Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782744904653
New
2 Items
Dins l'estòc
24,00 €
Marselha dau temps de Victor Gelu (1806 - 1885). Textes de Lucien Gaillard, Glaudi Barsotti, e Gui Martin.
Type | Broché |
Année | 2003 |
Durée | 7 titres |
Lenga | Francés + Occitan Provençau |
Pages | 190 |
Format | 21,3 × 21,3 × 1,1 cm |
Distributeur | IEO Provença - Edisud |
Label | Ostau dau Pais Marselhés |
ISBN | 2-7449-0465-1 |
Bonus | + CD de 7 titres |
Victor Gelu, poète de Marseille (1806-1885)
Marseille au temps de Victor Gelu.
Textes de Lucien Gaillard, Claude Barsotti, Guy Martin.
Victor Gelu est né le 12 septembre 1806 à Marseille. Poète populaire, il est reconnu comme un des plus grands poètes provençal du XIXème siècle. Victor Gelu, au travers de ses chansons écrites en provençal, a su partager avec réalisme la vie à Marseille à cette époque là. Ses chansons sont attachées aux traditions et aux mœurs des quartiers populaires marseillais.
Centre Régional d'Etudes Occitanes de Provence - IEO Provença.
Autors dels textes:
Lucien Gaillard : La vie populaire à Marseille au XIXe siècle. La Commune marseillaise.
Claude Barsotti : L'expression écrite à Marseille.
Guy Martin : Le poète de Marseille, Victor GELU.
Illustrés de documents prêtés par la Chambre de Commerce et d'Industrie de Marseille, la fondation Deydier et M. Jean Cherpin.
Article de premsa:
Victor Gelu (1806-1885) qu’a ua plaça e ua placa en centre dera vila de Marselha, e que las s’amerita ! Degus cresasque no a cantat Marselha coma aqueth, eth Marselha deth Vieux-Port, popular, ena sièva vertat cruda. Se balhè era palma deths poètas populars a Gensemin, que fuc per amistat gascona, pr’amor qu’auria debut èster Gelu, filh de mestierau eth tanben, de fornièr (bolangèr), e que tastèc deth mestièr a 15 e quauques ans, quan, son pair mort, agèc de ganha’s era vida, e que farà plan d’autes mestièrs après. Autenticament popular, que coneishèc tot eth monde praube, e que li balhèc era paraula enas sièvas cançons provençalas, que cantava damb gran succès e publiquèc dejà en 1840. Popularitat sense parelhas qu’agèc deth sièu vivent, sense dever ren a degus, pr’amor que refusèc d’entrar en cap d’Escòla, en Felibritge tanplan.
Cada mestieròt qu’a era paraula, sense masca : mitron, matelòt, mercanda de fruta, escrombaire, veiturèr, desbardaire (de soda caustica), charpentièr, mercanda de peish, tant d’autes, cadun e cadua ena sièva lenga, ena sièva umor, ena sièva « corporeïtat », se gausi díser, que ditz eth maucontentèr dera sièva condicion, era sièva paur de pèrder son trebalh, mes tanben tot eth mau que pensa deths qu’an eth poder. Eth Progrès qu’ei condemnat, pas per Gelu benlèu, mes peths que fè parlar, eth dit « Progrès » qu’ei tot avantatge peths rics, malur peths praubes. No diseram pas qu’eth cançonièr ei reaccionari, eth que s’esfaça darrèr eths personages.
Mes juste que seria de’u díser revolucionari, pr’amor dera sièva denonciacion der’injusticia sociala mes tanben dera guèrra que tantis badavan d’aqueth temps. Que’s cantèren eras cançons de Gelu pendent era « Comuna de Marselha », sòr dera de París. Autant qu’eth govèrnament, Gelu que se’n a damb era Glèisa, qu’a eth tòrt imperdonable de benesir eths que mian guèrras.
Un aute costat dera sièva inspiracion qu’ei ua fotrala palhardisa, çò que li valerà d’èster condemnat. Tostemps que cantarà eth gormandèr e era fenhantisa, sia provocacion sia modèle de vida ! Contradiccion coma n’avem tots, que fuc meslèu òme avisat e que podia èster tendre, e d’ua grana exigéncia morala, coma ac explican Lafont e Anatole ena sièva inestimabla Novèla Istòria dera Literatura Occitana (tòme II, p. 557-566). Fauta d’aver eras òbras de Gelu a disposicion, que les emprontarè ua estròfa que citan, exemple entr’autis d’aquera votz tant fòrta :
« Fòra ! Lo sang que nos rèsta
a lo bolh !
Fòra ! Sangsucs, qu’avetz
la gòrja plena !
Fòra ! Bochiers, gras de
nòstra codena !
Fòra ! A son torn lo bestiau
pren lo foit ! »
Article de Miquèu Pujòl, dins Lo Diari n° 53 (01/2020).
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.
Pour découvrir (ou re-découvrir) l'auteur marseillais.