Élément(s) ajouté(s) récemment
Aucun produit
Liens à visiter
L-9782906313157
Neuf
Ce produit n'est plus en stock
4,50 €
La batesta de Lepant - Istòria Niçarda: Reinat Matalòt licencié de langue niçoise, raconte la bataille navale de Lépante, qui ne fait pas partie de l’Histoire de France, mais qui est un épisode de l’Histoire de Nice, que les niçois connaissent peu en dehors de la rue qui porte son nom. Edicions "Auba Novèla" (Niçard, graphie classique).
Type | Broché |
Année | 1997 |
Langue | occitan (niçois) |
Pages | 32 |
Format | 14,5 x 21 cm |
Distributeur | Auba Novèla |
Label | istòria |
ISBN | 2-906313-15-7 |
La batesta de Lepant - Reinat Matalòt
LEPANT : toi lu Niçards conóisson de segur la carriera d’aqueu nom. Ma sàbon bessai pas totjorn embé precision cen que siguèt, au just, la batèsta de Lepant, aqueu 7 d’octòbre dau 1571, quora Niça, qu’èra alora sota lo govèrn d’Emanueu Filibèrt, Duc de Savòia, partecipèt a-n-aquela granda expedicion cristiana còntra lu Turcs.
Qu’anàvon faire lu Cristians a Lepant, a l’entrada dau Gòlfe de Corint? Perqué èra partida aquela armada à destrúger la flòta turca?
Lu Niçards, embé lu Venecians e lu Espanhòus, siguèron ben presents a-n- aqueu rescòntre ferotge, dau temps que lu Francés, elu, estaíon ben tranquillament en defoara…
Reinat MATALÒT respoande a toti li noastri interrogacions dins un estudi clar e documentat, en detalhant lu preparatius de la batalha e lo sieu debanar.
Illustracion de la cubèrta d'après Breugel e F. Huys.
Edicions "Auba Novèla".
Extrait:
Lo perilh
A la prima de 1571, esquasi tota la Mieterrana orientala era en passa de tombar en lo poder de l’emperi otoman. Grècia e l ‘Archipel èron ja sota la copa de la Poarta, Cipri (ò Quipri) venia de cabussar en seguda a la sanguenosa presa per li tropas de Selim II, filh e contunhaire de Soleiman lo Manhific. En demai, li flòtas aligadi dei Turcs e dei Barbarescs assajàvon de conquistar Creta. Abrivats per la sieu capitada, li escadras dòu Creis s’encafornàvon en Adriàtica en devastant li isolas Ioniani e la coasta dalmata fins ai poartes de Venècia.
Denant lo perilh gue s’arrambava, l’Occident crestian si decidet, per un còu, de reagir embé lo vanc dòu sieu cap, lo Papa Pio V que, gauch a la sieu testardisa, capitet lo 25 de mai de 1571 de vencir toi lu interés divergents, li rancuras e li maufidanças recipròqui per crear una santa Liga contra l’infidel en mesura de s’opausar ai estiganças dòu grand Turc. L’acordament prevehia un’ aligança ofensiva e defensiva contra lo Turc, la creacion d’una foarça permanenta de doi cents galeras, cent naus de traspoart e cinquanta mila fantassins e lo mand d’un’ espedicion anuala au Levant.
Aucun commentaire client pour le moment.