Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782957874408
New
2 Items
Dins l'estòc
18,00 €
Loís Delbòsc - Robèrt Dupont. Robèrt Dupont viu sa retirada a Las Bòrdas d’Arisa dins Arièja. Inseminator de mestièr, percor los campèstres e rescontra nombrosas personas amb qual escàmbia remembres, anecdòtas… en occitan. IEO Arièja.
Type | Broché |
Année | 2021 |
Lenga | occitan (lengadocian) |
Pages | 286 |
Format | 15 x 21 cm |
Distributeur | IEO Arièja |
ISBN | 978-2-95787-440-8 |
Loís Delbòsc - Robèrt Dupont
Robèrt Dupont viu sa retirada a Las Bòrdas d’Arisa dins Arièja. Inseminator de mestièr, percor los campèstres e rescontra nombrosas personas amb qual escàmbia remembres, anecdòtas… en occitan. D’aquelas istòrias ne tirèt un libre : Barrejadís de la vida de ger ont conta la vida d’autris còps dins nòstras campanhas, sos remembres, la guèrra…
Torna d’aviat a escriure un segond libre, tot en occitan : Loís Delbòsc que conta la destinada d’un dròlle sens familha pendent la segonda guèrra. Una istòria pertocanta que s’acaba plan…
Dessenhs originals de Renat Meric. Transcripcion de Maria-Àngel Lagarda e prefaci de Patrici Pojada.
Edicions IEO Arièja.
“Dempoish temps, Robèrt escriviá tèxtes en francés, mès alavetz, auriá volgut transméter sos racontes en occitan. Li diguèri qu’aviá la lenga e que jo, la podiái escríver; qu’a totis dus, benlèu, poiriám fèr quicòm? Me calguèc dus ans per le convéncer d’ensajar e encara dus almens per l’empachar de tot fèr passar pel francés. Mercés a l’ajuda de l’Olivièr, aquò balhèc son prumèr libre Barrejadís de la vida de ger, editat en 2017 per l’UDAC-Festilèze…” – Maria-Àngel Lagarda
“Le cas es qu’avèm aquí una istòria d’òmes -e de femnas-, d’amistats e d’amistat, d’amor tanplan. Prumièr, la d’un dròlle sense familha que ne tròba una; es aquel dròlle que ven le personatge principal del libre, l’eròi; le seguèm al cors de la sieu vida, del sieu país occitan, cunhat al pè dels Pirenèus, en Alemanha e tornar al sieu país, après aver viscut un flòc d’aventuras que reforcèren la sieu fe dins l’uman, sèque. Es qu’aquela umanitat embanha le raconte del començament a la fin…” – Patrici Pojada.
Estrach:
“Las ombras alongadas abrigava le prat. Le tropèl s’èra esplandit. Angela, sietada al pè d’un frèishe, se botèc a brodar en pensant a Andrèu, la canha Parisa colcada al costat, le nas entrams las patas.
Angela estimava aqueras estonas de tranquillitat.
Ausissiá le cant dels grilhs, dels ausèths dins las brancas, le tremoladís de las fuelhas voludadas pel vent. Sentiá la flaina del bòsc, de la tèrra calcinada pel solelh d’estiu. Soscava a tot çò que la guèrra aviá deishat, a sas fiançalhas previstas per Nadal.
Un petit brut fasèc levar Parisa sus sas patas de debans. Las aurelhas quilhadas, viradas caps al bòsc, escotava. Un aute crit, la canha partic. Angela tanbens aviá ausit aqueth petit canhadís. Pensèc a un gai, que sap escarnir un flòc de cants d’ausèths. Parisa tornèc en remudant la cua. Se plantèc debans la pastora, coma s’aviá quicòm a li fèr sapier. Tres còps fasèc aqueth camin, le darrèr en jaupant.
Coma totis del campèstre, Angela sabiá plan que, se las bèstias saben pas parlar, se saben plan fèr comprénguer. Pausèc le sac de brodariá, prenguec le baston e segudèc Parisa. La paura filha ne tombèc de donolhs: debans era, al pè d’un agrèu, dins una vielha desca que li servissiá de brèç, un mainatjon cridava en voludant les braces. Demorèc atal una estona sense sapier çò que deviá fèr.
Justina, sa mair, la vesec arribar en córrent, en cridant coma brams de foliá.
Arribava pas a díser çò que venguiá de véser.”
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.