Recently added item(s)
Aucun produit
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
Robert Lafont le roman de la langue - Centre d'Étude de la Littérature Occitane. WILLIAM BLAKE & CO. ÉDIT.
Robèrt Martí, l’òbra-vida. Aqueste libre d'omenatge a Robèrt Martí non pretend pas dire lo tot d’aquel personatge pauc comun, auta figura de l’occitanisme contemporanèu, que nos daissèt en mai de 2021. Cada contribucion vòl simplament parlar, a son biais, de l’òme, privat o public, e de son òbra. Coordinacion assegurada per Josiana Daunís-Martí e Eric...
Rodeo Preïstoric - Aure Séguier. . Colleccion , edicions Reclams.
Roergue d'amor - Rouergue d'amour - Franc Bardou. Collection Votz de Trobar n°52, Tròba Vox.
Roger Lapassade - Annales de Littérature Occitane (6) - Actes du colloque "Roger Lapassade" d'Orthez de 1997.
Roges nivolasses - Cristian Chaumont - ATS 191. Roman policier en occitan. Una bòrda es en fuòc. Los pompièrs son apelatsper mestrejar l'encendi. Lo brigadièr arriba tanben suls luòcs del sinistre. Dona sas conclusions : un acte criminal ! Colleccion Crimis, IEO edicions.
Romancero gitan - Frederico Garcia Lorca. Version occitana de Max Roqueta. Letras d'òc.
Un bèu libre ilustrat sus Rometta e son istoria. Per Fred Lafont-Féraud, autor de mai d'un obratge sus las Aups n'Autas.
Ros Marriaborra - Cavalaria païsana - La Ròba - Giovanni Verga. Libre + CD audio (Rosso Malpelo - Cavalleria Rusticana - La Roba). Chambra d'Òc.
Rose Salle, chanteuse et conteuse de Provence - Jean-Luc Domenge. Contes, chants populaires et récit de vie en pays varois, à 50 km au nord-ouest de St Tropez, du temps où il n y avait ni radio ni télévision en Provence. Éditions Cantar lou Païs. En Français et en Provençal (CD inclus).
Rubea Umbra - Estelle Jullian, un manga en occitan provençau. Un oustau à l'abandoun, proche Cavaioun, dins uno colo, lou mounde d'alentour dison qu'es enmasca… Dous jouvènt sus uno motò…. Edicions CREO - IEO Provença.
Sabar, ce livre des morts pyrénéens, qui permet de sentir le parfum imaginal et visionnaire des vers d’Alem Surre-Garcia - Collection Votz de Trobar n°11, Tròba Vox.
Saint-Etienne-les-Orgues et la gloire de la Montagne, Notables et gens du peuple face au coup d’État de 1851 - Gisèle Roche-Galopini, Association 1851 pour la mémoire des Résistances républicaines.
Salles-la-Source – Opération vilatge - Collectif. Cougousse - Pont-les-Bains - Saint-Austremoine - Mondalazac - Solsac - Cadayrac - Souyri - Séveyrac. Co-édition C.A.L.E.R. / Habitants de Salles-la-Source.
Samenaire de vidas - Revirada de « L'homme semence » de Violette Ailhaud en occitan provençau per Daniel Daumàs. Debuta de 1852 : Violeta Alhaud se va maridar. Son vilajon dei Basseis-Aups es brutament vuejat de tótei seis òmes per la repression de la revòuta còntra lo còp d’estat de 1851. Lei femnas, entre èlei se fan la promessa que, s’un òme veniá,...
Sang e saba - Joan-Claudi Forêt. Roman en occitan: Sul descreis de sa vida, un òme se soven de son adolescéncia... Edicions Trabucaire.
Sans racines - Alain Prorel - Roman autobiografic d'un sensa familha
Sant Peire de l'Arma - La dança màcabra - La danza macabra - La danse macabre - The dance of death - Joan Larzac - Sergio Beccio. La subgestiva enterpretacion de la Dança des esqueletas al de dins de la gleisa de Sant Peire de l'Arma en Val Maira. Chambra d'Òc.
Santa Marianna del Caçolet - Claudi Alranc. Institut d'Estudis Occitans. Teatre d'Òc.
Sauterelles & Criquets racontés aux enfants - Sandrine & Olivier Tourillon
Sauvar la cristal ! - Joan-Miquèu Dordeins. Au còr de las Pireneas, Belina e Miquèu descobreishen dia après dia las rasons de l’anar misteriós deu lo pair. Collection Bib’òc, IEO edicions.
Saveurs gourmandes de Provence - Ce livre d'un collectif d'auteur, nous entraîne sur les routes provençales : histoire des produits, recettes traditionnelles, anecdotes, témoignages, conseils, ... Édisud.
Scatabronda (Comedia carcinòla de 1697) - ATS 75-76 - Dins lo patrimòni del teatre occitan, aquela comèdia (anonima), criticaira, anarquizanta e occitana, de la fin del règne de Loís XIV : un brutlòt libertin dins l'universitat de Caus. Patric Ferté. Seccion Carcinòla, IEO edicions.
Se canta que cante - Recuèh de cants occitans. Edicion novèla, revista e augmentada ! Per los qu'aiman de cantar, solet o en grope, pel plaser o dins una tòca pedagogica, lo libre recampa 154 cançons tradicionalas d'Occitània, culhidas per l'associacion CORDAE / La Talvera.
Se rauqueja ma votz - Joan Larzac. Mai de 30 ans après la publicacion de son Òbra poetica, avètz aicí tota una part demorada inedicha de la poesia de l’escrivan Joan Larzac. Lo poèta jamai a pas quitat d’escriure al long del temps e de la vida. Letras d'òc.
Seda - Alessandro Baricco. Revirat en occitan per Corinne Lhéritier. « Aquò’s pas un roman. Es pas tanpauc un raconte. Aquò’s una istòria. Debuta amb un òme que traversa lo mond, e s’acaba amb un lac, qu’es aquí, un jorn de vent. »
Seme de hemna - Tòni Escala. Recuèlh de novèlas de l'autora aranesa. De la montanha aranesa a la mar, tretze camins de vita ont se crotzan òmis e hemnas, qui’s tuman a las realitats, aus cambiaments e aus trebucs qui pertòcan monde, animaus e natura. Ua escritura hòrta qui’ns hè véder e tocar los plasers e las dolors de l’existéncia. Libre en occitan...
Sénher quau - Romieg JUMÈU. Roman en occitan provençau de la colleccion A tots n°153, IEO edicions.
Seria negra, Lo dèt dau Gabian - Pierre Pasquini. Trabucaïre.
Serranas - Sérannes - Silvan Chabaud. Las quinze novèlas del recuèlh poirián èsser caduna un capítol de roman. Totas racontan un tròç d'istòria, a l'instant d'intensitat dramatica mai grand, marcat pel destin, quand se jòga l'astrada d'una vida. Novèlas revirats en francés per l’autor. Jorn.
Sèt pans - Roman de Leon Còrdas – Colleccion A Tots 25, IEO Edicions - IDECO.
SÈT SESI pèr l'IVÈR - René Char. Sept saisis par l'hiver. Set agarrats per l'hivern. Sèt sesi pèr l'ivern. Traduction provençale de Claude Lapeyre. Traduction occitane de Jan-Bernat Plantevin. Traduction catalane de Roland Bergès. Illustrations de Claude Lapeyre. L'Aucèu Libre.
Sète en chansons - Traditions chansonnières des ports du quartier maritime de Sète. Ce recueil présente de manière attractive un large panel d’une pratique chansonnière populaire et portuaire qui va du début XIXe à nos jours. Précieusement collectées par Marie-José Fages et Jean-Michel Lhubac, ces chansons font partie du patrimoine culturel de l'île...
Setembralas - Joan-Frederic Brun. Au semblant dau legeire d'òc que conois la jòia de s'escapar dins la vertat inamorçabla dau païs viu, la polida linguista anglesa Heather sauta la parabanda de la rota e partís dins lo bartàs. Tòmba dins un incresable formiguièr de destinadas entremescladas. Collection A Tots 120, IEO Edicions.
Setòrias - Frederic Fijac. Lo títol d’aqueu tresen recuelh de Frederic Fijac fa de la vila de Seta un pòrt poetic, un luec per parlar au mond, mai tanben per l’escotar, dins sei trantalhs modèrnes, seis erranças. Version francesa de l’autor. L'aucèu libre.
La cinquena enquesta del comissari Darnaudguilhem e de sa còla de tria ! Aqueste còp, son los emplegats de la prefectura que tomban coma de moscas, escotelats dins las carrièras de Maraval… En occitan (lemosin).
Sextant de Vèrses - A l'escòla de Ribeirac, una antologia de sextinas - Franc Bardòu. Collection Votz de Trobar n°24, Tròba Vox.
Sextina pel país d'Òc. Una recèrca-intervencion creacion amb la poesia contemporana occitana, sos la direccion de Jean-François Marcel e d'Alan Roch. Poètas, cercaires universitaris e un plastician per prepausar una coneissença originala del País d’Òc a partir d’escambis e controvèrsias sus sièis concèptes: Cosmogonia, Desir, Lengatge, Mesura, Praxis,...
Si ma voix devient rauque - Jean Larzac (Se rauqueja ma votz). Mai de 30 ans après la publicacion de son Òbra poetica, avètz aicí tota una part demorada inedicha de la poesia de l’escrivan Joan Larzac. Mai dins la revirada francesa de Jean-Pierre Chambon, Marjolaine Raguin e Guy Latry. Lambert-Lucas
"Si man avien tengu d'alo" par Peireto Berengier Une biographie de Jean Henri Fabre par lui-même
Simone Weil - Pensiers filosòfics dediats a l'Occitània - Pensieri filosofici dedicati all'Occitania - Essais philosophiques dédiés à l'Occitanie -Tèxtes de Simone Weil, revirats en occitan da Peyre Anghilante, Illucstracions de Marie Voillat. Chambra d'Òc.
Sinèra - Andrieu Lagarda nos conta l’itinerari e la vida d’un òme del pòble, entre los sègles XIXen e XXen. De las descobèrtas d’un mainadet curiós de tot çò que l’environa, a l’adulte qu’a sabut bastir son independéncia, en passant per la dintrada a l’escòla o las porradas del temps de gojat. Letras d'òc.
Solèu roge - Novèlas, l’òbra en pròsa de Carles Camprós : sèt novèlas e un conte. Realisme crusèl, violéncia tragica, sensualitat prigonda e fina balhan a son mond pacan un relèu de noblesa rarament capitat. Vent Terral.
Solstici d'Amor - Jòrdi Blanc. Livre de poésie occitane. Vent Terral.
Sòmis de savana - Bertrand Alberge, Anne Rizzo. Per conquistar la savana, cinc bèstias se trucan a Sénher Komà, lor aparaire. Que serà lo pus fòrt ? La paur dels dangièrs o la crida de libertat ? Un conte bilingue occitan – francés, revirat en occitan pels collegians bilingues de 5ena del collègi Louis Denayrouse d’Espaliu. Edite-moi !