Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782859106065
New
2 Items
Dins l'estòc
15,00 €
Vidas e engranatges - Recuelh de novelas en occitan lengadocian de Florian Vernet. Un libre escrich dins una lenga viva e naturala, de bon legir. Colleccion A Tots n°166, IEO edicions.
Type | Broché |
Année | 2020 (1era edicion 2004) |
Lenga | occitan (lengadocian) |
Pages | 194 |
Format | 13.5 x 18 cm |
Distributeur | IEO edicions - IDECO |
Label | A tots |
ISBN | 978-2-85910-606-5 |
Vidas e engranatges - Florian Vernet - ATS 166
Recuelh de novelas en occitan lengadocian, escrich dins una lenga viva e naturala, de bon legir.
Vint e quatre novèlas, estonantas, cracinantas, risolièras o que vos sarran lo còr... la part màger se debanan dins nòstre monde d'auèi, qualques-unas dans un univèrs d'endacòm mai, mas pas luènh, aicí tocant... e totjorn l'agach afilat, descalat, ironic qu'es lo de l'autor.
...Ara, la tele, la gaiti pas pus. De tot biais, fa plan sièis meses qu’es desmargada. A passadas, l’aluqui, l’ecran es plen de nèu, cap de son ne sortís pas, mas aquò me fa companhiá. Los libres, eles, me tomban de las mans. Ai pas enveja de passejar, de veire de mond tanpauc. Sabi plan que me caldriá reagir. Soi pas vièlh, pòdi tornar començar, me trapar una amiga, veire de collègas celibataris, faire d’espòrt. Francament, sonque l’idèa me confla. Soi pas malaürós, vos o anèssetz pas figurar, depressiu tanpauc. Me’n foti pas de tot. Cresi que ma vida m’interèssa pas pro. Pel moment. E ne soi a me demandar se m’a agut interessat un jorn a de bon. En cambi, badi. [...]
Per la fenèstra
...De qué volètz que vos diga ? Vos sequi benlèu a vos repetir que me sentissi pas prèst pel martiri, mas pel renonciament tanpauc. Sosca que soscaràs, cresi que l’ai trobada, la parada. [...]
« Jurassic Parc, lo retorn »
Prèmi Jaufe Rudel, 2005.
Reedicion de 2020 (1èra edicion 2004: ISBN 978-2-85910-354-5).
Colleccion A Tots n°166, IEO edicions.
L'autor:
Florian VERNET (Besièrs, 19 d’abril de 1941) es un lingüista, pedagòg e escrivan occitan. Longtemps instalat en Provença, foguèt professor d’occitan a l’Universitat Pau Valèri de Montpelhièr abans de prendre la retirada en 2006. Es tanben un dels membres de l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber e a l’encòp del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
Estraches :
"Encara un còp Mamà e Xavièr se son carcanhats. Arser. Que los a plan ausits, dins de la cambra ont dormís amb Marina, sa sorreta. Per pas res, saique, coma de costuma. Encara un còp Xavièr es partit en tustant la pòrta d'intrada e Mamà, ara, es a preparar lo sopar, dins la cosina, desvariada, lassa, confla. [...]
"Mamà la deuriá pas laissar sortir tan tard, a Marina. Es tròp pichona. Defòra, aquò's la zòna, francament. Que dins aqueste barri de torres, i a de tot, mai que pus a aquesta ora." (Marina, p. 5 et 6)
---
"A la sortida del peatge, los pneumatics de la Gòlf limpèron un pauc a l'acceleracion sul quitran banhat. L'agulha del comptatorns montèt, davalèt, tornèt montar del temps que la veitura encapava la corba que mena a l'autorota, montèt encara e puèi la cinquena.
"– Tampa-me aquela vitra, faguèt la votz d'Akim, sus la banqueta de darrièr, que nos anam gelar los colhons.
"– VOS gelar, richonegèt Milod, en laissant retombar sa man sus las cuèissas de Beti, assetada a costat d'el, acoconada..."
(GTI, p. 61).
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.