Recently added item(s)
Aucun produit
Pegasolet Crotz occitana +...
A nòstre biais - Apprendre...
Liames
Max Roqueta es nascut en 1908. Foguèt un dels fondators de l’I.E.O. Dempuèi 1934, sa poësia, son teatre e Verd Paradís – que Las Canas de Midàs ne son lo libre cinquen – an constituida una òbra majora d’aqueste sègle, tanplan reconeguda en defòra d’Occitania : «... Verd Paradís est une œuvre qui honore la littérature universelle par la beauté sobre, pure, étincelante de l’écriture et par ses thèmes.»
Max Roqueta nasquèt lo 8 de decembre de 1908 a Argelièrs, vilatjòt del Montpelhierenc, dins la val mejana d’Erau. Son paire, Constantin Roqueta, qu'èra viticultor li faguèt descobrir l'escritura occitana mentre que sa maire Adèla Altairac li ensenhèt l'amor de la poesia. Faguèt sos primièrs estudis a l'escòla de son vilatge. La vida de l'enfant se vegèt trebolada quand, a mand d'arribar als 10 ans, una epidemia de gripa espanhòla devastèt lo país e emportèt sa maire. L'an seguent partiguèt per la capitala, Montpelhièr, far sos estudis al Pichon Licèu de la carrièra Lakanal. Aprèp d’estudis segondaris al Licèu de Montpelhièr, seguiguèt d’estudis medicals dins la Facultat que s’i formèt Rabelais e que i ensenhèt Rondelet. Sa vocacion d’escrivan espeliguèt fòrça d'ora e durant aqueles estudis superiors, fondèt, en 1928, Le Nouveau Languedoc, associacion dels estudiants lengadocians e gropament d’accion regionalista que presidís Joan Lesaffre e que el ne venguèt vicepresident amb Rogièr Barta. Assegurèt tanben las foncions de secretari de la Seccion Corporativa, la Corpo de Medecina e las de delegat dels estudiants en medecina a l’Associacion Generala dels Estudiants de Montpelhièr.
De genièr de 1928 a novembre de 1930, se nòta, dins Lou libre d’Aur dels Dissabtièrs, sa participacion als acamps e popianadas d’aquela gaia societat montpelhierenca, de cotria amb d'autres escrivans e intellectuals d'aquela epòca coma Renat Tulet, Josep Sebastià Pons e lo mèstre d’òbra L’Escotaire- Francés Deseuse.
L’internat de medecina, seguit de tira pel servici militar, totes dos efectuats a Tolon, marquèron una cèrta rompedura dins son activitat occitanista entre 1933 e 1935. Membre de la Societat d’Estudis Occitans (S.E.O.), n'assegurèt las foncions de cap-redactor de la revista Occitania, organ mesadièr de la joventut occitanista de 1936 a la guèrra (dirigit per Carles Camprós e Marcel Carrières). De 1936 à 1946, exerciguèt la medecina a Anhana (Erau), puèi perseguíguèt sa carrièira fins a 1974 coma mètge d’igièna escolara (1946-47) e mètge-conselh de la Seguretat Sociala a Montpelhièr.
Amb lo Doctor Ismaèl Girard e Camilha Soula, fondèt en 1945 l’Institut d’Estudis Occitans (I. E. O.) e succediguèt a Joan Casso a sa presidéncia. A partir de setembre de 1954, assegurèt la direccion de la novèla revista trimestriala occitana e catalana Vida Nova. En 1962 a Avinhon, pendent un congrès e en preséncia de Miguel Angel Asturias, Pablo Neruda, Henry Miller e André Chamson, fonda, amb l’ajuda de Joan Camp e Jòrgi Reboul, lo Pen-Club de Lenga d’òc que presidís puèi. De 1978 a 1983, dirigís tanben la revista literària Oc. A los que precedisson, cal apondre qualques noms que Max Roqueta revendica lor fòrta influéncia intellectuala e una longa amistat: l’escrivan rosselhonés Josep Sebastià Pons (1886-1962), l’escultor rosselhonés Enric Frère (1908-1986), lo pintor montpelhierenc Jòrdi Deseuse.
Actes du Colloque de Montpellier - 1993 - Max Rouquette - Actes du colloque international Montpellier 8 octobre 1993. Section Française de l'Association Internationale d'Etudes Occitanes.
Bestiaire II - Bestiari II. Après le succès de son premier Bestiari, Max Rouquette présente un second recueil, tantôt souriant ou tendre, tantôt grave, consacré aux animaux qui lui semblent "bien injustement oubliés". Pour tous les âges. Fédérop.
Bestiari - Max Roqueta. Recueil de poèmes anciens ou très récents, inédits ou déjà publiés, suivis de « Le miroir des bêtes » par Philippe Gardy. Éditions Atlantica.
D'aicí mil ans de lutz - Max Roqueta. En tot renosar amb la paraula poëtica anteriora de Max Roqueta, balha un ample mai grand encara a aquela paraula unenca. Poëmas occitans, amb una version francesa de l'autor. Edicions Jorn.
Dins la boca dau pòble d’Òc - De nòtas presas a la lèsta (1942-1945), al fial dels moments que ritmavan la vida de l'escriveire Max Roqueta quand aviá un trentenat d'ans e que fasiá mètge de campèstre : çò mai quotidian de la condicion umana, mai la matèria de l'òbra avenidoira. L'aucèu libre.
Goteta o los camins de la vida - L'istòria de Goteta, una goteta d'aiga entraïnada sens relambi pels camins de la vida, e que se regaudís de descobrir tantes mondes diferents amb lors rodatges secrets... Una leiçon d'ecologia e un conte poëtic de Max Roqueta.
L'autbòi de neu - Max Roqueta (extrach de VERD PARADIS) adaptat en Alpin d'Òc (occitan aupenc) per Andrieu Faure. ADALPOC 05.
L'Endevinhaire & Lo Jòc de la Cabra - Doas farsejadas de Max Roqueta, interpretadas per la Companhiá Anne Clément, dins una mesa en scèna modèrna, endiablada e regaudissenta. Realisacion de Francis Fourcou, DVD Écran Sud, IEO.
L'uòlh dau cat – (Verd Paradis IV) – ATS 100 - Max Roqueta. Occitania. I.E.O. Edicions.
La cèrca de Pendariès - Roman de Max Roqueta - Lo jornal d'un mètge montpelhierenc del sègle 16, al temps de la pèsta. A l'encòp raconte, libre de rason e davalada al fons pus fons de l'inconscient e de sos images enigmatics... Un roman subrebèl. Trabucaire.
La Quête de Pendariès - Roman de Max Roqueta, edicions Trabucaire.
Las Canas de Midàs (Verd Paradis V) - Max Roqueta. Lo Parisenc, o l 'aparisenquit – sovent mai acarnassit contra sas originas, que, saique, i fan vergonha - se trufa plan volontièrs de çò que bateja « l'assent ». Collection A Tots 110, IEO edicions.
Le corbeau rouge - L’avant-dernier des grands recueils de récits en prose de Max Rouquette. Les Éditions de Paris - Max Chaleil. Édition épuisée - Voir l'édition en occitan toujours disponible ici.
Les cahiers Max Rouquette 2, 1908-2008 Numéro spécial centenaire - Collectif. Association Amistats Max Rouquette.
Lo cant de la chicana - Max Roqueta. Libre inedit de Max Roqueta. Lo tèxt original occitan es acompanhat d’una revirada de l’autor e de Joan-Frederic Brun. edicions OC revista.
Lo corbatàs roge - Novelas de Max Roqueta. Un volum VI de Verd Paradís ric e variat, pels tèmas mai pels tons, que va de racontes mitics a d’autres eissuts de la realitat quotidiana de l’escrivan. Trabucaïre.
Lo grand teatre de Dieu – (Verd Paradis III) - Max Roqueta - ATS 95. De long dau camin grand, dins lo valat erbós, a l'ombra d'un fraisse, la romèca apegada sus lo paure passant qu'aviá crocat aquí, las bocas sus son còl i pompava lo sang. L'òme, tot blanc, bolegava pas pus. Sos uòlhs èran pas que de miralhs per la remilha... I.E.O. Edicions.
Los saumes de la nuòch - Recuelhs poeticas de Max Roqueta: Sòmis dau matin, Sòmis de la nuòch, e Pietat dau matin. Poemas revirats de l'occitan per Philippe Gardy e Joan-Guilhem Roqueta. Edicions Fédérop.
Medelha, drama - Max Roqueta. La pèça seriá coma aquel teatre, dins son èime, peirós, brutau, dur, sens belòias, mas, de còps, amb l'ample dau vent, de la calor, de l'èr, dau cèl, de la nuòch. Literatura occitana, edicions Fédérop.
Mièja-Gauta, o lo gentilòme de veire. Una de las òbras màgers de Max Roqueta. Ten una plaça centrala dins l’edifici, e n’esclaira mai d’un àspecte. Es tanben una faula de tot l’engatjament d’escrivan d’aquel autor. Edicions Trabucaire.
Poèmas de pròsa. Escrichs per la part màger entre 2000 e 2005 (annada que moriguèt), aqueles tèxtes en pròsa ofrisson sulcòp imatges e musicas que nos fan intrar dins çò que Max Roqueta vegèt e sentiguèt, e que ne'n sabèt tornar la fòrça e la prigondor. Colleccion Paul Froment, Fédérop. Libre agotat.
Rasims de Luna - Avec un livret bilingue. Lo CD d'un viatge musical dins l'univèrs poëtic de Max Roqueta : de poèmas meses en musica e de tèxtes legits sus fons musical. Una bona faiçon de faire coneissença amb l’autor grand. Amb libreton illustrat bilingüe. Buda musique.
Teatre - Recuèlh de cinc pèças de teatre de Max Roqueta, ineditas o vengudas introbablas. De la farsejada a la fadariá, en passar per l'oratorio-opera : La Pastorala dels volurs, La Podra d’embòrnia, Canta-Loba, La Ròsa bengali, La Gruma e la Sau. Letras d'òc.
Tout le sable de la mer - Roman de Max Rouquette aux éditions Trabucaïre.
Verd paradís - Vingt récits poétiques en occitan qui constituent ce premier volume de Max Rouquette. Éditions CRDP de l'académie de Montpellier.
Verd Paradís II - Max Roqueta. una garba de racontes, ressons e rebats d’un paradís perdut, que l’a causida e ligada Max Roqueta, un dels autors màgers de la literatura occitana contemporanèa. Seguit d’un tèxte de Felip Gardy, Verd Paradís, una òbra en camin. Letras d'òc.