Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782905213464
New
2 Items
Dins l'estòc
18,00 €
La Canta de Rotland - Traduccion occitana per Pèire Bec de la Chanson de Roland, que passa (un pauc lèu?) per l'epopèa fondatritz de la nacion francesa, mai que reclaus fòrça mistèris.
Type | Broché |
Année | 2014 |
Lenga | occitan (gascon) |
Pages | 144 |
Format | 14 x 22,5 cm |
Distributeur | Jorn |
ISBN | 978-2-905213-46-4 |
La Canta de Rotland - Traduccion occitana per Pèire Bec de la Chanson de Roland
La Canta de Rotland, que passa (un pauc lèu?) per l'epopèa fondatritz de la nacion francesa, reclaus fòrça mistèris. Transmesa per un sol manuscrit servat a Oxford, foguèt saique compausada a la fin del XIen sègle sul camin de Sant Jaume de Compostèla, alara contrarotlat per l'òrdre de Cluní, jos la tutèla dels ducs d'Aquitània aligats a l'Anglatèrra. Transfigura en victòria treslusenta de Carlesmanhe suls Sarrasins una desfacha escura e pauc gloriosa de son armada, victima d'una emboscada de montanhòls basques. D'unes medievistas coma Robert Lafont supausan que procedís d'un original occitan perdut.
El tanben grand medievista, Pèire Bec, qu'aquò's aicí son òbra darrièra, restituís la Chanson, sinon dins sa lenga d'origina, al mens dins sa varianta de proximitat qu'es lo gascon. O fa en poèta, servant las assonàncias e los decasillabs, per fin de rendre la poténcia de l'original, dins un gascon larg e composit, un pauc arcaïzant. L'evidéncia d'aquesta traduccion, sa necessitat, las causidas del traductor s'impausan amb una logica qu'escandilha. La grandor salvatja d'aquelas scènas guerrièras serva en gascon tot son poder de pivelament.
« Hauts son los pueis e lo son s'esperlonga,/ A trenta lègas que l'ausín a respóner... »
Nos rapèla tanben per son intolerància capuda e tranquilla los chaples perpetrats al nom del Dieu unenc, jol signe de la crotz tant coma del creissent.
Edicions Jorn.
L'autor:
Germanista, romanista, medievista, se coneis de Pèire Bèc, president de l'IEO de 1962 a 1980, l'activita sens lassièra de cercaire e de militant. Pèire Bèc a plantat d'amiras dins la cultura d'òc despuèi l'Edat Mejana fins a la Renaissença, per l'aparar e l'illustrar.
Aqueste continent d'erudicion se dobla d'un autre territòri, qu'a tendéncia a amagar, de creacion literària : 8 recuèlhs de poèmas, dont sèt en occitan, despuèi Au briu de l'estona (1956) fins a aquesta darrièra Liturgia pagana, un raconte autobiografic (Lo Hiu tibat, 1978), un roman (Sebastian, 1980), de recuèlhs de novèlas (Contes de l'Unic, 1977, Racontes d'ua mòrt tranquilla, 1993).
Nascut a París en 1921, torna a dètz ans a Casèras de Comenges, luòc d'espelida de son paire, ont descobrís la lenga gascona. Apren l'alemand e l'italian en Àustria e en Alemanha, ont es desportat del trabalh pendent la guèrra. Tornat en França, ensenha d'en primièr l'alemand, davant d'ocupar a Peitieus la cadièra d'estudis comparats de las lengas romanicas. Sos domenis de recèrca son a dialectologia occitana, la lingüistica romanica e la iteratura medievala. D'unes obratges sieus fan desenant referéncia, coma La Langue occitane (Que sais-je ?), sovent reeditat, o son Anthologie des troubadours (10/18). A publicat mai d'un desenat d'antologias. En mai d'aquò, lo medievista se dobla d'un musicològ especializat dins l'organologia (estudi des instrument de musica).
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.