Élément(s) ajouté(s) récemment
Aucun produit
Liens à visiter
L-9782859106188
Neuf
1 Elément
En stock
15,00 €
Delà la mar - Sèrgi Gairal. Roman en occitan dins la fin del sègle XIX, a l’encòp en Roergue e en Argentina, que pausa un problèma totjorn d’actualitat : l’emigracion cap a d’autras tèrras per fugir la misèria. Collection A Tots n°165, IEO edicions.
Type | Broché |
Année | 2020 (1ère édition 2004) |
Langue | occitan (languedocien) |
Pages | 188 |
Format | 13.5 x 18 cm |
Distributeur | IEO edicions - IDECO |
Label | A tots |
ISBN | 978-2-85910-618-8 |
Delà la mar - Sèrgi Gairal
Roman en occitan
Un "May Flower" occitan. Partidas de Rodés per fugir la misèria de 1884, quaranta familhas roergatas arriban a Pigüe el còr de la Pampa argentina lo 4 de decembre de la meteissa annada....
Dins la segonda mitat del sègle XIX, per de rasons mai que mai economicas, lo movement migratòri dels Roergasses (Avaironeses de uèi) s’accelerèt cap a d’autres païses e continents. En 1884, a l’iniciativa de Clamenç Cabanettes, a l’entorn de 160 personas (adultes e enfants) emigrèron cap a la pampa argentina per fondar una colonia, venguda la vila de Pigüé (15000 estatjants). Foguèt una aventura extraordinària per l’epòca que representava un cambiament total e definitiu.
Çò sol sufiriá a escriure un roman, mas i a tanben l’aspècte lingüistic qu’interessèt particularament Sèrgi Gairal. Es una colonia occitana que foguèt creada e que faguèt resclantir nòstra lenga en America pendent qualques decennis.
Es dins aquel contèxte, de la fin del sègle XIX, que se debana aqueste roman, a l’encòp en Roergue e en Argentina, que pausa un problèma totjorn d’actualitat : l’emigracion cap a d’autras tèrras per fugir la misèria…
Réédition de 2020 (première édition en 2004: ISBN 2-85910-351-1).
Collection A Tots n°165, IEO edicions.
L'auteur:
Sèrgi GAIRAL est né le 19 février 1948 à Castres (Tarn). Licence d’espagnol à Toulouse. Professeur d’espagnol. Retraité depuis 2008. Cours et ateliers d’occitan. Collaboration aux dictionnaires de Christian Laux, Cantalausa et la méthode Cap a l’Occitan (IEO). Conférence sur l’émigration rouergate en Argentine. Marié, trois enfants.
Extrait:
Après l’ainat, qu’aviá catòrze ans, avián aguts los bessons, n’avián perduda una en camin, avián agut lo quatren, lo cinquen, puèi la seisena nada-mòrta. De veire aquel còrs sens vida dins los braces de la levandièira, lo pagés n’èra demorat mut, assucat, anequelit…
Sièis ans pus tard, tres còps aviá facha repetir la femna. Al quatren èra sortit en rondinant, sens se revirar. Ela s’èra retirada dins la fòraiguièira per eissugar qualques lagremas. Lo ser, al lièch, l’aviá pas agachada. Tota la nuèch a far tantarra, a se demandar se l’enfant èra seu, se naisseriá normal, se ne sortirián pas dos tornarmai, se seriá pas mièlhs que tot aquò s’arrestèsse. Ela tanpauc dormissiá pas, de lagui, non pas qu’acceptèsse pas l’emprenhament novèl, mas de saupre l’òme enchiprós que jamai.
L’endeman, foguèt el qu’o anoncièt a l’ostalada d’un biais un pauquet enigmatic : « Dins qualques meses, tornarem metre lo cadieiron. » Totes l’agachèron, totes s’entragachèron. Lo vaquièr regassèt. Present dins l’ostal quinze ans abans que lo pagés se maridèsse, partejava mai d’un secrèt, coneissiá los projèctes, participava sovent a las decisions. Agèt lèu l’explicacion ; la quítia pagesa precisèt sulpic que, d’en primièr, caldriá desemposcar lo brèç.
– Siás tornarmai aital… diguèt l’ainat, un chic fatalista.
– Tornarmai, Viçenç.
– Tornarmai per dos… se ne vira, faguèt un dels bessons.
– Aquò rai, metrem dos cadieirons, apondèt l’autre.
Après un cort silenci, lo paire concluguèt :
– Val mai dos de vius qu’un de mòrt. [...]
Aucun commentaire client pour le moment.