Recently added item(s)
Aucun produit
Lenga e país d'òc 50-51, per Robèrt Lafont
Grammaire du Provençal varois - Jean-Luc Domenge Préface de...
Louis Gros et Louis Noé, ou un drame dans les carrières de St...
Occitanie : Petit Traité de Géographie Cordiale - Yves Rouquette
Revue des Langues Romanes - Tome 95 (1991 n°1) Naissance du...
La chèvre de Monsieur Crétin - Olivier SoriaLes frasques...
Ubaye, la mémoire de mon pays : les gens, les bêtes, les...
L'abbaye Saint-Eusèbe de Saignon et ses dépendances -...
Description de l'occitan parlé à Sénaillac-Lauzès (Lot) et...
Revue des Langues Romanes - Tome 92 (1988 n°1)Tome 92 de la «...
Chrestomathie Provençale - Karl BartschD'après l'édition de...
Chroniques Patoises du Bas-Vivarais - Félix-Augustin...
Tome 109 de la « Revue des langues romanes » (revue de...
La Montagne à Pas Contés - A. Agati, P. ClémentContes de...
Recherches historiques sur l'introduction du français dans...
Chemin et Histoire CatharesTextes et Aquarelles de Pierre...
22 Chants traditionnels Gascons - Henri Marliangeas
Tome 103 de la « Revue des langues romanes » (Revista de...
La littérature d'Oc - Jean Rouquette
Estèr - Traduction du Livre d'EstherTraduction française...
La Bíblia - Ancian Testament....
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
Turlututù 2 - Cants e danças d'occitania - 20 ans après la sortie du premier opus, La Talvera présente un nouveau florilège de comptines et de mimologismes en occitan.
Turlututù 1 - Cants e danças d'occitania. La Talvera. Un molon de cançons per mainatges e de comptinas eissudas del patrimòni occitan, acompanhadas de creacions contemporanèas. CD en occitan, libre bilingüe occitan e francés, illustrat en colors. Edicions Cordae-La Talvera.
Turòu le petit champsaurin ou l’histoire d’un enfant du Cros de St-Laurent avant la guerre de 14-18.
Ua lenga qui s'esvaneish? Pleitei de Joan Eygun.L'avenir e la subrevida de la lenga nòstra son en jeu ! Un libre qu'alerta sus los dangièrs que la menaçan e que plaideja per la salvar. Colleccion Camins, edicions Letras d'òc.
Ubaye, la mémoire de mon pays : les gens, les bêtes, les choses, le temps. - Jean-Rémy Fortoul, deuxième édition (2013).
Ucraïna - Libre de Joan-Marc Leclercq sus l'Ucraïna de 1920, au bèth miei de la revolucion bolchevica, vist per un jornalista anglés. Colleccion A tots 172, IEO edicions.
Un Bas-Alpin au XIXe siècle - La vie de Louis-Marius Isnard
Un bestiaire provençal - Charles Galtier Un bestiaire provençal où les animaux font la pluie et le beau temps Librairie contemporaine - 2001
Un brigalh de pèira blua - Joan Loís Lavit. Pr’amor de húger las orrors de la pèsta e possats per la hami d’aventuras, dus gojats pirenencs que s’embarcan tau Canadà, país qui n’èra pas enqüèra conquesit. Au miei deus trebucs e deus miscaps que van descobrir pòples e societats plan diferents de çò de casa. Un beròi roman d’aventuras en occitan gascon....
Un emigrat italian dins la regien marselhesa a la bèla epòca - Giambattista Cane. La Provença dèu a l’Italié son nom, sa lenga, leis òuriginas de sa civilisacien, em’un apòrt de populacien considerable au jonhènt dei dos darniers siècles. Un precios temonhagi de la prossimitat dei referèncis comunas qu'an traçat lo camin dei convergèncis. AELOC.
Un estiu sus la talvera – Sèrgi Gairal - Colleccion A Tots 145, IEO Edicions (edicion de 2001).
Un estiu sus la talvera – Sèrgi Gairal - Doas sòrres bessonas son en Terminala ; lor fraire, lo narrator, es en Segonda. Après aver totjorn viscut ensemble dempuèi la naissença, es una aventura sentimentala que las va desseparar après la bachelieirat, una aventura particulara per caduna, que lor va far viure un " estiu sus la talvera ". Colleccion A Tots...
Un grand eissam de mots : Chants e cants - Joan-Claudi Foret nos dona dels chants del nòrd (vivarés) e cants del sud (lengadocian) cu celèbran la natura amb sas gents e las "abelhas fasendièiras" que i butinan los mots.
Un jorn coma un autre - Peter Johansson. Revirada en provençau : Maria-Teresa Hermitte e Enric Damòfli. Grandir.
Un jorn, un « ai! Qu ? » - 365 mini poèmas de Jòrgi Gròs, rebats del temps escoladís, marcats de còps de tendresa o d'umor, de còps d'amaresa... coma la vida jornadièira.
Un libre en Patois d'Aguillés - Jon Bourboun de la Béléèro
Un roman desalenat, entre fantastic modèrn e tradicional occitan, onte Mattieu POITAVIN escrich un èstre estranh, un Matagòt modèrn: per que la vila coneis morts e catastrofas dempuèi una setmana ?
Un papier sensa importància - Roman policier de Glaudi Barsòtti qui se déroule en Haute-Provence dans la Drôme (Lachaup). Collection Crimis n°121, IEO edicions.
Un solelh sul cap - Jeanne Taboni Misérazzi. La mèstra ven de demandar a Rosina d’anar al tablèu per recitar sa poësia. Mas totes aqueles uèlhs que l’agachan ! Un polit albumet sus la timiditat, bilingüe francés occitan. Edicions Édite-moi.
Un tant doç fogier - Roman policier de Joan Ganhaire, i tornaretz trobar, plan segur, lo comissari Darnaudguilhem e sa fina còla, endraiats un còp de mai dins una enquesta malaisida e d'aventuras sornas. A tots n°210 (IEO edicions).
Un tren per tu tota sola - Adelina Yzac. Contaira e poèta de las enfanças saquejadas, aicí encara nos fa sentir lo pes del malur dins una escritura que son ritme entintainant, evocant lo de las ròdas suls ralhs, luènh de tot estetisme, nos dona d’ausir una autentica poësia. Jorn.
Un vin que fai dansa li cabro - Carle Galtier. Conte provençau. Librairie Contemporaine - A l'asard Bautezar !
Un violon dins la montanha - Un conte modèrne pels 7 ans e mai de Nadou Escaffre. Bilingüe occitan-francés per Jòrdi Passerat.
Una cadena de voses - André Brink. En 1824, dins lo campèstre d’Africa del Sud, una revòlta d’esclaus portada per un esper fòl de libertat sembla capvirar lo monde ancian. Roman amb una traduccion occitana de Sèrgi Carles. Letras d'Òc.
Una de las Corbièras Nautas - Miquèla Cabayé-Ramòs. Publié avec le soutien de la Région Midi-Pyrénées. IEO Edicions.
Una femna l'autra, la vida... contes e racontes - Un recuèlh de contes e racontes de Miquèla Cabayé-Ramos que mesclan ficcion e realitat sus la condicion de las femnas : del brèç a la tomba, aquelas femnas de totes atges quitan pas de questionejar lors pantaissadas, lors infortunas, lors bonurs e lors esperanças. IEO Lengadòc.
Una illa en país d'òc - Joël Cornuault - Philippe Davaine. IEO - Fanlac.
Una isla en Peirigòrd - Joël Cornuault - Philippe Davaine. IEO - Fanlac.
Una lonja convalescéncia - Esteve Ros. En seguida d’un accident, un joine òme se tròba a l’espitau. Pensa de poder sortir pro lèu... Colleccion A Tots n° 205, IEO edicions.
Una pèira e un tamborin - Joan-Claudi Puech. IEO Institut d'estudis occitans. Provence, païs aupenc, païs niçard.
Una ponhada de clavèls - Nòvas en occitan. La novèla es un genre d'expression de mai en mai usitat dins la literatura nòstra. Dins aqueste exercici singular, Sèrgi Viaule s'i fa de man de mèstre desempuèi bèl brieu, amb aquestes 24 tèxtes que nos ofrís l'autor albigés. Son divèrses dins los tèmas evocats, mas totes de factura classica. Edicions des...
Una séença à la Boursa Plata: illustracion dau sindicalisme revolucionari setòri (Tòme 1 e 2) - Pèça de propaganda anarquista publicada en 1905 a Seta per lo carretièr Pascau Verdale, un livre d'Alain Camélio.
Una sopa de calhau - Cap'òc segon un conte tradicional, version en occitan (lengadocian) per Marie-Odile Dumeaux, illustracions de Françoise Rongier.
Una vida, una òbra - Loïsa Paulin - Gui Sengès. IEO.
Une écriture militante à découvrir dans ce roman, conférence et chroniques présentés dans ces pages.
Une écriture en archipel, cinquante ans de poésie occitane (1940-1990) - Philippe Gardy. Colleccion Cultura occitana, edicions Fédérop.
Une journée inoubliable 11 novembre 1918 - Christian Brun - Une autre journée inoubliable 1er août 1914. Antonin e sos fraires son mobilizats. Lors courriers se crosan sensa jamai contar los combates sanglants. L'òm seguis los movements de las tropas, l'òm partea las activitats quotidianas au chasal de Montclus, l'òm espera, l'òm espera, dinsqu’au jorn de...
Une Traversée des Baronnies ... du Buëch au Ventoux - Alexis Nouailhat. Ce livre d'aquarelle regroupe ses plus belles peintures des paysages et des villages de cette région, mais aussi ses dessins croqués lors des fêtes comme celle des simples à Rosans.
Usages et images de l'eau - Christian Bromberger et Jean-Noël Pelen - CARE 4/1985
Valadas occitans e Occitània granda - Manual e CD Ren d'autre qu'una partia de la planeta. Vallées occitanes et Occitanie. Metòde d'aprendissatge. Manuel et CD.
Valentina e lo Garramiau - Maria-Odila Dumeaux. Onze contes meravilhoses e florits per dire lo mond de l’enfància. "Un long corredor travèrsa mon ostal. Per dintrar, sortir, o anar ont que siá dins l’ostal, cal passar pel corredor. Mas dins lo corredor, dempuèi totjorn, se ten sarrat lo Garramiau." Colleccion Bib’òc, IEO edicions.
Varlet de mas - Le valet de ferme - Batisto Bonnet. Traduction d'Alphonse Daudet. Présentation de Léon Daudet. Culture Provençale et Méridionale. Marcel PETIT.