0 0
 

Recently added item(s)

Aucun produit

Free shipping! Expédition
0,00 € Total

Commander

Produit ajouté au panier avec succès

Quantity
Total

There are 0 items in your cart. There is 1 item in your cart.

Total products (tax incl.)
Total shipping (tax excl.) Free shipping!
Total (tax incl.)
Continue shopping Proceed to checkout

Artistas

Agach occitan: aspects de la culture d'oc - Roland Pécout

L-9782367812656

New

1 Item

Dins l'estòc

20,00 €

Agach occitan - Aspects de la culture d'oc - Roland Pécout. Recuelh d'articles de la revista Connaissance du Pays d’Oc. « Aqueleis enquistas, dins sei limits, se sabon quista e se vòlon conquista ». Colleccion Lo gat ros, PULM.

More details

STATIC BLOCK

Data sheet

TypeBroché
Année2004
Lengaoccitan
Pages340
Format15 x 21 cm
DistributeurPULM
LabelCollection « Estudis occitans »
ISBN978-2-84269-638-2

More info

Agach occitan: aspects de la culture d'oc - Roland Pécout


De Roland Pecout coneissèm mai que mai lo poëta e lo viatjaire. Mas es un òme multiple. Aquel libre nos fa conéisser son activitat de jornalista. Se tracha de las 53 cronicas en occitan paregudas dins una revista bimensuala francesa, Connaissance du Pays d'Oc entre 1976 et 1988 que quitèt de paréisser. Se las cronicas seguisson quand ne vira l'actualitat (parucion d'un libre, campanha per l'occitan lenga nacionala, anniversari dau CIDO, expausicions, creacion musicala, Polonha de Solidarnosc, etc...), aquela actualitat es pas qu'un pretext per aprigondir una reflexion. Es pas vertadièrament un jornalisme de l'actualitat. Resultat : mai de 20 ans aprèp la primièira parucion, aquelas cronicas son tan vivas e interessantas qu'au moment de sa sortida, e nos tòcan prigondament.


Colleccion Lo gat ros « Estudis occitans », edicions de las Presses Universitaires de la Méditerranée – PULM.



Articles criticas:


Connaissance du Pays d'Oc s'interessava a tot çò qu'èra vida vidanta e tradicions vivas en Occitània entre Gers, Dordonha e Niça. Dins sa primièira cronica de mai 1976, Pecout precisa son projècte : refút de la "color locala", refús d'un discors "subre" la lenga. Quista puslèu d'una dinamica culturala : "Nos prepausam de partir en bosca d'una cultura dins totei sei manifestacions. Ne volèm destriar los fius entrebescats, a travèrs dei dimensions dau temps, de l'espaci, tant coma de l'espaci interior e dau somiar collectiu". E acaba en escriguent : "Aqueleis enquistas, dins sei limits, se sabon quista e se vòlon conquista".

La taula analitica fa plan veire la varietat d'aquelas enquistas : arqueologia, art, cosina, cultura populara, istòria, literatura, reviradas, revistas, vilas. Òm passa, amb las cronicas, d'un tèma a un autre sens òrdre logic, talas coma son estadas publicadas au fiu dau temps.

E ne sortís una impression d'inspiracion larga e rica. L'alargament dau punt de vista, la libertat de l'agach, la prigondor de las analisis, lo seriós de la documentacion, menan a una vesion non-conformista de la cultura occitana. La sensibilitat fonsa a la cultura populara dona de pichòts joièus quand Pecout parla de la caça, de la Tarasca, o de las subtilitats de la lenga populara.

La preocupacion istorica es una constanta dins totas las cronicas. Per Pecout, es afar de luciditat, de "traversada dei condicionaments dessauputs, sens crenta de legir lei fracatges e lei falhidas, per poder menar una accion actuala ambe la pus granda coneissença de se. L'istòria es pus messòrga o encloscatge. Es un deis espacis dau comprene". E, en delà de l'istòria, s'interessa au "Temps Grand dei Mites" : "L'istòria noirís la legenda, e la legenda noirís l'istòria, ansin se fargan lei Grands Mites", coma aquel de la Bèstia de Gavaudan. L'arqueologia es per l'autor l'escasença de meditar sus la distància entre lo biais de far de l'arqueologia oficiala "marcada per un universau fòra de l'encastre culturau present" e lo biais das comunautats popularas fàcia a las rèstas dau passat de la tèrra coma dau passat uman, que se l'aproprian au present. Es una concepcion diferenta dau temps : "lo temps dei relòtges deis arqueològs, e lo Temps Long, aqueu de la tradicion, ò de la transmession". Pus luènh encara, fa resson a las interrogacions das preistorians per estudiar lo Mite de l'Eden, la languison de l'Atge d'Aur, forma de critica de la mecanica agressiva dau Progrès.

Las cronicas sus Tolosa, Marselha, Montpelhièr, replaçan l'istòria d'aquelas vilas dins sa dimension occitana e n'afortis lo ròtle per que venguesson de vertadièiras capitalas, çò que son pas ara.

En literatura, Pecout pòrta sus d'escrivans plan coneguts coma Mistral, J.-B. Fabre, Godolin, e de mens coneguts coma Ansèume Matieu o Glaudi Peiròt, lo meteis agach agut, fai pròva de la meteissa luciditat. La cronica sus Fabre d'Olivet esclaira d'un biais novator l'òbra d'aquel pensaire dau sègle XVIII. La vida dau Dante das insèctes Joan Enric Fabre es l'escasença d'afortir las causidas pedagogicas de l'entomologista, causidas totjorn d'actualitat, e de marcar l'originalitat de vida e de pensada d'aquel òme d'òc un pauc sus la talvèra de la literatura oficiala. E Pecout s'interessa tanben a la sciéncia-ficcion que descriu coma una literatura populara dau "mite en accion". L'omenatge per la mòrt de Renat Nelli es una sintèsi de nauta volada de l'òbra d'aquel grand intellectuau occitan. Revirar es una preocupacion de totjorn. I consacra doas cronicas ensenharèlas.

Sus Van Gogh e Gaudi, l'obratge conten doas cronicas plenas de sensibilitat, dins una fusion artistica entre lo poëta e los dos mèstres. Van Gogh, cerca pas de lo recuperar, mas lo situa dins la vida provençala dau temps.

Amb la cosina, l'intelligéncia ven gostosa. Pecout escriu : "Contra la "mesa au pas" generalizada deis estomacs coma dau demai, contra la grisalha de la vida-estandard, la cosina pòt èstre un bòn biais, e pas desagradiu, de reaprene a inventar sa cultura collectiva".

Aquel libre es un modèl d'escritura jornalistica, dins lo domeni causit, dins 1'escomesa pausada. L'escritura es sarrada, nerviosa, poderosa, rica en remarcas afustadas. I a aquí un sens agut de l'observacion que baila una vesion en relèu de la cultura nòstra.

Per tot dire, una fèsta per l'intelligéncia e la sensibilitat.

Article de Joan-Guilhem Rouquette, dins la revista "Lenga e país d'òc" n° 43.


Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pecout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

Dins la primièra cronica de la revista, en 1976, vaquí cossí Roland Pecout presentava son projècte :

"Tot pretzfach d'avançar dins la coneissença dau Pais d'òc rescontra a un moment o a un autre la lenga occitana. La realitat nòstra es sus lei raras de dos biais de dire : se pòt pas ne'n laissar un de costat. Una cultura de-lònga revirada seriá desvirada. Es en considerar aquò que la revista Connaissance du Pays d'Oc a agut idèia d'endralhar una cronica regulara en occitan. Òsca !

Mai l'occitan per-de-qué dire ? Puèi que la pus granda part deis articles seràn en francès, poiriam reservar l'occitan a de folclòre vielhanchon, l'especializar dins la "color locala". D'unei revistas o fan. O refusam.

Auriam tanben poscut prene la lenga nòstra coma subjècte d'estudi, l'espepissar, téner un discors "subre" la lenga. Mancariá pas d'interès. Mai aquò auriá pas grand causa d'originau e fariá doble emplec amb un molon de publicacions especializadas.

Es pas aquò que sentem coma necite ; es pas aquò qu'esperan lei legeires. Nos plaçam dins una dinamica culturala. L'òme d'òc cerca de trovar son èime de per sa lenga en moviment de reconquista, e ne'n siam.

Nos prepausam de partir en bosca d'una cultura dins totei sei manifestacions. Ne volem destriar lei fius entrebescats, a travèrs dei dimensions dau temps, de l'espaci, tan coma de l'espaci interior de la consciéncia e dau somiar collectius. [...]

A dicha qu'avançarem sus aquelei camins mesclats, poirà benlèu rajar un tròç d'imatge nòu de çò que se pòt sonar la cultura d'òc. Cultura d'un país, d'un pòble, d'una lenga. Tant avançament dins la coneissença de causas encara rescondudas coma ensag de legida nòva de causas conegudas ja. Farem aquò dins la mesura modesta de la plaça qu'avem e de la periodicitat. Mai aquò pòt empurar un fuòc qu'alanda, un debat. Avem besonh de vòstreis idèas, suggestions, criticas, entresenhas.

Aqueleis enquistas, dins sei limits, se sabon quista e se vòlon conquista. Comptam amb vautrei.

Connaissance du pays d'oc, n° 19, 1976, "Agach occitan", p. 11-13.

Per una granda part, los articles escriches per Pecout an pas vielhit. La sola causa de regretar es que la mòrt de la revista, a la debuta de las annadas 80, aja arrestada aquela aventura de presentacion de la cultura occitana dins dins tot son ample tematic, istoric e geografic. Aguèt pas temps, Pecout, d'anar veire dins las parts nòrd-occitanas ni mai en Aquitània. Sa quista s'es arrestada al mièg del camin.

Lo libre es acompanhat d'un glossari e d'una taula analitica que deurián ajudar los mèstres per una utilizacion pedagogica aisida. Vaquí las principalas rubricas : istòria e arqueologia, artistas, cosina, tradicions e cultura populara, literatura, reviradas e revistas, vilas.

Sus cada cronica, se pòdon imaginar de trabalhs d'acompanhament de donar als escolans. Donam aquí tres exemples de trabalhs possibles. Avèm volgut faire una plaça a la comparason de tèxtes, mostrar als escolans que, sul meteis sicut, se pòdon escriure de tèxtes diferents, de cronicas jornalisticas, coma las qu'escriguèt Pecout, mas tanben de tèxtes de ficcion, contes, tròces de roman, o poëmas.

Cada cronica es tanben estat l'escasença d'un doble trabalh :

  • a l'entorn del biais de Pecout de presentar un subjècte. Una cronica jornalistica, es pas un trabalh neutre. Es tanben revelatritz d'un biais d'escriure (lo biais que Pecout utiliza l'imatge, per exemple, que se poirà tanben observar dins los autres tèxtes del meteis autor) e d'un biais de veire las causas.
  • a l'entorn del subjècte de la cronica. Prepausam als escolans de recèrcas complementàrias que poirián permetre la constitucion de dorsièrs, personals o collectius, o encara la bastison d'una mòstra.

Article de Marie-Jeanne Verny, dins la revista "Lenga e país d'òc" n° 43.

Reviews

Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.

Write a review

Agach occitan: aspects de la culture d'oc - Roland Pécout

Agach occitan: aspects de la culture d'oc - Roland Pécout

Agach occitan - Aspects de la culture d'oc - Roland Pécout. Recuelh d'articles de la revista Connaissance du Pays d’Oc. « Aqueleis enquistas, dins sei limits, se sabon quista e se vòlon conquista ». Colleccion Lo gat ros, PULM.

Write a review

Les clients qui ont acheté ce produit ont également acheté...