Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782917111741
New
2 Items
Dins l'estòc
10,00 €
Aprivadar la Camarda - Lisa Gròs. La consciéncia aguda de la mòrt venguèt pas qu’après la projeccion de Nuit et brouillard d’Alain Resnais. L’orror totala e una revòuta etèrna contra aquela foliá incredibla dau nazisme. Almina aviá vist aquí tot lo contrari dei valors apresas dins son enfança e son adolescéncia. L'aucèu libre.
Type | Broché |
Année | 2022 |
Lenga | Francés + Occitan Provençau |
Pages | 160 |
Format | 10 x 17.5 cm |
Distributeur | L'aucèu libre |
ISBN | 978-2-917111-74-1 |
Aprivadar la Camarda - Lisa Gròs
Un ramelet de racontes e de soscadissas, que lo lector s’i poirà reconéisser, amb lo talent de la contaira Lisa Gròs.
La mòrt fa partida de la vida... Almens, es çò que se ditz. Pr’aquò la mòrt, la dels autres, que nos sián estrangièrs o pròches, la mòrt nòstra, la camarda, demòra un escandal. La podèm aprivadar ?
Al ser de sa vida, Almina sent la mòrt que l’enròda : ela que foguèt totjorn tant activa, per son trabalh, son òbra, sas luchas per la lenga occitana, s'es pas sentida envielhir. Mas la vielhesa es plan aquí, se'n maina subte.
Fa un retorn sus sa vida : quora foguèt ja afrontada a la mòrt ? De sovenir en sovenir, capitarà d’"aprivadar la camarda" ?
La consciéncia aguda de la mòrt venguèt pas qu’après la projeccion de Nuit et brouillard d’Alain Resnais. L’orror totala e una revòuta etèrna contra aquela foliá incredibla dau nazisme. Almina aviá vist aquí tot lo contrari dei valors apresas dins son enfança e son adolescéncia. Èra un tèrratremol vertadièr dins l’equilibri qu’aviá bastit. Una remesa en compte totala de çò que cresiá èstre la natura umana.
Libre bilingüe : tèxte en occitan provençau, seguit de la revirada francesa de l’autora.
Edicions L'aucèu libre.
L'autora:
Lisa GRÒS es la filha de l’escrivan e contaire Jòrgi Gròs. Foguèt regenta puèi mèstre formator en lenga e cultura regionala (occitan provençau) a l’IUFM de Nimes. S’investiguèt dins la corsa camarguesa, coma contaira, e la vida associativa.
Estrach:
"L’evidéncia de 'Sa Mòrt' sautèt ais uèlhs d’Almina. I aviá pas jamai pensat, tota beguda per la vida de parpalhon que menava fins ara. E la pàur venguèt en meme temps. Bèstia sornaruda e garri rosegaire de vida qui s’endormís après son espelida subta e torna a l’ataca quauquei temps puèi. Èra doncas aquò venir adulta ?
"Lo primièr còp qu’aquò l’estenalhèt fuguèt una panica completa. Buf copat e mans que tremolavan, Almina refusèt aquela terror e cerquèt un mejan de l’escanar. La faliá pas laissar fendasclar l’edifici bèu qu’aviá bastit jorn après jorn. Cerquèt de mejans de se rassegurar e de faire fugir la trapèla fosca. Totei lei dralhas li semblèron vanas. La camarda tornava venir varalhar.
"Obrar, escriure, s’investir, èran pas fin finala que farfantèlas. Lo trauc negre demorava coma una boca badanta" (p. 7).
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.