Élément(s) ajouté(s) récemment
Aucun produit
Liens à visiter
L-9782859105402
Neuf
1 Elément
En stock
10,00 €
My name is degun - Florian Vernet. Akim vit à Pignoles, non loin de Toulon. Pour gagner sa vie, il écrit des romans policiers... Mais voilà que la réalité se met à ressembler à ce qu'il écrit et c'est l'hécatombe autour de lui... Roman policier en occitan. Collection A tots Crimis, IEO Edicions.
Type | Broché |
Année | 2014 |
Langue | Occitan |
Pages | 68 |
Format | 13.5 x 18 cm |
Distributeur | IEO edicions - IDECO |
Label | A Tots - Crimis |
ISBN | 987-2-85910-540-2 |
My name is degun - Florian Vernet
Akim vit à Pinhòlas et écrit des « romans alimentaires » pour gagner sa vie. Mais voici un roman policier qui va changer sa vie. Il comprend que les meurtres qu’il invente se produisent réellement dans sa bourgade. Akim aura-t-il assez de temps pour boucler son roman et son enquête ?
Une réédition tout à fait bienvenue de ce polar plein d'humour noir paru en 1992 dans le journal "La Marseillaise".
A tots Crimis. IEO Edicions.
L'auteur:
Florian VERNET (Béziers, 1941) est un linguiste, pédagogue et écrivain occitan. Ancien professeur d’occitan à l’Université Paul Valéry de Montpellier, il est également membre de l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber et aussi du conseil linguistique du Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
Extraits:
"... carculi. Chasque còp qu'escrivi un episòdi dau roman que m'an comandat, aquel episòdi se debana, lo jorn d'après, dins la realitat pinholenca, ambé de variantas menoras...
E se la Polícia tombava sus aqueu roman, seriáu polit, non ? Qué faire ? Arrestar d'escriure ? Me siáu engatjat. Anar a la Polícia ? Me prendrián per un madur, ò per lo copable."
"[...] Dins la vila, coma comprenetz, lei causas ne'n son a venir interessantas e, s'èri pas personalament concernit, seriá l'escasença de passar un bòn moment. N'i a que se senton visats. Començan de renar contra la Polícia que fa pas rèn per aparar leis onèstas gents : parlan de montar una milícia d'unei qu'an déjà l'experiència de sei parents per aquò. Un que fa fortuna, es lo vendeire de sarralhas sofisticadas : s'aqueu trin dura una setmana, de mai, poirà prendre la retirada."
Traduction en français: "... je réfléchis. Chaque fois que j'écris un épisode du roman qu'on m'a commandé, cet épisode se déroule, le jour d'après, dans la réalité pignolienne, avec des variantes mineures...
Et si on tombait sur mon roman, je serais propre, non ? Que faire ? Arrêter d'écrire ? Je me suis engagé. Aller à la Police ? Ils me prendraient pour un dingue, ou pour le coupable."
"[...] Dans la ville, comme vous comprenez, les choses commencent à devenir intéressantes et, si je n'étais pas personnellement concerné, ce serait l'occasion de passer un bon moment. Il y en a qui se sentent visés. Ils commencent à rouspéter contre la Police qui ne fait rien pour protéger les honnêtes gens : certains parlent de monter une milice, dont ils ont déjà l'expérience par leurs parents. Un qui fait fortune, c'est le vendeur de serrures sophistiquées : à ce train-là, dans une semaine, il pourra prendre sa retraite."
« Me conselha de laissar tombar que risqui de faire una cofa e que poiriá estre dangierós. Lo rasseguri, me prèni pas per un policier, lo laissi jogar qu’aquò li revèn. Es verai, an rason totei dos : aquel afaire me regarda pas, mai sènti qu’es la fin, que siáu sus lo ponch de descobrir la veritat, e puèi, siáu testard, mai que dos ais. Per tot dire, ai agantat lo virús : es d’accion que me fau. »
Es uech oras passadas de quauquei minutas quora sòrti de la gara de Tolon. Ai viatjattota la nuech, ai pas ben dormit, ò pusleu ai dormit, mai ai pas arrestat de faire dechaucha-vielhas e me senti fresc coma un espinard bolit. Per m’acabar, blineja, lo ceu esgris pissós, e pòdi pas m’empachar de me faire de marrit sang. Lei dos jorns que veni depassar a París son pas estats çò que me pensavi. Ai pas arrestat de córrer coma un caluc,ai mancat lei filmes que voliáu veire, ai pas agut lo temps per anar crompar lo compact-disc d’Armstrong que lo tròbi pas aicí (la còpia d’un enregistrament de 1928, que loconoissetz, bessai, amé West End Blues). Mai que mai, mon patron m’a gonflat comajamai de la vida. Fau dire que Bostifar, lo director deis edicions de romans policiers ed’espionatge MASQUETA, aquò es quauqua ren. E que ieu de mon costat, siáu pasgrand causa. Un negre, e pas mai. Alòrs, comprenetz, entre un que se desplaça qu’enPorsche darrier crit, que pòrta que de vestits comandats a Londres, que manja que dinsd’ostalariás amé de gents dau peçuc e l’autre (es a dire ieu), que viu a Pinhòlas,qu’escriu de libres a la plaça de maufatans (que de còps existon pas, d’alhors) que tòcanla moneda, qu’a de problemas d’identitat estent qu’es a mitat arabi dau costat de sonpaire, e un pauc pianto d’aqueu de sa maire, (e un pauc bròca per faire bòn pes), labatesta es perduda d’avança.
Article de presse:
Aquela istòria corteta nos ditz que d’imaginar lei eveniments lei pòu faire susvenir. Per lo rèsta, vos convidi de legir l’òbra negra de Florian Vernet, bòrd que l’IEO vèn de la publicar amé sei cinc òpus, dins una colleccien « Crimis » qu’es ben facha, e monte trobarem « Freud dins aquò ? », « Ont a passat ma planeta ? », « Popre ficcion » e « Suça-sang connexion ».
Michel Neumuller, article paru dans Aquò d'aqui du 16 février 2015.
Aucun commentaire client pour le moment.