Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782859106201
New
Sos reserva
15,00 €
Vent de sable - Joan GANHAIRE, un autor fòrça seguit e presat qu’es de Pèirigòrd perseguís dins la via que traça dempuèi d'ans dins l'univèrs del comissari Darnaudguilhèm e de sos amicsamb una novèla enquèsta. Roman policier de la colleccion Crimis - A tots n°224, co-edicion IEO Edicions / novelum - IEO 24.
Type | Broché |
Année | 2020 |
Lenga | occitan (lemosin) |
Pages | 176 |
Format | 13,5 x 18 cm |
Distributeur | IEO edicions - IDECO |
Label | A tots |
ISBN | 978-2-85910-620-1 |
Bonus | co-edicion IEO Edicions / novelum - IEO 24 |
Vent de sable - Joan GANHAIRE - ATS 224
Roman policier.
Joan Ganhaire perseguís dins la via que traça dempuèi d'ans dins l'univèrs del comissari Darnaudguilhèm e de sos amics. Lo retorn de Darnauguilhem e de sa chorma !
Colleccion Crimis - A tots n°224, co-edicion IEO Edicions / novelum - IEO 24.
L'autor:
Joan GANHAIRE (en francés Jean-Leopold Ganiayre) es un escrivan perigordin qu’escriu sas òbras en lemosin. Es nascut a Agen en Òlt e Garona lo 21 de mai de 1941. Après aver seguit sos estudis segondaris a Peireguers estudièt la medecina a Bordèu per s’installar com mètge en Peirigòrd ont naissèt sa vocacion d’escrivan occitan. Obtenguèt lo Prèmi Jaufre Rudèl en 2001 amb son òbra Lo viatge aquitan.
Estrach:
[...]
Un niflament furiós e una odor acra de fumada anonciet la ’ribada dau medecin Masdelbòsc, legista plan conegut per son umor macabre e sa propension a prener fuòc tres còps per jorn per causa de cigarretas rosselardas que laissavan tombar lutas e papier mau tuat sus de las chamisas traucadas come per dau pitit plomb tirat a bot tucant. « Merda, mas quo es Rodilha… » Eu tanben l’aimava bien lo vielh trainamisèria que ’viá menat de sab’ pas ente un pilòt de nhòrlas pebradas e vulgaras que lo medecin, a l’ocasion, aimava se far contar per las tornar dire quante, d’astre, era convidat dins lo monde. Despacientat, se doblet per dessús las bandas rossas e rojas e aguet lo mesme geste que Le Goff. « Filh de vessa, l’a pas mancat… » Son uelh, ’bituat a la misèria, aviá tanben conegut de las marcas de violéncia sus la chara desjà naturalament ben pro uflada dau paubre tipe. Deguet pertant esperar que los dos dançaires de claquetas aguessen ’chabat lor recòlta per rentrar sus la scena dau crime. Le Goff se desviret per pas veire las òrras manipulacions que lo medecin s’i liurava, aprep aver desfach lo badalhon.
Lo pitit Riublandon aviá desjà quauqua idèia sus çò que s’era passat.
[...]
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.