Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782905213264
New
1 Item
Dins l'estòc
15,00 €
Figuras dau poèta e dau poèma dins l'escritura occitana contemporanèa - Felip Gardy. A travers Marcela Delpastre, Mas-Felipe Delavouët, Bernat Manciet, Renat Nelli - Tèxtes occitans (Jorn).
Type | Broché |
Année | 2003 |
Lenga | occitan |
Pages | 98 |
Format | 14 x 22,5 cm |
Distributeur | Jorn |
ISBN | 2-905213-26-4 |
Figuras dau poèta e dau poèma dins l'escritura occitana contemporanèa - Felip Gardy
Tèxtes occitans - A travers Marcela Delpastre, Mas-Felipe Delavouët, Bernat Manciet, Renat Nelli.
Dins lo debanar de l'escritura poëtica, un moment important es lo que finís per s'inscriure dins lo tèxt, d'un biais mai ò mens vesedor e mai amb d'insisténcias cambiadissas, la figura ela dau poèta. L'escritura poëtica, ansin, pren sa plaça dins touta una tradicion fòrça anciana, que remonta ai figuras de Dàvid, lo saumista, coma a aquela d'Orfèu, e mai afortís sa pròpria identitat dins aqueu lòng camin seguit a fiu de sègles.
Tres poètas mai que mai, e d’elei pas que tres poèmas, e mai cortets puslèu, son estats causits aicí coma mòstras especialament espectaclosas, nos a semblat, d’aquelei moments d’epifania. Aquelei tres poèmas e seis autors, Marcela Delpastre, Mas-Felipe Delavouët e Bernat Manciet, marcan totei d’etapas fòrtas e ricas dins lo debanar de l’escritura poëtica en occitan dau sègle vint. Aquelei tres poètas, d’una soleta generacion, la que nasquèt ais entorns deis ans 1920 d’aqueu sègle ara finit, son generalament considerats coma d’escrivans que son òbra faguèt e contunha de faire data. Per elei tres, l’escritura poëtica representa, se pòt pensar, un cimèu de son escritura, maugrat l’importància qu’an pogut acordar a d’autrei biais d’escriure, teatre ò racònte en pròsa, ai limits dau « roman » classic, per exemple.
Poèta e poëtician màger de l’escritura occitana dau sègle vint, renat nelli ajuda a faire lo ligam entre aquelei tres poètas e lei singularitats de son identitat imaginària.
L'autor:
Felip Gardy es nascut en 1948 a Chalon-sur-Saône dins una familha que s’i parlava regularament l’occitan e lo catalan, Gardy a començat d’escriure en lenga d’òc a la mitat dels ans 1960, a Nimes, ont aguèt coma professor Robert Lafont.
Ensenhaire de francés e de latin, s’es virat puèi cap a la recèrca, al CNRS, tot en contunhant d’ensenhar, a l’universitat Paul Valéry de Montpelhièr. Sas recèrcas tòcan essencialament la literatura occitana e los emplecs socials de la lenga, amb un interés particular, mas pas exclusiu, pels escrivans (poètas mai que mai) del periòde barròc e manierista en Provença e en Lengadòc, e, pus recentament, del sègle XX. Coma cercaire, Felip Gardy es estat lo fondator, en 1977, de la revista de sociolinguistica Lengas (Montpelhièr), que n’en fuguec lo director.
Collaborèt e collabòra a mai d’una revista occitana (Viure, Amiras, Dire, La Revista occitana, a ra desaparegudas ; Òc, Reclams). Dirigís, amb Joan Pau Creissac e Joan Claudi Forêt las edicions de poësia Jorn e es l’animator de la colleccion « Pròsa occitana » a las edicions Trabucaire de Perpinhan
Autor de recuèlhs de poësia (L’Ora de paciéncia, 1965 ; Lo Païsatge endemic, 1982) escriu tanben de novèlas. Sos darrièrs recuèlhs pareguts : La Dicha de la figuiera (2002) ; Mitologicas (2004), A la Negada (2005).
Un obratge en occitan sensa revirada francesa.
Edicions Jorn.
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.