ...Ara, ai comprés. Es pas de uèi que pòrti dins ieu lo mieu retorn au païs, l'ai totjorn agut aqui, dins la pòcha de l'estomac, un gròs codonh. Lo dieu escondut que fulmina e ulhauceja s'un còp es pas entendut, e que vos manda barrutlar sensa fin dins lei campàs dau sovenir e de l'enfança recobrada...
Comentari:
Lo raconte contunha de prene lo lector. La fugida ten de donar vam a l’òbra romanesca, mentre qu’espelís un agach critic de Pèire sus son engatjament nazi. Lo roman s’acaba amb dos relats vius e pivelants, lo de la guèrra viscuda per Marqueton, figura de la Resisténcia, e lo de la guèrra viscuda per Bernat, figura dels camps de concentracion. Aqueles dos relats venon fa contrapés al punt de vist nazi de l’antieròi. Pessamessa contunha de fargar amb mestriá una multitud de personatges, sempre caracterizats en l’afar de qualques mots e en relacion dinamica amb los autres. Es d’una eficaça redotabla. Aquela catastròfa, al sens pròpri del tèrme, fonciona coma lo reflux de la fugida après lo flux, l’endavant fòl de l’engatjament nazi de la part primièra del roman. Après s’èsser ronçats dins la vida que la se vòlián sencèra, sens compromés, son, aqueste còp, precipitats per la foliá que contribuiguèron de descadenar. La fam, l’instint de subrevida, l’amistat, lo frairar viril, la traïson, l’embriagament jovenil que ven embrigadament ideologic, aquel esfondrament abrivat crida lo parelh de la catastròfa qu’es la crisi, valent a dire lo jutjament. Après l’apogèu quasi apologetic d’Onze oras passadas de cinc, lo romancièr porgís la nekuia que conven a tota trilogia del buf epic, e que tròba aicí per resson, tant lo triangle Norbèrt-Pèire-Marqueton coma in absentia lor monta-davala dins la "còla" venguda mitica de la joventut perduda.
Aucun commentaire client pour le moment.