0 0
 

Recently added item(s)

Aucun produit

Free shipping! Expédition
0,00 € Total

Commander

Produit ajouté au panier avec succès

Quantity
Total

There are 0 items in your cart. There is 1 item in your cart.

Total products (tax incl.)
Total shipping (tax excl.) Free shipping!
Total (tax incl.)
Continue shopping Proceed to checkout

Artistas

Cronicas de Viatge - Sèrgi Labatut - ATS 209

L-9782859105853

New

1 Item

Dins l'estòc

15,00 €

Cronicas de Viatge - Roman de Sèrgi Labatut - De tèxtes corts que son coma de crocadisses dessenhats sul viu : de qué viatjar pel monde tot. A tots n°209 (IEO edicions).

More details

STATIC BLOCK

Data sheet

TypeBroché
Année2017
Lengaoccitan (lengadocian)
Pages104
Format13,5 x 18 cm
DistributeurIEO edicions - IDECO
LabelA tots
ISBN978-2-85910-585-3

More info

Cronicas de Viatge - Sèrgi Labatut

Roman de tèxtes corts : de qué viatjar pel monde tot - A tots 209

Aquò es un periple, trocejat, pels lòcs e pel temps, al qual nos convida Sèrgi Labattu. Euròpa e Africa, sèm tan luènh e tant pròches los uns dels autres. Se pòt tornar prene la citacion de Robert Louis Stevenson per plan comprene las cronicas : "l’important es pas la destinacion mas lo viatge."




Colleccion A tots n°209, IEO edicions.


Extrach:

Çò que mai me pivelava èra la dignitat que se vesiá dins las caras. Òmes del pòble, agachavan davant eles la vida que s’anava acabar. Sus maitas fotografias, los òmes portavan la cravata. Me remembrèt mon temps de mainatge quand los amics obrièrs del paire cargavan la cravata lo dimenge per anar a de reünions importantas dels presonièrs o del sindicat. Aquò tanben èra una question de dignitat.

(fin dau darrier tèxte, "La Mòstra", Addis Abeba).


Articles de premsa:
Dins lo cortal de la cultura occitana, lo plastician-autor Sèrgi Labatut es un artista singular. Es un òme acostumat a caminar en defòra dels sendarèls caucats. Sa produccion a -e es- totjorn quicòm d’inesperat. Los qu’an legit sos primièrs libres e qu’an vistalhat sas darrièras expausicions, sabon çò que n’es. Lo creator es de longa en cèrca de colors novèlas, de sonoritats experimentalas e de frasas enigmaticas. A la debuta, aquò pòt susprene, emai qualques còps desconcertar bravament. Per dintrar dins lo monde segon Sèrgi Labatut s’i cal prene a mai d’un còp. Las pòrtas que nos prepausa, que nos alanda, son nombrosas. Tanplan n’i pòt aver qualqu’unas en falsa vista. Amb aquel artista cal estudiar menimosament caduna de sas proposicions. Lo títol del seu darrièr libre paregut dins la colleccion « Atots », es d’una sobrietat asinala : « Cronicas de viatge ». Se tracha d’instantanèus, coma de beleges de remembres que nos son aicí restituits. Siá per çò que l’autor los aviá notats sus de casernets de viatge, siá per çò que, a travèrs las annadas apertieradas, li son demorats dins un canton de la mementa. Aquò balha un plan polit exercici d’escritura e lo prosator s’i fa amb la sensibilitat que li coneissèm. Sèrgi Labatut a lo don de la sintèsi. A, almens, lo biais de servar d’un viatge çò que li sembla d’essencial (tot sapient la subjectivitat d’aquel vocable). La gaug e lo plaser del legeire venon del fach qu’aquelas « sobras » o « subrevivéncias » de viatge lo susprenon, sovent a cada pagina. Es tanben singular lo ton sul qual son escalcits aqueles rebembres. L’autor a pres fòrça distància amb los eveniments relatats. Mai qu’aquò ! A d’unes moments sembla desabusat. Gaireben desencantat per aquelas escorregudas, totas professionalas. Non pas que se trachèsse d’amarum, que se trapa pas ges de nostalgia dins aquestes racontes de viatge, mas s’i tròbi quicòm que semblariá a de destacament. Se diriá d’aquelas temporadas brevament racontadas son estadas viscudas sens pregonda implicacion individuala. Coma se lo narrator èra pas estat del viatge. Coma se l’autor aviá seguit lo viatjaire sens que siá el. Coma s’aviá seguit las peregrinacions de qualqu’un mai. Es aquel descalatge que fa lo fachin dels tèxtes. Se pòdon atal destriar tres nivèls de lectura e de vida : lo viatjaire que viatja, l’escrivan que seguís a distància lo viatjaire e lo legeire que seguís -el tanben a distància- l’escrivan. Es un pauc la sentida qu’aguèri al moment de la legida. Aquò’s lo primièr còp qu’agafi una tala impression a seguir de racontes de viatges. Sèrgi Labatut es un famós intermediari, un passaire entre l’aièr e lo definitiu.

L’autor sembla pas voler despartir qualques experiéncias, mas coma voler reglar la factura del passat : per pagament de tot compte de çò qu’es estat una vida de barrutlaire. Prene de distància amb lo passat pòt èsser una necessitat, ne prene aitant ven un exercici literari asardós per totòm, mas es tanben una bona fortuna pel legeire. Dins son prefaci, l’autor ditz que jutja pas ni los eveniments, nimai las personas. Emai, aquò rai, s’i ten ! Se descarga sul legeire. Rapòrta sens cap comentari : « Mustafa volguèt pas anar trobar lo Perez pr’amor qu’èra josiu. I agèt pas ren a far ». La postura de l’autor es de consignar los faches sens ne dire res mai. Aquí rapòrta un comportament anti antisemita averat e trucant. Al legeire de far son trabalh… Aquestes racontes son de flors de vida pintradas de colors vivas e a pichonas tòcas. Se son totes dins la meteissa tonalitat, aquò los empacha pas d’èsser mirgalhats e pas sonque per çò que los païses evocats son nombroses e variats (l’autor se passegèt sus totes los continents). O son per la fòrça e la diversitat dels mots emplegats. Sèrgi Labatut passa d’un sovenir a l’autre sens transicion, coma se li trigava de los escriure per los desmembrar pas. Aicí se cercariá de bada una cronologia quina que siá. Ges de data precisa de mencionada, just se se pòdon restacar qualques eveniments evocats a d’epòcas pauc o pro recentas. L’Istòria amb una « I » majuscula aquò’s pas lo prepaus de Sèrgi Labatut. Çò majoral per el sembla èsser son punt de vista sus los eveniments de la vida vidanta. L’autor a aquí trapat un biais original d’escriure los racontes autobiografics. Encara una proposicion susprenenta de l’autor albijòl (remembrem-nos de « L’òdi del cercle »). Una faiçon tras que personala d’ofrir quicòm de nòu als legeires occitans. A n’eles de se’n sasir e de se’n regalar. S’ausís d’aicí e d’ailà que se fa pas res de mai de bon dins lo domèni de l’escritura occitana. Fa totjorn esnòb d’escupir dins la sopa, mas la realitat es que de monde escrivan encara e totjorn. Plan solide n’esperam encara mai, en quantitat e en qualitat, mas sapiem rason servar e legissem çò que pareis. Sèrgi Labatut val d’èsser legit. Coneguda causa siá.

Sèrgi Viaule, La Setmana (14 de novembre de 2017).

---



La literatura d’òc a sempre agut lo gost dau viatge, ben avant l’efièch de mòda : lo mitic Portulan de Roland Pecout o encara lo bèu libre collectiu Trobar doç around the world de Andrieu Abbe, Joan-Pèire Belmon e Tèiriç Òfre ne son la pròva. Aquelei Cronicas de Viatge de Sèrgi Labatut contunhan, a son biais, lo camin… Siam dins una mema vibracion primièra : aquela d’una pròsa clara e calorosa que s’arrèsta mai sus leis òmes que sus lo decòr dei païsatges. Luènh dau caminament iniciatic de Pecout, Sèrgi Labatut es dins un vai e vèni professionau que lo fa varalhar a l’azard dei contractes ai quatre cantons dau monde. Vaquí donc lei cronicas d’un emplegat de multinacionala, a l’encòp exoticas e rebats d’una rotina professionala : çò que, a primièra vista, nos càmbia dei bestsellers costumièrs dau genre.

Lo libre se dobrís sus Euròpa. Lei tèxtes son cortets, una pagina o doas, pas mai. Avèm l’impression de passar d’una fòto a l’autra, dins un album, de partejar de momenets simples, çò qu’es un biais de viure au mai pròche l’experiéncia de l’autor emai fuguèsse dei mai anecdotics. Leis evocacions d’Africa nos pòrtan mai luènh e pintran, coma un tablèu trocejat, lo puzzle d’un continent pivelant, multiple e pasmens enfrentat, de lònga, a sei problematicas economicas e socialas. La frasa, sovent corta tanben, esposa lo ritme de l’endrech, se carga dei perfums e dei sonoritats localas, embarca quauquei mòts en italian, en arab, en anglés, en lingalà e desplega un lengadocian blos e carnal. Maugrat la quantitat e la diversitat de luècs traversats, una unitat se tèis, pauc a cha pauc. L’autor, va comprenèm au fiu de la legida, trabalha dins una entrepresa de cervesa : es adonc au contacte, au còr de la vida-vidanta dei bars e deis espeçariás. La « bièrra » se beu dins lo mond entièr, e quin que siágue lo sieu nom, Primus, Béninoise… acompanha lo quotidian deis òmes sus una planeta aclapada de problèmas. Ansin, de nòva en nòva, passam d’un comptador a l’autre, d’una amistat a l’autra e siam pres au ritme dei rescòntres. Au Burundi o en Sardenha, a Sidi Bouzid o Cotonou, la paraula es onèsta, pas de postura o de sembla-poesia : lo testimoniatge sol e franc d’un occidental que se saup « estrangièr » mai que capita d’anar en delai deis aparéncias e pòt tocar una vibracion fonza, una lutz particulara. Es l’agach dau fotograf qu’es a l’òbra, o de l’amator d’art que cèrca dins totei sei viradas leis artistas dau canton. E oblidarem pas la literatura, sempre presenta, en rèirefons : Marcèla Delpastre legida dins un restaurant de Bujumbura, lo mite de Rimbaud au destorn d’una carrièra etiopiana e L’Arbatach de Joan Bodon a quauquei quilomètres de Bomerdès.

Sèrgi Labatut nos parla, vèrs la fin, de sa tissa de fotografiar de « tòlas ondadas » : « lo simbòl vertadièr de l’Africa. N’i a pertot. Lo material de basa ». Tòlas fotografiadas o pichons tèxtes raubats au temps que fila : es lo meme trabalh, l’atencion au detalh, l’escota de l’autre, la simplicitat, que permeton de tocar l’universalitat.


Silvan Chabaud, dins Lo Diari dau 11 d'octòbre de 2018.

Reviews

Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.

Write a review

Cronicas de Viatge - Sèrgi Labatut - ATS 209

Cronicas de Viatge - Sèrgi Labatut - ATS 209

Cronicas de Viatge - Roman de Sèrgi Labatut - De tèxtes corts que son coma de crocadisses dessenhats sul viu : de qué viatjar pel monde tot. A tots n°209 (IEO edicions).

Write a review

Les clients qui ont acheté ce produit ont également acheté...