Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782905213396
New
Sos reserva
12,00 €
Erbari - Joan-Maria Petit. Poëmas occitans, erbari de 52 poèmas-plantas plan lunats, un per setmana de l'annada. Son tant de fichas botanicas e poeticas, la màger part fòrça brèvas, esbossant un retrrach d'arbre, d'èrba, de flor, o evocant un remembre, una cresença, un imatge ligat a una planta. Amb una version francesa de l'autor. Jorn.
Type | Broché |
Année | 2011 |
Lenga | Francés + Occitan Lengadocian |
Pages | 64 |
Format | 14 x 22 cm |
Distributeur | Jorn |
ISBN | 978-2-905213-39-6 |
Erbari - Herbier - Jean-Marie Petit
Aprèp Petaçon publicat per las edicions Jorn, Joan-Maria Petit nos porgís aicí un erbari de 52 poèmas-plantas plan lunats, un per setmana de l'annada. Son tant de fichas botanicas e poeticas, la màger part fòrça brèvas, esbossant un retrrach d'arbre, d'èrba, de flor, o evocant un remembre, una cresença, un imatge ligat a una planta. Vesèm aital se dessenhar una flòra doblada d'una saviesa que deu fòrça a la tradicion populara, una vegetacion familhara e fantasiosa coma los poèmas de l'autor. Trobam demest elas las plantas de l'òrt, del verdièr e dels camps : miugranièr, figuièra, ametlièr, cerièr, vinha e trelha, pòrre. Mas i trobam tanben las marridas èrbas e las plantas salvatjas, que son simpletament d'èssers liures : ginèst, lachichon, arronze, verdboisset, correjòla, agram. L'etnobotanica çai rescontra la pantaissada : aprenèm per exemple la patarufa (formula incantatòria) que fòrça l'èusse, frairòt del sambuc, a sonhar lo vèrm del fetge o l'efièch, confòrme a l'etimologia, de l'onopòrde (acantin) sus nòstres amics borricòts. Cada poèma es una suspresa, la que ressentèm a retrobar lo sorrire d'una flor qu'esperàvem pas o una scèna d'enfança fins aquí doblidada. L'erbari de Joan Maria Petit : una sasida fitopoetica del mond, prigondament umana, que res non es mai uman qu'aquelas creaturas vivas privadas de paraula e mai de consciéncia, que lor disèm plantas.
Poëmas occitans, amb una version francesa de l'autor.
Edicions Jorn.
L'autor:
Joan-Maria Petit nasquèt en 1941 dins una familha de vinhairons establida a Caranta, prèp de Capestanh, en plen dins lo vinharés lengadocian. Vinhairons fòra nòrma, coma o ditz bèl primièr, ja que son paire fasiá lo pilòta dins l'Aeropostala davant de tornar a la tèrra e que se regalava a far venir de flors al mitan de sas vinhas. Aquela familha radicala socialista lo preparava pas gaire a la descobèrta de la fe cristiana que deviá marcar tota sa vida despuèi l’adolescéncia. Dintra a l'Escòla Normala en 1959, puèi a la Facultat de Letras de Montpelhièr : licéncia de Letras Modèrnas, puèi dos ans a ensenhar dins lo segondari, aprèp qué torna a la Facultat, coma ensenhaire aqueste còp. Son domeni de dileccion es l’oralitat occitana jos totas sas formas : dialectologia (participa a l'Atlas Lingüistic del Lengadòc), etnografia (enquista dins lo Besierés), lexicografia. S’interessa entre autres a las formas brèvas coma los provèrbis e dictons, que son pas sens rapòrt amb sa pròpria poësia.
Estrach:
Le liseron (la correjòla)
T’ai fach un vestit de folhum
per las noças del vent
e danças
liura pè descauç
sus la tèrra doça dels meus
que t’ai donada
liura ja de nosautres.
Lo sorelh es a tu.
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.