Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782916718507
New
Sos reserva
14,00 €
Dos gals vivián en patz - Quaranta faulas de Jean de La Fontaine reviradas en occitan per Pau Fabre.
Type | Broché |
Année | 2013 |
Lenga | occitan (lengadocian) |
Format | 16 x 24 cm |
Distributeur | Letras d'òc |
ISBN | 978-2-916718-50-7 |
Dos gals vivián en patz - Pau Fabre
Quaranta faulas de Jean de La Fontaine reviradas en occitan per Pau Fabre.
Illustracion de cubèrta de Sofia Vissière.
La lèbre e la tartuga, la granolha que se vòl far tant gròssa que lo buòu, lo lop e l’anhèl, la mòrt e lo boscatièr, la cigala e la formiga, la lachièra e lo pòt de lach, lo corbàs e lo guèine, lo cèrvi se mirant dins l’aiga : trobaretz aicí de fablas conegudas e i descobriretz tanben d’autres tèxtes pauc espandits.
Ambe finessa e esperit, Pau Fabre sap servar tot l’èime de la fablas originalas de La Fontaine en i ajustant, de temps en quora, un pecic de sau o un gran de pebre occitan.
Un libre gostós escriut dins una lenga saborosa.
Edicions Letras d'òc
Estraches:
Lo lop e la cigonha (p. 27)
La gent lop manja glotament.
Un lop davant una borrida
Te s’engamonèt talament
Que ne pensèt pèrdre la vida :
Dins la garganta un òs de peis li demorèt.
Per bon astre per el, prèp de son claus passèt
Una matronhièra cigonha.
Li fai un senhal de son braç,
E vaquí la metgeta a faire sa besonha :
Li tira l’òs del còl, e sens ges d’embarràs
Son pagament vos li reclama.
« Vòstre pagament ? Mai siái quit !
E vos trufatz, ma paura dama !
Es pas pro de m’aver garit ?
Es un onor per vos de m’aver escotit !
Lo grat vos manca, paura cata !
Tombetz pas jamai jos ma pata. »
Las aurelhas de la lèbre (p. 28)
Un animal banut de mantun còps nafrèt
Un leon que de lèu volguèt,
Per pas tornar faire la guèrra,
Caçar per fòrça de sa tèrra
Tota bèstia qu’aviá de banas sus lo clòsc :
Bòchis, cabras, lands, dracs, mai lo rinoceròs
Que ten sa bana sus lo morre,
Totes bandits e tots de córrer !
Una lèbre aurelhada aitant que cambaruda
Aguèt paur qu’un enquestador
Anèsse bestiament per commettre l’error
De prene un aurelhard per una banaruda !
« Adiu, brave vesin, me cal partir, grilhet :
Mas aurelhas, ailàs, son tròp longas d’un pet,
E las aguèsse, amic, pus cortas qu’una pipa,
Auriái encara paur. » Lo grilh li respondèt :
« Banas, aquò ? Nom d’una tripa,
Son d’aurelhas que Dieu faguèt !
– Mai me diràn que son las banas
De ieu que siái cogut per las lèbres putanas !
E segur, seriái pas pus banarut qu’un duc,
Que veirián en ieu Belzebut ! »
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.