Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "troba...
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
Récits de pèlerins de Compostelle - Denise Péricard-Méa. Neuf pèlerins racontent leur voyage à Compostelle (1414-1531). La Louve éditions.
Tome 120-1 de la « Revue des langues romanes » (Revista de Lingüistica, Literatura e Filologia romanicas): Los Trobadors e l'Italia, prumier fascicle de l'annada 2016 (PULM).
Tome 121 de la « Revue des langues romanes » (Revista de Lingüistica, Literatura e Filologia romanicas): Esta conso es faita d'aital guia... , prumier fascicle de l'annada 2017 (PULM).
Tome 124-2 de la « Revue des langues romanes » (Revista de Lingüistica, Literatura e Filologia romanicas). Segond fascicle de l'annada 2020 (Tome CXXIV n°1 - PULM).
Tome 125-1 de la « Revue des langues romanes » (Revista de Lingüistica, Literatura e Filologia romanicas): « La Réception des troubadours au Moyen Âge (oc et oïl) » 2 - Les œuvres narratives et didactiques, sous la direction de Valérie Fasseur, prumier fascicle de l'annada 2021 (Tome CXXV n°1 - PULM).
Textes et auteurs Drômois de Langue d'Oc des origines à nos jours - Jean-Claude Rixte. Essai de bibliographie avec notes et commentaires. Daufinat-Provença, Tèrra d'òc. Institut d'Etudes Occitanes, Drôme.
Trobar I L'explosion - Robert Lafont. Présentation, notes et traductions par Robert Lafont. Atlantica. Institut Occitan.
Troubadouresques - Itinéraires poétiques en terre d’Oc et au-delà, per Robert Rourret. Un voyage alphabétique original non seulement dans les communes du pays d’Oc où ont vécu des troubadours, mais aussi en Allemagne et en Italie. Avec de nombreuses photos. IEO 06.
Troubadours aujourd'hui - Léon Cordes. Trobadors al segle XX. Actualiser les troubadours, répondre à leur sujet à la curiosité de l'opinion aujourd'hui, l'authenticité de la culture d'Oc portant témoignage pour une information véritable du plus large public, tel est le pari engagé par ce livre. C.P.M. Marcel Petit - 1975. CREDD'O.
Trouvères et troubadours - Pierre Aubry. Les maîtres de la musique. C.P.M. Marcel Petit.
VOICI L'ARBRE D'AMOUR - Nature et culture dans la littérature médiévale d'Oc - Suzanne Thiolier-Mejean. La fin'amor est un chant qui unit étroitement l'amour et la nature ; la poésie est la juste expression de cette relation intime. Éditions L'Harmattan.
Œuvres Complètes - Jean-Baptiste Coye. Collection Marcel Petit - CPM 1981.