Velhàa - L'Escabòt

Velhàa - L'Escabòt

Vengut de las Valadas Occitanas d'Italia, L'Escabòt es un còr de chantaires cu chanta amb passion dels chansons de la tradicion populara occitana. Velhàa, lor prumier album "live" (2018), es l'enregistrament dau concert en la gleisa de San Joan de Caralh, lo 21 de mai de 2016.

La dobla passion per lo chant popular e per la question occitanista buta ensem, en l'agost 1999, nòu chantaires amators d’i valadas Grana e Estura (Occitania en Italia) a se jonher en un grop coral a votzes mescladas desota lo nom de Escabòt.

Lo pichòt grop (tal es lo sinhificat de escabòt en l’occitan d’aquò nòstre) prepausa uniquament chançons tiradas da la fòrt granda vena de la tradicion populara occitana, de nòstre costat e de lo francés, drecha descendenta de l’inspiracion d’i trobaires. Un repertòri rigorosament occitan, d’i valadas italianas a la Provença, al Lengadòc, a la Gasconha, ont pareiçen classics del chant popular d’Òc e pro d’aires de la tradicion mai reira, en aranjament polifònic efficaç e temperat.

Mena ròtle de direcion Fabrizio Simondi, un d’i musicaires fundadors de "Lo Dalfin" abó Sergio Berardo, tamben coneissut en cò nòstre ai apassionats dal chant popular coma ideator e fondador de lo Còro de la Cevito, onte es estat diretor fins al 1998.

Energia e passion en un ensem de recenta constitucion, testimòni de lo nòu interés per lo chantar coral, un autre original exemple de la presa de consciença collectiva de la populacion d’i Valadas sobre la question occitanista.

Arranjaments corals de Fabrizio Simondi, 2018.

Titols:

1. Leis estelas
2. Bon maitin
3. Tornejaira
4. Anoma a l'alp
5. Bonjorn, lo rossinhòl
6. Charamalha mai
7. Trobar-se ensem
8. Adiu a la Val d'Aran
9. Meravilhosa gracia
10. Per un monde polit
11. Lo boier
12. L'estacha
13. Glòria al XVII
14. Para lo lop
15. Qu'em çò qui em

Imatge de l'album (frontespici): Velhàa, de Francesca Reinero.

La velhàa es lo rescontre entre amics, es se parlar e se comprene, es cerchar e donar proteccion. Es sentir en la convivialitat quarquaren que creiç abó lo passar de las minutas. Se conton estòrias, se badina, se destopa la botelha, la se esta ben, chascun se sent come a sa meison. La velhàa es la chalor d’una flama, d’una embraçada, la vuelha ensem al besonh d’escotar e contiar. Contiar se meteis denant de tot, perqué tot aquò que exprimem e nos eschauda lo còr parla de nos, d’i nostres moments de jòia, de chagrin, de rire e de tracàs, en lo mesquiar-se, encheinar-se e confonder de estòrias dramaticas e de sornetas de ren. E reporton en surfaci aveniments que semelhavon enterrats dins la desmembrança, butats d’un cant per vai saupre quala rason o circostancia. Lo desbanar-se dal racont repòrta a nòstres uelhs estòrias d’amor, moments de festa, guinchàas, complicitats, dramas, e nos transpòrta en lòcs de la memòria pintats de estonament e meravilha, entre fachs istòrics, fantastics, sensaccions.

La velhàa, las sias emocions, son climat de convivialitat e complicitat es aquò que, bela abó una pesuanha de presuncion, nosautres de l’Escabòt prepausem en nòstras seradas passàas denant d’un public que escòuta, en viestend nosautres los premiers l’esbalh e la suggestion.

Es tutun importanta una precisacion: aquelas sorças dal racont dont avem parlat, es a dire lo record, lo virar-se areire, son ren da confonder abó un sens de nostalgia devers un passat que existis pus. Pusleu constituisson un valent estrument per poler gardar consciença d’aquò que sem e de onte venem, e per portar testimòni ent’aquest present d’un nòstre biais de lo viure e de nos emocionar. Pro de chançons d’aqueste CD, bela si traton de aveniments o situacions passats, son fruch de nòstras elaboracions o reviradas actualas, per affirmar encar un autre bòt que la lenga en la quala nos exprimem e nos confrontem cada jorn es fòrça apropriàa a contiar e viure la contemporaneitat, mai que per plorar un passat arcadic.

Òc, viure lo temps present e las emocions que aqueste nos empòrta, coma aquelas que nos an menats en la serada dal 21 de mai 2016 en San Joan a Caralh, quora avem partatjat abó un public meravilhós totas aquestas suggestions, que esperem pòsquen arribar a l’aurelha e –encar mai– al còr de l’escòutaire, en las prepausant talas que l’avem viscuas aquel sera.