Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
Usages et images de l'eau - Christian Bromberger et Jean-Noël Pelen - CARE 4/1985
Valadas occitans e Occitània granda - Manual e CD Ren d'autre qu'una partia de la planeta. Vallées occitanes et Occitanie. Metòde d'aprendissatge. Manuel et CD.
Valentina e lo Garramiau - Maria-Odila Dumeaux. Onze contes meravilhoses e florits per dire lo mond de l’enfància. "Un long corredor travèrsa mon ostal. Per dintrar, sortir, o anar ont que siá dins l’ostal, cal passar pel corredor. Mas dins lo corredor, dempuèi totjorn, se ten sarrat lo Garramiau." Colleccion Bib’òc, IEO edicions.
Varlet de mas - Le valet de ferme - Batisto Bonnet. Traduction d'Alphonse Daudet. Présentation de Léon Daudet. Culture Provençale et Méridionale. Marcel PETIT.
Vautres que m'avetz tuada - Veiqui la tresiesma enquesta dau comissaire Darnaudguilhem e sa fina còla, le Goff, Barbancès, Ben Ahmrane e Peironin, dins aquest roman policier de Joan Ganhaire. Coleccion Crimis - A tots n°193, IEO edicions.
Vèna - Cap'òc, adaptacion en occitan lengadocian de Maria-Odila Dumeaux, illustracions de Prisca Le Tandé
Vent de sable - Joan GANHAIRE, un autor fòrça seguit e presat qu’es de Pèirigòrd perseguís dins la via que traça dempuèi d'ans dins l'univèrs del comissari Darnaudguilhèm e de sos amicsamb una novèla enquèsta. Roman policier de la colleccion Crimis - A tots n°224, co-edicion IEO Edicions / novelum - IEO 24.
Vènus a l'Escorpion - Maëlle Dupon. Un raconte poetic originau sus tèmas deu desir e de la Lenga. Roman bilingue Occitan - Francés. Colleccion Incognita n°12, edicions Reclams.
Verbes conjugats en Alpin d'Oc (Aups n-Autas e Ubaia) - Verbes réguliers et irréguliers en occitan alpin par Andrieu Faure - Nouvelle édition du livret édité par ADALPOC.
Verd paradís - Vingt récits poétiques en occitan qui constituent ce premier volume de Max Rouquette. Éditions CRDP de l'académie de Montpellier.
Verd Paradís II - Max Roqueta. una garba de racontes, ressons e rebats d’un paradís perdut, que l’a causida e ligada Max Roqueta, un dels autors màgers de la literatura occitana contemporanèa. Seguit d’un tèxte de Felip Gardy, Verd Paradís, una òbra en camin. Letras d'òc.
Vèrses Ortalans - Alan ROCH. Per pichons e bèls, des vèrses de l'ort, de qué descobrir la vida de l'òrt e de son vesinatge. Un obratge poetic dedicat a la botanica. Vendèmias, IEO Aude.
Vesins o barbars - Claudi Molinièr. Collection Ensages n° : 3. IEO.
Veynes et ses hameaux sous l'ancien régime - 1589-1789 - Jean-Claude BERMOND. Livre sur la vie à Veynes et ses alentours avant la révolution française. Avec de nombreuses informations sur les relations entre catholiques et protestants, le contexte démographique, social et économique, les vicissitudes des habitants, l’incursion des troupes du duc de...
Viatge amb un ase per Cevenas - Robèrt-Loís STEVENSON - Pèire BEZIAT. En 1878 Stevenson comença son viatge per Cevenas acompanhat de Modestina, una sauma qu’a crompada per far lo carreg. Partís del Monestièr de Gaselha dins Velai e camina cap al sud d’aquí a St-Joan de Gardonenca. Aqueste libre es benlèu l’istòria pus bèla escricha sus Velai, Gavaudan e...
Viatge au fons de la mitologia - Roman de Pèire Pessamessa. L'autor se tròba transportat dins mantunas epòcas e lòcs d'Occitania, amb las seus capacitats d'avuèi. A Tots 180, IEO edicions.
Viatge d'ivèrn - Danièla Julien. Recuelh de tretze novèlas de pròsa occitana que n’espeta una sensibilitat demasiada. L’autritz trai sul mond e sus sa quita condicion un agach sens indulgéncia, sens complasença, un agach lucid e farfolhaire fins a n’èsser quasi indecent. Editorial Perpinyà. Trabucaire.
Viaur - Robèrt Martí. Recuelh de dus titols de Robèrt Martí escrits en occitan: L’Ombra doça de la nuèch e Lo Balestrièr de Miramont. Libre en francés arrevirat de l’occitan per Eric Fraj. Colleccion Passatge, IEO Edicions.
Victor CONRARD, Journal d’un déporté en Algérie après le coup d’état du 2 décembre 1851 (8 juin 1852 - 26 juillet 1853) suivi de l’étude de Fernand RUDE « Mourir à Douéra ». Conrard fût transporté de Toul dans l’Est de la France et s’est transformé en écrivain public et historien des prisons et camps où il a séjourné dans le Sahel d'Alger, notamment...
Marselha dau temps de Victor Gelu (1806 - 1885). Textes de Lucien Gaillard, Glaudi Barsotti, e Gui Martin.
Vida de Joan Larsinhac - ATS 39 - Òbra narrativa de Robert Lafont. Collection A Tots, IEO edicions (IDECO).
Vidas - Des hommes et une langue: itinéraires biographiques, XIXe et XXe siècles - Ce livre de Philippe Martel parle des vies de ces hommes et de ces femmes qui, depuis le XIXe siècle, se battent pour défendre et illustrer une langue, l’occitan. Textes édités par Marie-Jeanne Verny et Yan Lespoux. Éditions Lambert-Lucas.
Vidas e engranatges - Recuelh de novelas en occitan lengadocian de Florian Vernet. Un libre escrich dins una lenga viva e naturala, de bon legir. Colleccion A Tots n°166, IEO edicions.
Vido d'enfant - Batisto Bonnet. Vie d'enfant. Traduction et présentation par Alphonse Daudet. C.P.M. Marcel Petit.
Vie de Jean Larsinhac - Robert Lafont. Un classique de la littérature occitane racontant les tourments d’un étudiant pendant la seconde guerre mondiale. Traduit en français par Claire Torreilles. L'aucèu libre.
Villàs de femnas - Miquèl Decòr. 9 novèlas del Miquèl Decòr, nòu destinadas femeninas jos l'Ocupacion. En Menerbés, per las vinhas, los cabanòts servissián, e benlèu encara, per recaptar los espleches, abrigar de l'auratge vendemiaires e vendemiairas, aculhir las amors bartassièras qu'i venián e, quau sap, venon totjorn, nisar d'amagat. IEO Erau Edicions.
À ces cons de Français et ces couillons d'Occitans - Es lo titol, un briu provocator per 20 letras sus l'istòria, dau darrier libre de Robert Lafont. A res de provocacion, ... es un escriban sus lo tard de sa vida que chara liurament, sensa vergonha... Un testimoni remirables, escrit en frances. Edicions Vent Terral.
Vint jorns au bot de l'Antropocèn - Joan Glaudi Puech. Roman contemparanèu en occitan provençau. Rabalhat per la polícia sus un trepador de vila, desvariat, amnesic, ablasigat, lo plaçan dins un espital psiquiatric… L'òme en question, Marc Belpuèch, conta son istòria. A tots n°239 (IEO edicions).
Vint-un nouvè causi de Micoulau Saboly (1614-1675)
Violon Traditionnel - Recueil de mélodies du Vivarais, Dauphiné, Savoie par Patrick MAZELIER. Cahier de répertoire avec CD, produit en 2013 par l'Écho des Garrigues. Photo de couverture par Jean-Luc Joseph.
VIRA - Cansounié III - Corou de Berra. Per festejar los trente ans dau quatuor, vaqui un polit recuelh de particions a l'entorn de cants. Autoedicion.
Visions de “l’idiome natal” à travers l’enquête impériale sur les patois (1807-1812) (langue d'Oc, catalan, francoprovençal) France, Italie, Suisse - René MERLE. En 1806, l’empereur veut connaître les pratiques linguistiques des Français. Un matériau exceptionnel qui permet de mesurer la francisation en cours d’un pays encore profondément multilingue....
Vita Vitanta - Jour après jour - Miquèu de Camelat. Lo tòme 1 que compren las 25 purmèras navèras deu Miquèu de Camelat escriudas entre 1929 e 1954 (lo tòme 2 que presentarà las 25 darrèras). Vertadèr testimoniatge de la vita dens la hauta vath d'Azun. "Totas aquesta istoèras que son vertadèras e los personatge qu'an viscut" que'ns explica l'autor....
Vocabulaire français-provençal – Simon-Jude Honnorat. Réédition d'après l'œuvre originale de 1848. C.P.M. Marcel Petit.
Vocabulaire thématique français-occitan - Florian Vernet. Lo gat ros. Presses Universitaires de la Méditerranée.
Vocabulari de basa Occitan aupenc - Andrieu Faure - petites phrases.
Vocabulari de basa francès-occitan aupenc - Andrieu Faure - rachampament de mòts usuaus en aupenc.
Vocabulari occitan - Mots, locucions e expressions idiomaticas recampats per centres d’interès. Lo Vocabulari occitan d’Andrieu Lagarda es un obratge classic d’aprendissatge de l’occitan dempuèi un quarantenat d’annadas.
Vocabulari occitan-japonés - Naoko Sano. Lo vocabulari de la vida quotidiana (6500 mots) en occitan e sa revirada en japonés. Una aisina pedagogica pels Japoneses que vòlon aprene l'occitan, mai tanben pels Occitans qu'an enveja de descubrir lo japonés ! Edicions Daigaku Shorin.
VOICI L'ARBRE D'AMOUR - Nature et culture dans la littérature médiévale d'Oc - Suzanne Thiolier-Mejean. La fin'amor est un chant qui unit étroitement l'amour et la nature ; la poésie est la juste expression de cette relation intime. Éditions L'Harmattan.
Volada dins lo voide - Manu Penarroyas. Traduction en occitan du livre "Vol dans le vide" de Manu Penarroyas, par Ricardo Barre (occitan languedocien). Collection Messatges, IEO edicions (Institut d'estudis occitans).
Volpet - Una storia tante lingue - Gianna Bianco e Dario Anghilante (livre + CD). Rainardet - una istòria multilenga. Renardeau - une histoire multilingue. Contiene CD audio. Chambra d'Òc.
Volutas - Cecila Chapduelh. Dotze poemas, pensadas en volutas, escrichs e serigrafiats per l'autor. Dins un monde artistic, sens maquina e en autogestion completa, l'autora publiquèt son segond recuèlh, un reculhet puslèu, fargat, editat e reprodusit a la man en serigrafia numerotats de 1 a 120.
Vouiàgi en Chino - Pierre Dominique Testa. Istòri vertadié d'un vouiàgi de trei semano en 2010, en Chino e en Tibet... d'uno famiho emé paire maire fiéu e noro... en vèrs... dins un tèste de pouesié en Lengo d'O, escrich dins sa varianto prouvençalo marsihèso d'encuei en 2017.