Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782950951953
New
3 Items
Dins l'estòc
16,00 €
Jiròni - Michel Miniussi - Editat per Les Amis de Michel Miniussi.
Type | Broché |
Année | 2013 |
Lenga | Francés + Occitan Provençau |
Pages | 125 |
Format | 14 x 22 cm |
Distributeur | Les Amis de Michel MINIUSSI |
ISBN | 2-95095-195-3 |
Jiròni - Michel Miniussi
« Vos porgèm aicí la revirada d'un libre mistèri, sensa nom d'autor, mai sensa pasmens que degun s'i fuguèsse jamai enganat. »
D’autres noms que lo de l’autor mancan per part, mai que mai de noms de luec : C., N.
D’autres encara se sònan de bèu pseudonims : Poliorcet e Port Stanley.
Pasmens, amb aquestei cronicas d’un amor de sason, se perseguiá lo juèc preciós d’un embrolh dei dralhas de memòria. Embrolh ont degun - diguem, degun de pron cultivat a l’auna deis exigéncias de l’autor - se podiá enganar ; lei claus literàrias (francesas, occitanas, italianas, anticas e benlèu d’autrei mai) vos balhan a cada forca dau camin d’indicacions solidas."
Stéphane Lombardo
Edicion bilingue francés- occitan.
Illustracions Gérard Sérée.
Editat per Les Amis de Michel Miniussi.
L'autor:
Michel Minuissi es nascut a Paris lo 15 d’agost de 1956.
Passa sa joinessa a Canas sins sa familha mairala, provençala de longa tradicion. A l’entorn de 17 ans, encontra lo grop de lenga occitana de Nissa e participa activament a la parucion de lor revista "La Beluga". Perseguís sos estudis universitaris a Montpelhièr, sota la direccion de Robert Lafont e s’especialisa dins la literatura occitana per ne venir un element actiu, rigorós dins son escritura, brilhant e creator.
Conservator de bibliotèca en País d’Oc, entreten una correspondééncia rica e reguara amb los escrivans de lenga occitana.
De mai, escriu e publica, sovent jos anonimat o amb un escais, dins la revista OC, e ne ven redactor tre 1986 de letras, nòtas literàrias, estudis d’autors, poèmas, ensages...
En 1988, paréis son primièr roman, Jiròni, editat per Jorn/Fédérop (presentat per Robert Lafont).
Gravament malaut tre 1981, perseguís amb tenacitat son òbra escrita e contunha de promòure eficaçament la revista OC, totjorn exigent dins la causida dels tèxtes publicats, coma dins lor qualitat literària.
Dins son segon roman, que lo manescrit n’es balhat a las edicions OC pauc abans sa mòrt, Lei Passatemps, paréis a la debuta de l’annada de 1994, çò que li val lo Prèmi literari Antigone, la meteissa annada a Montpelhièr.
Michel Miniussi defunta lo 9 de genièr de 1992, daissant una soma considerabla d’escriches non encara publicats.
Extract:
J’essayais de me concentrer pour penser à Jiròni, à la journée, aux heures qui nous avaient menés ici, mais il était par trop évident que l’idée trouvât son élan, et que ralentie, elle descendait le fleuve de ce corps couché que je sentais progressivement, à chaque battement de coeur, plus enveloppé des tièdes couvertures de l’endormissement.
Lorsqu’il éteignit la lumière, la noirceur noya son être visible, sauf l’éclat oblique d’une ligne de cailloux blancs dans la nuit noire de son visage. Je savais que je tenais encore vive la seule pointe dernière de l’éveil, et son grand corps qui imposait au mien son étourdissement de poix et de sommeil échappait aux caprices de la volonté et prenait sa vie propre, d’eau et d’arbre, sa vie limpide et calme. Pour moi sa respiration…
J’avais oublié la fièvre.
Était-ce bien moi qui à côté de lui m’assoupissais tandis que nous allions petit à petit le long du chemin du sommeil cueillir ses fleurs de gelée blanche ?
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.