0 0
 

Recently added item(s)

Aucun produit

Free shipping! Expédition
0,00 € Total

Commander

Produit ajouté au panier avec succès

Quantity
Total

There are 0 items in your cart. There is 1 item in your cart.

Total products (tax incl.)
Total shipping (tax excl.) Free shipping!
Total (tax incl.)
Continue shopping Proceed to checkout

Artistas

Affectus mortis - Joan-Ives Casanòva

L-9781326591878

New

Sos reserva

10,00 €

Affectus mortis - Joan-Ives Casanòva. Essai sur le sentiment de la mort et sa relation à la littérature. Limbs II. Edicions La Pantiera.

More details

STATIC BLOCK

Data sheet

TypeBroché
Année2016
Lengaoccitan (provençau)
Pages64
Format10,8 x 17,5 cm
DistributeurLa Pantiera
ISBN978-1-326-59187-8

More info

Affectus mortis - Joan-Ives Casanòva


Essai sur le sentiment de la mort et sa relation à la littérature.


Edicions La Pantiera.


En Corsega – encara que sabi pas s’èra en Corsega, segur que n’ai vist tanben en Provença, sus lei plaças dei vilatges ò dins lei còlas, coma mai tard en Losera, grands en magestat, abandonats, mai me sembla que lei primiers que veguèri èran en Corsega, son estats de tot segur aquelei que m’an marcat, coma que vaga la memòria destria en foncion de tota autra causa, principalament lo fach que fau que Corsega siá ligada en ieu a l’imatge de la mòrt, e tot aquò determinat per la mòrt de ma grand qu’alunhèt d’un biais definitiu lei maratges de l’iscla, la memòria venent una candèla de mai quand se fa literatura –, en Corsega donc ai pres la costuma de veire lo Crist rovilhat, poirit, ja delaissat sens que pus degun li venguèsse pausar de ramelets de floretas, un Crist solitari que s’es escrincelat dins mon esperit, fins que l’imatge s’impausèsse dins lei primierei linhas d’un racònte que se debana en Provença, L’Enfugida – mai lo Crist, eu, èra en Corsega – ; e sempre me disi qu’a pron patit aqueu Fiu que mon paire m’afortissiá qu’aviá pas existit, qu’èran que de legendas per enganar la gent, e aviá tant patit estent que lei traucs ai mans e ai pès li devián èstre insuportables, mai que dolorós, e ma maire ela, que li podiáu pausar la question e que me respondiá tot en me disent qu’aquelei questions lei faliá pas pausar estent qu’agradavan pas a mon paire, ma maire me murmurava qu’èra pas mòrt, mai quasi, a mand de morir e que n’èra l’imatge e lo simbèu dau patiment, deis errors e dei cativetats deis òmes, qu’un òme mòrt ò quasi mòrt es jamai bèu de veire estent qu’avèm lo temps nosautres de morir, mai que patirem pas coma eu, aqueu Crist que me pensavi qu’èra pietadós de lo laissar sol sus sa Crotz, degun lo veniá ajudar, e, de còps, sens que nos veguèsse mon paire, pausaviam ma maire e ieu d’aquelei flors jaunas e secas – ma grand lei disiá a marella –, ma grand que nos acompanhava sovent se signava en passant davant la Crotz e compreniáu pas perqué mon paire li disiá ren, e m’explicava après qu’èran bònas per de vièlhas aquelei causas, mai pas per un jove que va a l’escòla, e ai sabut un jorn qu’èran d’immortalas aquelei flors, un nom ben indicat per poder agachar la mòrt e s’i acarar, puslèu se n’acostar e l’adomergir, per ne faire sa companha estent que Crist foguèt crucificat aicí per tota eternitat, tanben delaissat a l’auçada d’un temps fèr. La mòrt m’estonava, mai subretot lo patiment dau Crist, son temps de l’abans dau morir, son a mand de morir qu’èra quasi eternau sus aquesta Crotz, dau biais qu’ai sabut pron tòst qu’acabam pas de morir estent qu’a un moment lo temps se trenca, se tanca, se tiba e s’espotís tant que çò qu’es una minuta ven l’eternitat, e i a aicí, dins aqueste mond e autra part, de milierats de gents que son a mand de morir, e ieu tanben, tau lo Crist e totei leis autres, quand serai a l’òrle dau morir e que subran s’estraçarà lo temps, me retrobarai dins una mena d’eternitat ont leis imatges lei mai testards de ma vida lei podrai ragantar e descabdelar sens termina ; e aquel acabament que n’es jamai un, aqueu dau Crist, lo pensavi e lo pensi totjorn solitari, qué que se diga, necessàriament solitari, d’aquela solesa originala que se’n tròba pauc dins una vida, una solesa essenciala e benastruga que, ribon-ribanha, i siam destinats e que m’a confortat dins l’idèa que la solitud dau Crist es la mieuna e que i aviá e i a deguna glèisa per la definir totalament, degun recampament, es simplament la solitud granda davant lo morir e l’esfraiament deis èstres, d’aqueu Crist rovilhat e ieu, ieu e aqueu Crist rovilhat, e se sabèm matrassats, matrassats, mai tanben aürós d’o saber, estent que, justament, o podèm dire.



Reviews

Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.

Write a review

Affectus mortis - Joan-Ives Casanòva

Affectus mortis - Joan-Ives Casanòva

Affectus mortis - Joan-Ives Casanòva. Essai sur le sentiment de la mort et sa relation à la littérature. Limbs II. Edicions La Pantiera.

Write a review

Les clients qui ont acheté ce produit ont également acheté...