Élément(s) ajouté(s) récemment
Aucun produit
Liens à visiter
L-9782955376508
Neuf
3 Eléments
En stock
9,00 €
Letras d'un paure bogre per Granolin, tèxtes espelits sobre "L'Ardèche républicaine" 1911-1914, "La République du Vivarais" 1933-1936. Denis Capian.
Type | Broché |
Année | 2015 |
Langue | Occitan Vivaro-Alpin |
Pages | 390 |
Format | 8,5 x 13 cm |
Distributeur | Edicions ortograficas D. Caplan |
ISBN | 978-2-9553765-0-8 |
Letras d’un paure bogre - Denis Capian
Letras d'un paure bogre per Granolin, tèxtes espelits sobre "L'Ardèche républicaine" 1911-1914, "La République du Vivarais" 1933-1936.
Du simple sens de « bulgare » à l’origine, le mot « bougre » a pris un sens péjoratif dès qu’il a désigné l’hérétique bulgare, le Bogomile. Le bougre aujourd’hui, qu’il soit bon ou mauvais, reste un individu inférieur, sans intérêt ni valeur.
Cronicas jornalisticas ardechesas dau XX°s.
Denís Capian a recaptat de nombrosas cronicas dins los jornaus dau debut dau XX°s. Aqueles textes espeliguèran dins «L’Ardèche républicaine», 1911-1914 e dins «La République du Vivarais», 1933-1936, son signats Granolin. Sembla qu’aquel òme èra sortit dau Posin. Son de bon legir e veiquià un travalh qu’aumenta las possibilitats de lectura dins l’occitan d’Ardecha.
Un petit liure que ten dins la man.
Edicions ortograficas D. Capian.
Extrait:
Nòstros grands exploratèrs se’n van aus cinc cents Diables, e nos parlan de certèns país que coneissem pas e que coneissarem jamai ; Chascun son gost, mè ieu, me contente d’explorar de temps en temps lo país natal ; Cèrta, porrai pas vos parlar de la chaça au tigre, ni de las caravanas atacaas per los orses o los sauvatges ; mè porrai vos dire de chausas plus facilas a controlar. N’es encara que sèt oras dau matin, siu sur la montanha que mèna vars Chanta-Mèrle, juste au dessús de la bòrna de Maria, tot près de Granolin ; Lo temps es supèrbe e lo soleu es dejà chaudet ; Lo còp d’uèlh embraça tota la plana dau Posin e de Bais, per anar se pèrdre sur las montanhas dau Daufinat ; M’assète a l’ombra d’un gròs rore e l’audor de la frigoleta me rapèla lo temps daus manhauds ; A ma gaucha vee la fondariá que fuma petitament ; La tacha negra, si afrosa que fan aquelos gròs mo-lons de crassa.
Puèi l’Illa de Monsur Lamota que lo bòn Dieu dau aver fach per los amorós e los ama-tèrs de champinhons ; Mos uèlhs se’n van un pauc pertot, de vars Peirussa vars Pièra Blancha ; de vars Brocassi vars l’oleta, e las branchas de mon gròs rore se balançan tran-quillament sur ma tèsta, dau temps que totes los aucelons de la Creacion me tenan sos lo charme d’un Concèrt bien agreable ; aussí per ne’n ren pèrdre, fenisse per m’alonjar tot a fèt sur l’èrba, e fauguèt qu’una legremise venguèsse me rapelar, qu’èra l’ora d’anar deju-nar ; alòrs, rentre vars lo Posin sans aucuna bleçura, mè daube un apetit dau Diable.
GRANOLIN (12/05/1912).
Aucun commentaire client pour le moment.