0 0
 

Recently added item(s)

Aucun produit

Free shipping! Expédition
0,00 € Total

Commander

Produit ajouté au panier avec succès

Quantity
Total

There are 0 items in your cart. There is 1 item in your cart.

Total products (tax incl.)
Total shipping (tax excl.) Free shipping!
Total (tax incl.)
Continue shopping Proceed to checkout

Meilleures ventes

Nouveaux produits

Réductions

Artistas

List of products by manufacturer Max Roqueta

Max Roqueta es nascut en 1908. Foguèt un dels fondators de l’I.E.O. Dempuèi 1934, sa poësia, son teatre e Verd Paradís – que Las Canas de Midàs ne son lo libre cinquen – an constituida una òbra majora d’aqueste sègle, tanplan reconeguda en defòra d’Occitania : «... Verd Paradís est une œuvre qui honore la littérature universelle par la beauté sobre, pure, étincelante de l’écriture et par ses thèmes.»

Max Roqueta nasquèt lo 8 de decembre de 1908 a Argelièrs, vilatjòt del Montpelhierenc, dins la val mejana d’Erau. Son paire, Constantin Roqueta, qu'èra viticultor li faguèt descobrir l'escritura occitana mentre que sa maire Adèla Altairac li ensenhèt l'amor de la poesia. Faguèt sos primièrs estudis a l'escòla de son vilatge. La vida de l'enfant se vegèt trebolada quand, a mand d'arribar als 10 ans, una epidemia de gripa espanhòla devastèt lo país e emportèt sa maire. L'an seguent partiguèt per la capitala, Montpelhièr, far sos estudis al Pichon Licèu de la carrièra Lakanal. Aprèp d’estudis segondaris al Licèu de Montpelhièr, seguiguèt d’estudis medicals dins la Facultat que s’i formèt Rabelais e que i ensenhèt Rondelet. Sa vocacion d’escrivan espeliguèt fòrça d'ora e durant aqueles estudis superiors, fondèt, en 1928, Le Nouveau Languedoc, associacion dels estudiants lengadocians e gropament d’accion regionalista que presidís Joan Lesaffre e que el ne venguèt vicepresident amb Rogièr Barta. Assegurèt tanben las foncions de secretari de la Seccion Corporativa, la Corpo de Medecina e las de delegat dels estudiants en medecina a l’Associacion Generala dels Estudiants de Montpelhièr.

De genièr de 1928 a novembre de 1930, se nòta, dins Lou libre d’Aur dels Dissabtièrs, sa participacion als acamps e popianadas d’aquela gaia societat montpelhierenca, de cotria amb d'autres escrivans e intellectuals d'aquela epòca coma Renat Tulet, Josep Sebastià Pons e lo mèstre d’òbra L’Escotaire- Francés Deseuse.

L’internat de medecina, seguit de tira pel servici militar, totes dos efectuats a Tolon, marquèron una cèrta rompedura dins son activitat occitanista entre 1933 e 1935. Membre de la Societat d’Estudis Occitans (S.E.O.), n'assegurèt las foncions de cap-redactor de la revista Occitania, organ mesadièr de la joventut occitanista de 1936 a la guèrra (dirigit per Carles Camprós e Marcel Carrières). De 1936 à 1946, exerciguèt la medecina a Anhana (Erau), puèi perseguíguèt sa carrièira fins a 1974 coma mètge d’igièna escolara (1946-47) e mètge-conselh de la Seguretat Sociala a Montpelhièr.

Amb lo Doctor Ismaèl Girard e Camilha Soula, fondèt en 1945 l’Institut d’Estudis Occitans (I. E. O.) e succediguèt a Joan Casso a sa presidéncia. A partir de setembre de 1954, assegurèt la direccion de la novèla revista trimestriala occitana e catalana Vida Nova. En 1962 a Avinhon, pendent un congrès e en preséncia de Miguel Angel Asturias, Pablo Neruda, Henry Miller e André Chamson, fonda, amb l’ajuda de Joan Camp e Jòrgi Reboul, lo Pen-Club de Lenga d’òc que presidís puèi. De 1978 a 1983, dirigís tanben la revista literària Oc. A los que precedisson, cal apondre qualques noms que Max Roqueta revendica lor fòrta influéncia intellectuala e una longa amistat: l’escrivan rosselhonés Josep Sebastià Pons (1886-1962), l’escultor rosselhonés Enric Frère (1908-1986), lo pintor montpelhierenc Jòrdi Deseuse.

Mai
Showing 1 - 32 of 32 items
Showing 1 - 32 of 32 items