Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782954270197
New
2 Items
Dins l'estòc
12,00 €
En bosca de Pan - Joan-Glaudi Puech - Cortetas de Mananca II. Vint e quatre novèlas Cronicas de Mananca, aqueste vilatge de Luberon, que benlèu avètz ja descobèrt en legir Flors paganas. Edicion bilingüa, IEO 06.
Type | Broché |
Année | 2021 |
Lenga | Francés + Occitan Provençau |
Pages | 218 |
Format | 15,5 x 23,5 cm |
Distributeur | IEO 06 |
ISBN | 978-2-9542701-9-7 |
En bosca de Pan - Joan-Glaudi Puech - Cortetas de Mananca II
Un còp de mai sèm a Mananca (veire Flors paganas), vilatge de Luberon que ne coneissètz ja d’unes estatjants, coma Josia, l’olièra tan pròcha de la natura, Marc, lo regent, la jove Arutam, Bernat e Catarina, que se ganhan fòrça moneda a París e tornan dins lor « campanha » qualques meses cada an, e Pablo, lo dròlle amerindian de Brasil qu’an adoptat… Aquestas cronicas novèlas vos faràn traversar las annadas, de 2020 a 2050, en passar per la vida de cada jorn amb sas jòias e sas penas, mai tanben per de catastròfas naturalas e la crisi sanitària.
Prefaci de Tierrí Offre.
Edicion bilingüa (tèxtes francés e occitan provençau cap e cap.), IEO 06.
Institut d'Estudis Occitans dels Aups-Maritimas.
Veire lo prumier tòme: Flors paganas
L'autor:
Joan-Glaudi Puech, nasquèt a Orlhac en 1962. A passat son enfança dins la bastida familhala, dins un ròde dau Cantal que li dison lo Carladès, aquel pichon comtat que per maridatge de Dolça de Carlat e de Provença, passèt a l’ostau de Barcelona. Faguèt puèi lo licèu a Rodés e n’enanèt viure a Tolosa. Aquí rescontrèt aquesta qu’anava venir sa molhèr. La seguiguèt au sieu en Provença.
Ara, resta dins lo país d’Ate. Es escrivan e institutor a Menèrba. A ja publicar un roman « Una pèira e un tamborin » (2013) escriu en occitan provençal.
Entre Carladès, Roèrgue, Tolosan, Pirenèus, Provença e Aups, tèn la consciença fonsa d’una meteissa identitat e la sentida d’una nafradura secrèta que legís dins lo país dempuei qu’es drollet e que de lònga ensaja de li botar mòts.
Estraches:
"Polida chaurilhava, cercant la manca dins lo ressòn dau jorn. S’ausissiá plus que l’aucelilha. Verai qu’aicí, a Mananca, èran gaireben en plen pel campèstre, mas pasmens... Justament… Quicòm trucava, Marc se laissèt anar a sei sens coma la china… Aqueu bresilhadís èra pas tant fòrt qu’aquò, e pasmens auriá d’èsser un chafaret dei grands. Lei quites aucèus fasián mòstra de prudéncia, i aviá coma una despossession radicala dins l’aire, un inconegut, un raubament espaventós escondut en rèire-fons dins la lutz crusa d’aqueu miegjorn.
"Una nuech au mitan dau jorn que prometiá d'acabar lei racontes fièrs e lei cresenças passadas."
(p. 111, Una nuech au mitan dau jorn).
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.