Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
L-9782904202087
New
1 Item
Disponible
18,30 €
L'escritura, publica o pas - Libre de poèmas d'Ives Roqueta (de 1972-1987). L’escritura pòt pas èsser ni presa, ni exercici de poder. Es un trabalh coma un autre. Lo bonur seriá que foguèsse "trabalh d’utilitat collectiva", servicis qu’òm se rend entre egals.
Type | Broché |
Année | 1988 |
Lenga | Francés + Occitan |
Pages | 398 |
Format | 15 x 22 cm |
Distributeur | IEO edicions - IDECO |
Label | Messatges |
ISBN | 2-904202-08-7 |
L'escritura, publica o pas - Ives Roqueta (poèmas 1972-1987)
Amb la revirada en francés.
A 20 ans, Ives Roqueta se vesiá Escriveire public : èra lo títol que donava a son primièr libre de poësias.
Amb aquesta Escritura, publica o pas, que signa uèi, Roqueta tòrna afirmar las causidas moralas e esteticas que li dictèron La Mèssa dels Pòrcs o lo Mal de la Tèrra.
L’escritura pòt pas èsser ni presa, ni exercici de poder. Es un trabalh coma un autre. Lo bonur seriá que foguèsse "trabalh d’utilitat collectiva", servicis qu’òm se rend entre egals. Ni dins sas confidéncias mai intimas, ni dins sa caça de Dieu, de la vertat, de l’amor o de l’eternitat aicí e ara, un poëta es pas jamai sol. Dins la lenga que se n’es fach lo servicial, d’autres qu non pas el se parlan, li parlan, nos parlan, sens jamai se pagar de mots.
Coleccion Messatges, IEO edicions.
L'autor:
Ives Roqueta (Seta, Occitània 29 de febrièr de 1936 - 4 de genièr de 2015) èra un escrivan en occitan e un òme politic.
Entre la fin dels ans 1950 e lo començament dels ans 1980, foguèt un dels menaires del movement politic e cultural occitan. Es lo fraire de Joan Roqueta, mai conegut coma Joan Larzac, tanben escrivan e òme d’accion occitanista.
Ives Roqueta foguèt pendent maitas annadas president de l’Institut d’Estudis Occitans. Fondèt l’ostal de disques Ventadorn, que permetèt a la Nòva Cançon occitana de se popularizar e de se téisser un mercat.
Al nivèl politic, tenguèt de responsabilitats dins lo movement autonomista Volèm Viure al País durant la fin dels ans 1970, puèi aderiguèt de manièra efemèra al Partit Socialista francés en 1981 abans de lo quitar.
Dempuèi los ans 1980, son accion es pus literària que politica.
Extrach p. 6-7 :
Un còp èra, aviam
Nòstra taula quilhada
A la paret dels cementèris
Uèi escrivèm dins d’ostalses barrats,
Aseptisats e insonòrs,
sens degús per nos dire :
« Escriu aiçò, e aiçò, e aiçò… »
Empacha pas los defuntats
de nos faire de vesitas discrètas,
nimai los vius de cridar al secors
entre nòstras patas de moscas.
Autrefois nous dressions nos tréteaux
contre les murs des cimetières
Maintenant nous n’écrivons plus
qu’à l’intérieur de nos maisons fermées,
aseptisées et insonores
et personne ne vient nous dire :
« Écris-moi ça, et ça, et ça. »
Ça n’empêche pas les défunts
de nous faire des visites discrètes
ni les vivants d’appeler au secours
du fond de nos pattes de mouche.
Aucun commentaire n'a été publié pour le moment.