Recently added item(s)
No products
Links
L-9788898035564
New
1 Item
Available
Warning: Last items in stock!
10,00 €
L'òme que plantava d'àrbols - Version in occitan alpine of the tale by Jean Giono. Serie Parpalhon, Papiros - Chambra d'Òc.
Type | Paperback |
Year | 2018 |
Language | French + Occitan from Alps and Vivares |
Pages | 30 |
Format | 14,8 x 21 cm |
Distributor | Papiros - Chambra d'Òc |
Label | Parpalhon |
ISBN | 978-88-98035-56-4 |
L'òme que plantava d'àrbols - Jean Giono (book in occitan alpine)
À l'occasion d'une longue promenade à pied dans un coin reculé et désertique de Haute Provence, l'auteur rencontre un berger solitaire qui plantait des arbres, des milliers d'arbres.
Paisible et pacifique, sur des terres qui ne lui appartiennent même pas, confiant dans sa tâche, les deux guerres mondiales et l'âge, ni ne le perturbent ni ne l'interrompent.
Ainsi, au fil des années, il rend à la vie une terre aride et à un pays désolé.
L’òme que plantava d’àrbols, conoissut decò coma L’istòria d’Elzéard Bouffier, es un conte alegòric publiat ental 1953 da l’escrivaire provençal Joan Giono, pacifista, ambientalista, jà autor de L’ussard sal cubert.
La corta novèla a per protagonista un pastre que, entre 1913 e 1947, tot da solet ardona vita a una secha valada provençala dapè del vilatge de Vergons, plantant chasque jorns cent glandas. La sia istòria es contiaa a travèrs trenta ans da un jove que, aprés aver-lo rescontrat per cas, torna a lo veire a la fin d’la Premièra Guerra Mondiala e en lhi ans d’aprés, descuerbent tuchi lhi bòts una foresta sempre mai granda e drua, que devenarè fins territòri protejut da l’estat e chama a viure en cò siu nòvas familhas, joves e paisans, reportant la vita ent’una plana un bòt desolaa.
Serie Parpalhon, Papiros - Chambra d'Òc.
Extract:
[…] Traversero lo país per son larg e, après tres jorns passats a chaminar, me trobero dins na desolacion sens exemple. M’acampavo dapé de l’ossamenta d’un vilatge abandonat. Avio finit l’aiga despuèi lo sera drant e me ne‘n chalia trobar. Aquela casas abaronaas, bèla foguesson en arroïna coma un vielh brusc de guèspas, me doneron a pensar que i avia degut aver aquí, un viatge, ‘na fònt o un potz.
Lhi avia ben na fònt mas raiava pas pus. Las cinc o sieis casas sens cubèrt, rosiaas per lo vent e la plueia, la pichòta chapèla abo son cloquier escranchat, eron ben bastias, coma son las casas e las chapèlas dins lhi vilatges vius, bèla qu’aquí tota vita se n’era esvania. […]
Écoutez la lecture audio en occitan alpin par Dario Anghilante.
No customer comments for the moment.
Belle version en vivaro-alpin