Recently added item(s)
Aucun produit
Lenga e país d'òc 50-51, per Robèrt Lafont
Grammaire du Provençal varois - Jean-Luc Domenge Préface de...
Louis Gros et Louis Noé, ou un drame dans les carrières de St...
Occitanie : Petit Traité de Géographie Cordiale - Yves Rouquette
Revue des Langues Romanes - Tome 95 (1991 n°1) Naissance du...
La chèvre de Monsieur Crétin - Olivier SoriaLes frasques...
Ubaye, la mémoire de mon pays : les gens, les bêtes, les...
L'abbaye Saint-Eusèbe de Saignon et ses dépendances -...
Description de l'occitan parlé à Sénaillac-Lauzès (Lot) et...
Revue des Langues Romanes - Tome 92 (1988 n°1)Tome 92 de la «...
Chrestomathie Provençale - Karl BartschD'après l'édition de...
Chroniques Patoises du Bas-Vivarais - Félix-Augustin...
Tome 109 de la « Revue des langues romanes » (revue de...
La Montagne à Pas Contés - A. Agati, P. ClémentContes de...
Recherches historiques sur l'introduction du français dans...
Chemin et Histoire CatharesTextes et Aquarelles de Pierre...
22 Chants traditionnels Gascons - Henri Marliangeas
Tome 103 de la « Revue des langues romanes » (Revista de...
La littérature d'Oc - Jean Rouquette
Estèr - Traduction du Livre d'EstherTraduction française...
Batèu de papié - Enrieto DIBON...
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
Zizanie sans le métro - Jacques Bretaudeau. Fantaisies, postiches et parodies. Éditions du Buëch.
Zocalfar ! - Jan-Loís LAVIT. Ua Hèita deu Comissari Magret recentament nomiat e qui torna donc en lo son país autonòme de « Gasconha-Dessús » qu’es con∙hrontat a ua enigma de las peludas ! Novela edicion au fòrmat pocha, edicions dels Régionalismes (Princi Negre Editor).
« Ieu, Bancel, oficièr d'Empiri … » - ATS 107 - Jòrgi Gròs. Édition bilingue : français et occitan. M.A.R.P.O.C. - I.E.O.
Œuvre Poétique / Òbra Poetica - Louisa PAULIN / Loïsà PAULIN - Édition bilingue - Vent Terral.
Œuvres Complètes - Jean-Baptiste Coye. Collection Marcel Petit - CPM 1981.