Élément(s) ajouté(s) récemment
Aucun produit
Liens à visiter
L-9782859360450
Neuf
1 Elément
En stock
Attention : dernier en stock !
12,00 €
Pròsas geograficas - Jòrgi Reboul. Proses géographiques par Jòrgi le libertaire, le cœur de sang et d'or. Vent Terral.
Type | Broché |
Année | 1985 |
Langue | Français + Occitan Provençal |
Pages | 173 |
Format | 16,5 x 23 cm |
Distributeur | Vent Terral |
Label | Collection Mirondèla |
ISBN | 2-85936-045-0 |
Pròsas geograficas - Jòrgi Rebol
(Proses géographiques)
Recueil de textes de Georges Reboul, auteur occitan reconnu pour sa poésie et son engagement en faveur de la langue et de la culture occitane. Dans ce livre, Reboul explore des thèmes liés à la géographie, à l'identité et à la nature, le tout en utilisant un style riche et évocateur. Cette œuvre mélange poésie et prose, offrant une réflexion sur le paysage et l'identité occitane. Le style de Reboul est souvent empreint de lyrisme, et il explore des thèmes tels que la nature, la mémoire et les racines culturelles.
Dins son marselhés ruscós e drud, lo que fa totjorn sens trantalhar l’encambada primièra del costat de la lutz franca que se lèva nos apèla a viure. Sa mesura e son espèr son los de l’òme quilhat e sa fe d’eretic es raianta e contagiosa.
Traduction française de l'auteur.
Éditions Vent Terral.
Préface de Joan-Maria Petit:
Jorgi lo libertari lo cor de sang e d’aur.
Dins una Provença onte los rites de clausura an longtemps justificadas totas las entrepresas de confiscacion, Reboul es estat un dels sols contemporanèus a marcar lo territori en termes d’endevenidor. Sa mesura e son espèr son los de l’ome levat e comaper totes los eretics sa fe es raïanta e contagiosa.
Preséncia despertada, pesuga de questions e de revelaments, parla pas d’amor, de Tèrra e d’omes qu’en se donant en plen, ambe coratge e testarditge, lèst a pagar lo prètz fort de l’espèr.
Dins lo caminament rocassut de l’escritura e de la pensada troba las acorchas de lo que sap totjorn ont vol arribar. Es pas la pena de rementar aici coma aquo siaguèt fach (deluenh o de prdche) de parentèla amb los surrealistas o Valéry. Tot es clar a la partença
coma a l’arribada e fins al joc de l’antifrasi. Aquo vol pas dire que tot sia simple.
Dins tota pojada i a un jutjament critic de l’espaci. Lo de l’escritura de ReLol es eternament conquistat sul silenci o sus l’armast poctic. S’es mostrat plan abans ieu ço que l’obra d’aqueste poëta porta de navèl. Es per natura fonsament novelària. Es mai que mai unenca. Aquelas prôsas alargan lo Terraire Noù dubèrt en 1937. Son aquelas
d’un ome a l’escota d’aquel temps multiple e en dialog perpetual amb el. Pèças de circonstància d’unes diran, per una part, Rebol es passat mèstre dins lo genre onte mantuns se son copats las dents. Privilègi de grand poëta de segur!
Recebi despuci un vingtenat d’ans, regularament, de troces anacronics d’ aquel “puzzle” , man es crich es 0 estamp ats, es cambi al cor d’ una amistat exigenta d’èsser tot plen frairenala.
Dins los passes de Rebol que me o demandava ai tomat faire sos camins tornant escriure en francés ço que siaguèt pensat en oc. Sabi, ara, d’un biais segur qu’una part de nostre onor poctic e occitanista se sonaJordi Rebol.
Extraits:
SALINHAC 1930 A Mirèlha Lafont.
De qu’ista encar per ieu
dau Salinhac de l’a 100 ans?
Sa gleiseta quilhada de campana amudida
e l’Ostau de mon sorgènt
l’Ostau afrondat dei Ferauds de ma Maire
en sa mescla
de teulat de pòsts de gipassa.
Chabènça!
M’esperant que de tèmps faguèt lume
un calen es aqui!
Mi fa signau L’aubori
e gai fau tirar devèrs
“La Rouecho enchabanaio”
de Pau Arène d’Enric Ner de Marcèla Drutel
e la Clusa de Durènça
duèrp un talh a Sisteron
que mi rampèla.
- -
LO BÈL ESTIU
Adonc, vaicí lo bèl estiu. Abrandada, l’ama,
d’una volada sauta ai crestencs e la sòm es una
melica d’abelhas mòrtas.
Tocant de l’ostau, una confinha,
l’ombra.
Perailà, .mestreja un desèrt e lo silenci,
dins sa torre, parier dau muezzin
clama:
«Dieu es grand», Un gau aleja,
—Lo Levant ò lo Ponènt—
E l’ombra prosternada si tencha d’un tremont
d’incendi.
Es aquò, la vida, calor d’ atrocitat e
de meravillha.
E l’escampas, come un rocàs perlejant laissa
anar la fònt
dau Tèmps.
Quau, sus la rota, vendrà cridar
— JOAN! —
Se lei pas s’aplantan, es que la caminairitz
se desalena.
A corregut sensa relambi
fins qu’au jorn d’aqueste
e mi vaicí sasit
palaficat entre l’estiu e l’estiu.
(Asatacion de Jean Malrieu)
Aucun commentaire client pour le moment.
-