Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782917111413
New
2 Items
Dins l'estòc
13,00 €
L'Eternitat estraviada - Recuelh de quatre novèlas en occitan provençau de Joan-Ives Casanova que nos fan viatjar entre Irlanda, Corsega, Nauta Provença e Londres.
Type | Broché |
Année | 2017 |
Lenga | Francés + Occitan Provençau |
Pages | 148 |
Format | 10 x 17.5 cm |
Distributeur | L'aucèu libre |
ISBN | 978-2-917111-41-3 |
L'Eternitat estraviada - Joan-Ives Casanova
Recuelh de quatre novèlas en occitan, amb la version en francés de l'autor.
L'universitari marselhés Jon-Ives Casanova nos menam d'Irlanda a Corsega en passant per Anglatèrra e la Provença Nauta. Lo libre tòrna transcriure l'espèra, preocupadas per l'atenta, lo deviéner de la gent, de la lors personalitats, de las lors pensadas, deus còrps com de las amnas, deviéner qui acompanha la fuejuda deu temps.
"Un épervier sans plus porta" - L'aucèu libre.
Extrach:
Assetada aicí, se chala dau bruch d’infèrn que l’auratge tirassa amb eu, non solament tròns e pericle, ulhauç, tot lo lampejament de l’aire, la brofoniá, l’aiga qu’ara comença de li banhar lei pès, li degotant dins tota l’esquina, sa plaça es aicí, au centre dau borrotlament dau mond, e se barra leis uelhs, la vei passar e tornar passar tota sa vida sens ges de regret, de pentiment, sens deguna dolor, foguèsse estada qu’un marrit sòmi, una chauchavièlha de la desvelhar la nuech, l’aire li mancant dins sei paumons, lei pòt nombrar lei jorns aürós e lei malastres, mai se’n chauta, aquò a pus ges d’importància ara que rèsta au cròs dau mond, a l’escota de la mudason que ne fa partida, son còs venent un d’aquelei còs sus lo planestèu, sa carn una d’aquelei carns ofèrtas a l’aflat dau temps, se mesclant a un brot d’èrba, ai gravetas, s’auçant tras lei cortinas de plueja per se delegar dins l’aiga, sabor de la tèrra, e sa sang dessenha la dralha d’un lòng riusselet que l’eternitat agotarà jamai.
Article de premsa:
Son quatre nòvas que nos fan viatjar entre Irlanda, Corsega, Nauta Provença e Londres que nos liura aquí Joan Ives Casanòva. Un libre de mai per un autor que saupèt fargar una òbra rica e exigenta tant en pròsa coma en poesia.
I dintram en seguissent un òme qu’atravèrsa una torbièra, en riba dau lauç de Lough Mallard, dins l’Irlanda trebolada e violenta de la debuta dau sègle vint. Coma o precisa la postfaci, James Joyce (irlandés justament) e sos Dubliners es pas luènh. Lei personatges de Joan Ives Casanòva fan l’experiéncia dirècta de l’acabament, de la dissolucion. Siam dins una escritura dau destacament.
Mai, d’un autre latz, es dins la perdicion que l’òm fa enfin partida dau grand « tot » coma aqueu militant irlandés que morís sagatat per lei black and tans o coma aquela femna que se retròba mesclada a la pluèia dins la furor d’un auristre en montanha (segonda nòva). Aquela decomposicion de l’espaci e de la vida (a l’imatge de la torbièra irlandesa, luèc de transformacion de la matèria coma de conservacion d’elements ancians) es tanben recomposicion e transmutacion mercés a l’escritura e au trabalh sus la lenga. La question de l’escritura es au còr d’aquelei tèxtes ont apareisson de grands noms de pluma coma George Moore o Virginia Woolf (darrièra nòva). L’estacament a la lenga d’òc, sa transmission dificila, son bensai en rèire fons d’una evocacion de la lucha per lo Gaelic : « la lenga, tala una fuocada ardenta, fa de la paraula deis òmes una arma que nos es necita, nosautrei pòble ignorat e trissat per lo pes dei sègles, e es per aquò que li acordam un sens primièr : parlar, dire, reculhir e saber donar, inventar fòra de çò necessari tant dins nòstra lenga coma dins aquela de nòstrei mèstres » (pagina 8).
Article de Silvan Chabaud, publiat dins Lo Diari n°43 (mai de 2018).
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.
que-m'agrade la soûa escrituro