Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782950951945
New
2 Items
Dins l'estòc
16,00 €
Encyclopædia occitanica - Michel Miniussi a escrich l'Encyclopædia Occitanica dins leis annadas 1978 - 1983, epòca fòrça fruchòsa de son òbra, escricha amb una elegància d'estil remarcabla. "Les Amis de Michel Miniussi" publica aquest text - plus leu aquesta garbada de texts - dins una edicion allestida per Xavier Bach amb de dessenhs de Véronique Champollion e Frédéric Voilley.
Type | Broché |
Année | 2012 |
Lenga | occitan (lengadocian) |
Pages | 112 |
Format | 14 x 22 cm |
Distributeur | Les Amis de Michel Miniussi |
ISBN | 2-9509519-4-5 |
Encyclopædia Occitanica - Michel Miniussi (1978-1983)
Miquèu Miniussi a escrich l'Encyclopædia Occitanica dins leis annadas 1978 - 1983, epòca fòrça fruchòsa de son òbra, escricha amb una elegància d'estil remarcabla.
Per la rintrada de 2012, l'associacion « Leis Amics de Miquèu Miniussi » publica aquest text - plus leu aquesta garbada de texts - dins una edicion allestida per Xavier Bach amb de dessenhs de Véronique Champollion e Frédéric Voilley.
"Jol calam agut de l’autor - que dispareguèt qu’èra encara jove - avèm aic ́ una agaitada critica a l’encòp distanciada e fonsa sus d’adralhadas literàrias, sus de creators, e mai sus de movements e d’endevenenças de tota mena que se prèstan a d’exploracions ineditas, en provençal-monde. "
Joan-Pèire Tardiu
"Aquest libre n’es pas una de veraia enciclopedia. Es au còr de la pensada de Miniussi que def ini ́s una Occitania de literatura e de poësia, luènh dei nacionalismes coma dei localismes : pròpi una utopia, que se realisa au dintre dau misteri de referéncias entrevescadas. "
Xavier Bach
« ...la sola poëtica possibla : la pòrta entreduberta d'un país ont lei senhals an la valor mai consequenta, subrèstan lo demai, e a la perfin bastan que lo justifican. »
Associacion « les Amis de Michel Miniussi ».
L'autor:
Michel Miniussi es nascut a Paris lo 15 d’agost de 1956.
Passa sa joinessa a Canas sins sa familha mairala, provençala de longa tradicion. A l’entorn de 17 ans, encontra lo grop de lenga occitana de Nissa e participa activament a la parucion de lor revista "La Beluga".
Perseguís sos estudis universitaris a Montpelhièr, sota la direccion de Robert Lafont e s’especialisa dins la literatura occitana per ne venir un element actiu, rigorós dins son escritura, brilhant e creator.
Conservator de bibliotèca en País d’Oc, entreten una correspondééncia rica e reguara amb los escrivans de lenga occitana.
De mai, escriu e publica, sovent jos anonimat o amb un escais, dins la revista OC, e ne ven redactor tre 1986 de letras, nòtas literàrias, estudis d’autors, poèmas, ensages...
En 1988, paréis son primièr roman, Jiròni, editat per Jorn/Fédérop (presentat per Robert Lafont).
Gravament malaut tre 1981, perseguís amb tenacitat son òbra escrita e contunha de promòure eficaçament la revista OC, totjorn exigent dins la causida dels tèxtes publicats, coma dins lor qualitat literària.
Dins son segon roman, que lo manescrit n’es balhat a las edicions OC pauc abans sa mòrt, Lei Passatemps, paréis a la debuta de l’annada de 1994, çò que li val lo Prèmi literari Antigone, la meteissa annada a Montpelhièr.
Michel Miniussi defunta lo 9 de genièr de 1992, daissant una soma considerabla d’escriches non encara publicats.
Estrach daù capitol VATICAN :
E pamens, que qué n’en digan lei doas tèstas bessonas de la moderna Gorgona, sociologia e politica, Occitània e la Roma papala (la vertadiera. Mèfi que Pius X es pas – s’en manca – Clement X !) son pas que doas províncias de la meteissa Arcàdia. Au païs nòstre, (perqué li dire de nòstre se deu existir en eu, fòra de tota projeccion dau desir – de l’idèa qu’avem dau viure – sus un campèstre, qunt que fuga ?...) tèrra d’amor segon lo sòmi ramondin ò mistralenc, tèrra de gaug ont s’apasiman tótei lei garrolhas de vila e de camp, de pòble gras e pòble magre, de gleisa e de sèmblagleisa, de lenga e de lengatge, païs de planas pacanas e de casteus, Lavaur, Fònt-Segunha, tótei li siam Gauromans e gentilòmes. Amb una diferéncia pamens : l’Arcàdia occitana es sempre vista d’a rebors, plèga de regrets, e lo temps di vièlhs d’antica bonomia lo ploravan adejà Pèire Cardenal e Montanhagòl ; son promier retrach, tot endaurat de sòmi e nostalgiá s’atròba dins lei Vidas e Razós.
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.