Élément(s) ajouté(s) récemment
Aucun produit
Liens à visiter
L-9999000000116
Neuf
1 Elément
En stock
Attention : dernier en stock !
15,00 €
Lo Capitani de la Republica - Glaudi Barsòtti. Roman historique qui nous fait revivre la République de Casaulx en marseillais et en vivaro-alpin, à la fin du XVIe siècle pendant les guerres de religions entre catholiques et hugenaud. Éditions Lo Gai Saber, N° spécial 2012.
Type | Broché |
Année | 2012 |
Langue | occitan (provençal) |
Pages | 204 |
Distributeur | Lo Gai Saber |
Label | N° spécial juin 2012 |
Lo Capitani de la Republica - Glaudi Barsòtti
Ce roman historique fait revivre la République de Casaulx en marseillais et en vivaro-alpin pendant les guerres de religions entre catholiques et hugenaud.
À la fin du XVIe siècle, un jeune paysan du Queyras, Joan-Guilhem, instruit par le curé de son village, devient instituteur, puis quitte ses montagnes d’origine pour les environs de Marseille. Il est alors approché par les partisans de Casaulx, qui allait fonder à Marseille, entre 1591 et 1596 une « République » indépendante. Joan-Guilhem devient capitaine dans l’armée de Cazaulx et participe aux combats pour instaurer cette République.
Éditions Lo Gai Saber, N° especial 2012
Revue trimestrielle Lo Gai Saber - Escòla occitana - supplément juin 2012.
Extrach del prefaci de Domenja Blanchard :
"Aquel roman nos conta una pagina de l'istòria de Marselha, ciutat que se distinguèt sovent per son estacament a las idèas independentistas e revolucionàrias.
Sèm a la fin del sègle XVI, Marselha refusa de se sometre a un rei uganaud, Enric lo quatren e, menada per Carles de Casaus, vendrà una republica crestiana e independenta pendent qualquas annadas, emai encontre fòrça dificultats tant economicas coma politicas.
Carles de Casaus vòl tornar Marselha als Marselheses e, per aquò far, balha a sa ciutat autonomia administrativa e dardalhament cultural. S'atissarà duscas a sa mòrt a refusar son integracion al reialme francés. Sas aliganças amb Savòia e Espanha que son pas que tacticas seràn consideradas per l'istòria oficiala francesa coma d'actes de traitesa.
Se l'autor a causit la fòrma del roman per nos relatar aqueles eveniments, lor debanament, dins lo mendre detalh es fisèl a la realitat e los noms dels protagonistas màgers son veridics."
Aucun commentaire client pour le moment.