Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
CD-9999000000396
New
3 Items
Dins l'estòc
10,00 €
Angèlo Dàvi - Valèri Bernard - Rouman sounore. Roman audio (clé USB) rural-citadin datant de 1887, lu par Miqueu Arnaud. CEP d'OC.
Type | MP3 |
Année | 2021 |
Durée | 11 capítols - 4 oras |
Lenga | occitan (provençau) |
Format | Carta de crèdit (clau USB) - 8.5 x 5.4 cm |
Distributeur | CEP d'OC (Centre d'Études de la Parole D'OC) |
Label | Centre d'Estudi de la Paraulo d'Oc |
Angèlo Dàvi - Valèri Bernard (Rouman sounore)
Lo Cep d’Oc prepausa en libre audiò lo premier opus de Valèri Bernard, longtèmps desconegut, Angèlo Dàvi. E davant lo micrò es Miqueu Arnaud, lo president de l’IEO 13 qu’a prestat sa votz greva an aqueu roman rurau-ciutadan que deu èstre de 1887.
“Una mena de Madama Bovari qu’acabariá mielhs!” una frema educada tòrna au vilatge, dins la cencha marselhesa, e coma es annada “a la vila” li conven plus lo monde grossier de la campanha. Alòr quora lo premier cònsol, bòn barjacaire, comença de la cortesar…
Jan Mari Ramier (president dau Cep d’Oc).
Valèri Bernard siguèt capoulié dóu Felibrige entre 1909 e 1919, e mai fondator de l’occitanisme en Provença, bòrd que creava en 1930 la Societat d’Estudis Occitans à Marselha, que ne’n fasiá son president d’onor.
Libre sounore (format carta clau USB) editat per le CEP d'OC (Centre d'Estudi de la Paraulo d'Oc).
Clau USB de 13 pistas:
Video: Claire Toreilles presenta l'obra de Valèri Bernard e Angèlo Dàvi
Per presentar l’òbra, en collaboracien amé la mediatèca sestiana, podètz ja mirar e entendre la conferéncia que ne’n dona Claire Toreilles, anciana conselhera pedagogica a l’Acadèmia de Montpelhier.
Article de premsa: Lo Cep d’Oc prepausa Valèri Bernard en libre audiò.
Lo Cep d’Oc que s’es dedicat au collectatge de la paraula d’òc en Provença nos aviá ja porgit en libre audiò l’òbra de Folco de Baroncelli, Babali, amé la vòtz de Roland Pecout. Dos ans après vaquí son segond libre d’escotar.
Aqueu de còp prepausa benlèu lo premier opus de Valèri Bernard, longtèmps desconegut, Angèlo Dàvi. E davant lo micrò es Miqueu Arnaud, lo president de l’IEO 13 qu’a prestat sa votz greva an aqueu roman rurau-ciutadan que deu èstre de 1887.
Jan Mari Ramier, lo president dau Cep d’Oc nos l’a resumit com’aquò : “una mena de Madama Bovari qu’acabariá mielhs!” una frema educada tòrna au vilatge, dins la cencha marselhesa, e coma es annada “a la vila” li conven plus lo monde grossier de la campanha. Alòr quora lo premier cònsol, bòn barjacaire, comença de la cortesar…
Una òbra descavada tardierament
“L’òbra èra absenta de la biografia coma de la bibliografia de Valèri Bernard, mai existava, manescricha, adonc es mai que d’un siecle après que l’an descavada e publicada. Dins aquela òbra lo biais de pintre de l’autor se pòu vèire, que nos fa considerar lo vilatge amé leis uelhs d’artistas pintres, e Marselha, dins lo luenchen es sempre presenta” coma una referéncia per la frema que se vei pas ben dins son mitan rurau, coma embarrada.
Valèri Bernard siguèt capoulié dóu Felibrige entre 1909 e 1919, e mai fondator de l’occitanisme en Provença, bòrd que creava en 1930 la Societat d’Estudis Occitans à Marselha, que ne’n fasiá son president d’onor.
Quin artista ! Pintre, gravaire, poeta, escrivan...de l’escòla dau realisme marselhés, amé de vertadierei preocupaciens socialas. Et totjorn am’un agach de pintre. D’alhors, Claire Toreilles nos parla de son escritura coma d’una “erotisacien dau paisatge”, adonc, una òbra sensuala de legir coma se mira una tela de Pau Guigou.
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.