Élément(s) ajouté(s) récemment
Aucun produit
Liens à visiter
L-9782859105068
Neuf
Ce produit n'est plus en stock
10,00 €
-50%
20,00 €
Escrichs sus lei femnas – Escrichs de femnas (Écrits sur les femmes - Écrits de femmes). Frappée par la quantité de proverbes et dictons misogynes, Josiane Ubaud les a collectionnés... en réponse, elle propose une anthologie d'auteures occitanes ainsi que ses réflexions sur la situation faite aux femmes, aujourd'hui, dans le monde entier.
Mèfi ! Derniers exemplaires, état un peu jauni...
Type | Broché |
Année | 2012 |
Langue | Français + Occitan |
Pages | 393 |
Format | 15 x 21 cm |
Distributeur | IEO Lengadòc |
ISBN | 978-2-85910-506-8 |
Escrichs sus lei femnas – Escrichs de femnas - Josiana Ubaud
Écrits sur les femmes - Écrits de femmes (o pichon lexic illustrat de la misoginia ordinària).
Lors de ses recherches de lexicographe, l’auteure fut frappée par la quantité anormale du lexique et des proverbes misogynes en occitan, ainsi que par la transparence des auteures occitanes, largement oubliées dans les anthologies. Cet ouvrage relie les deux aspects en un seul livre qui rassemble le lexique misogyne trouvé dans les dictionnaires, auquel répondent des citations (parfois d'une page ou plus) de 72 auteures, depuis les femmes-troubadours jusqu'à aujourd'hui (tous dialectes, toutes graphies) et 60 photos de sourires de femmes, comme la meilleure des réponses aux insultes misogynes.
C'est aussi l'occasion de dénoncer le sort réservé aux femmes sur toute la planète (viols, excision, mariages forcés, mise en cage sous un voile), ou l’utilisation de la femme par la publicité, à travers des citations éloquentes.
La société occitane est encore une société machiste qui laisse peu de place aux femmes : "Bien des hommes ont donc encore un très très long chemin à faire, et ils ne sont pas près d'arriver demain au bout de ce chemin, ce que nous savons depuis longtemps…", dit-elle.
Éditions IEO Lengadòc.
Mèfi ! Derniers exemplaires, état un peu jauni...
Avertiment (introduction du livre):
Aquest tèxte èra ja accessible sus mon site http://josiane-ubaud.com despuei l’estiu de 2010. S’es enriquesit a flor e mesura deis eveniments, occitans, francés o planetaris. Es la resultanta de mantunei draias crosadas se noiriguent l’una l’autra :
- coma lexicografa, la quantitat considerabla de paraulas mespresosas a l’encòntra dei femnas, que venon dramaticament enriquesir lei diccionaris d’occitan, me sautèt ais uelhs d’ora,
- coma lectritz de tota la literatura occitana, lei tèxtes misogins, patriarcaus, desgaunhaires envèrs lei femnas, en pròsa coma en vèrs, sens simetric per leis òmes, venguèron ailàs completar la « riquesa » sus-dicha d’aqueu camp semantic, donant una idèa de la vision dei femnas en cultura occitana gaire…trobadoresca,
- coma militanta e trabalhadoira en mitan occitanista, aguèri tant e mai d’escasenças de prene sus lo morre de reflexions e comportaments gaire relusents (femna = serviciala), e de patir de l’espaventable masclisme mediterranèu, que siá exprimit grossierament o tot en doçor lexicala,
- coma amiga de femnas, aguèri la trista escasença d’ausir son patiment morau o professionau, solament « perqué son femnas »,
- coma femna ciutadana, siáu tustada per la creissença exponenciala de la violéncia rotiera deis òmes, tant coma per la vulgaritat dei publicitats e dei discors que son passats de l’estatut d’orrors dichas en privat a passat temps a lo de bordilhas largadas sens lo mendre complèxe en public (mèdias e monde politic… lei doas mamèlas dau poder patriarcau) e sus Internet, onte totei lei calucs desmargats e clafits d’òdi s’exprimisson a doble rebraç. Çò que soni lo « ges de limit, ges de restanca »,
- coma femna solidària de totei lei femnas dau monde, m’interèssi au sòrt dei femnas sus la planeta tota, e se pòt pas dire que siá quicòm portaire d’espèr dins lo genre uman. Sòrt que l’islamisme fa recular cada jorn un pauc mai quitament encò nòstre (ambe la situacion lamentabla reservada ai filhas dichas de banlegas, ambe la demultiplicacion dins lei carrieras francesas dei veus de tota mena que se vesián pas vint ans i a), e endacòm, en Asia coma en Africa, amb l’interdiccion ai suenhs e a la cultura, leis excisions, lapidacions, maridatges forçats, viòus guerriers, totei « practicas culturalas » (!) reservadas ai femnas solament e gaire/pas denonciadas per nòstrei « umanistas professionaus anti-racistas »,
- coma maire de doas filhas e grand de tres felenas, lo devenir dei femnas m’interpèla encara mai ... aquò va solet.
Lo tèxte seguent oscilla donc entre analisis frejas e furors dolorosas. De temps en quora, me siáu autrejada un commentari risolier dau lexic misogin, o una reescritura a rebors d’un provèrbi. Se non garís, pòrta un cortet solaç …un pauc d’umor negre coma tapamisèria de la realitat.
Lei citacions d’autoras son lei responsas dirèctas a aqueleis orrors lexicalas. Evidentament, s’agissiá pas de faire per caduna sa bibliografia que prendriá tròp de plaça e que seriá la tòca d’un autre obratge.
Es ambe plaser que dediqui donc aquest tèxte :
- a totei lei femnassas, pofiassas, radassas, oirassas, trujassas, chaupiassas, bagassas, tartarassas d’Occitània, passadas, presentas e futuras ;
- ai cascavèlas, cucas, furbècs e colòbres que gausèron e gausan encara escriure. A ! la pretencion masculina d’èsser sols legitims dins l’escritura. A ! l’atribucion d’unei prèmis occitans a d’òmes que s’escotan pensar, e s’agachan escriure, en donant a legir de tèxtes abscons e/o narcissics a non plus. A ! la complasença de la critica occitana per lo mendre escrich d’òmes… e lo mendre diccionari (domeni que coneissi ben), foguèsse clafit de fautas, que son autor se vei ipso facto qualificat de « grand mèstre lexicograf » !
- e enfin ais aucèlas, cogordas e bedigassas que me prestèron son sorrire en guisa d’illustracions e de responsas mudas, sens èstre forçadas per tant de partejar la totalitat de mei prepaus.
Saludi au passatge leis òmes non trabalhats (non embrutits) per la misoginia per lei confortar dins l’idèa qu’es pas necite d’èstre misogin-dominant-mespresós-violent per èstre un òme … E que mespresar la mitat de l’umanitat es far recular l’umanitat tota. Vertat qu’aquò es pas un argument per leis endecats de la cervèla.
Aucun commentaire client pour le moment.
Un travail admirables de Josiane Ubaud.