Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782905213183
New
2 Items
Dins l'estòc
11,43 €
Cosmographia monspessulanensis -Poëmas occitans, amb una revirada francesa de Robert Lafont. Edicions Jorn.
Type | Broché |
Année | 2000 |
Lenga | Francés + Occitan Lengadocian |
Pages | 72 |
Format | 14 x 22,5 cm |
Distributeur | Jorn |
ISBN | 2-905213-18-3 |
Cosmographia monspessulanensis - Robert Lafont
Poëmas occitans, amb una revirada francesa de l'autor.
Edicions Jorn.
L'autor:
De Robèrt Lafont, se coneis mai que pus l’obra, multipla e abondosa, de linguista, d’istorian de la literatura, de medievista, de sociològ e mai de teorician politic de l’occitanisme contemporanèu.
Se coneis tanben l’ample de son òbra de romancièr en occitan, dempuèi son primier raconte, La Vida de Joan Larsinhac, publicat a l’endeman de la guèrra de 39-45, fins als tres volums de son grand roman "europèu", La Festa, sens oblidar tota una tièra de racontes, autobiografics, o de ficcion, que fan d’el lo prosator sens cap de dobte mai divèrs e mai productiu de tota l’escritura en occitan del sègle XX.
Se coneis mens lo poèta : ça que la, son primièr recuèlh, Paraulas al vièlh silenci, publicat en 1946 a las edicions del tot novelari Institut d’estudis occitan, debutava una entrepresa poëtica fòrta e originala, prigondament marcada per lo lirisme dels tempses del subrerealisme e de l’amor fòl. Son grand recuèlh, Dire, en 1956, foguèt un moment màger dins l’istòria de la poësia occitana : la mesa en muscica d’aqueles poèmas, en 2005, per lo cantaire Jan-Mari Carlotti (un CD editat per l’Associacion Montjoia) nos a fach ressovenir coma caliá d’aquel moment unic, e a joslinhat la joinessa d’una escritura que los dos recuèlhs editats per Jorn venon perlongar e renovelar amb plan de buf e de gravetat.
Extrach:
Quand la gaug dau matin s’invèrsa au sovenir
e qu’es la nuech que fai lusir l’aiganha
non es plus ges besonh de i veire per èstre
au terme de la lèa au pè dau monument
qu’un ronfle de mistrau vengut de ton enfança
dessenha lo camin en rumor d’autciprès
e que l’odor dau bois fai secrèta companha
en te menant lo pas dins l’antica joguina
ont manca pas la jardiniera
la nimfa qu’a quinze ans e un agach pascau.
Quand la joie du matin s’inverse au souvenir
que c’est la nuit qui fait luire l’aiguail
point n’est besoin d’y voir pour arriver
au terme de l’allée au pied du monument
le souffle du mistral venu de ton enfance
dessine le chemin en rumeur de cyprès
et le parfum des buis t’accompagne en secret
guidant tes pas parmi les anciens jeux
où ne manque même pas la jardinière
la nymphe de quinze ans et son regard pascal.
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.