Recently added item(s)
Aucun produit
Lenga e país d'òc 50-51, per Robèrt Lafont
Grammaire du Provençal varois - Jean-Luc Domenge Préface de...
Louis Gros et Louis Noé, ou un drame dans les carrières de St...
Occitanie : Petit Traité de Géographie Cordiale - Yves Rouquette
Revue des Langues Romanes - Tome 95 (1991 n°1) Naissance du...
La chèvre de Monsieur Crétin - Olivier SoriaLes frasques...
Ubaye, la mémoire de mon pays : les gens, les bêtes, les...
L'abbaye Saint-Eusèbe de Saignon et ses dépendances -...
Description de l'occitan parlé à Sénaillac-Lauzès (Lot) et...
Revue des Langues Romanes - Tome 92 (1988 n°1)Tome 92 de la «...
Chrestomathie Provençale - Karl BartschD'après l'édition de...
Chroniques Patoises du Bas-Vivarais - Félix-Augustin...
Tome 109 de la « Revue des langues romanes » (revue de...
La Montagne à Pas Contés - A. Agati, P. ClémentContes de...
Recherches historiques sur l'introduction du français dans...
Chemin et Histoire CatharesTextes et Aquarelles de Pierre...
22 Chants traditionnels Gascons - Henri Marliangeas
Tome 103 de la « Revue des langues romanes » (Revista de...
La littérature d'Oc - Jean Rouquette
Estèr - Traduction du Livre d'EstherTraduction française...
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
E avèm tot perdonat a l'ivèrn, (et nous avons tout pardonné à l'hiver) - Joan Maria Petit. Letras d'òc.
E Freud dins aquò ? Roman polar de Florian Vernet. Lo detectiu privé Valentin Lambert s'anava pagar enfin qualques vacanças quand Bernard Flapit li demanda d’assegurar la proteccion del Professor Cambeta e de sas recèrcas misteriosas…La reedicion planvenguda d'un polar regaudissent. A Tots Crimis, IEO Edicions.
E pamens lis estiéu fuguèron bèu... - Jan-Bernat Bouéry. Et pourtant, les étés furent beaux... Edicioun Prouvènço d'aro.
E siguèsse una nafra... la lutz - Libre de poesia de Romièg Jumèu. Colleccion Messatges, IEO Edicions.
E víver - Fabienne Vayrette Péchali. . Colleccion , edicions Reclams.
Ebles & Bernart de Ventadorn, Gui d'Ussel Maria de Ventadorn -Martin de Riquer. Cahiers de Carrefour Ventadour 2008.
Écrire en Cévennes au XVIIIe siècle – Les œuvres de l'abbé Séguier - Edition critique établie par François Pugnière et Claire Thorreilles. Presses Universitaire de la Méditerranée.
Écrits autobiographiques - Jean-Henri Fabre. L'aucèu libre.
Écrits occitan cantalien. Dix siècles d'écrits occitans (Xie -XXIe siècles). Noël Lafon. Éditions Lo Convise.
Ecrits politiques - Frédéric Mistral. Biblioutèco Mistralenco. Edicioun-Prouvènço D'aro.
Eglògas - Pey de Garros - Poësias gasconas - Edicion bilingua establida per Joan Penent.
Ego nominor Leò - Cristian Rapin. Lo Gai Saber. n° especial ** 1996.
Le Canigó, une île éphémère en Provence - El Canigó, illa efímera de Provença - Alain Origné. Lo Canigó es una illa perduda al mièg polit de la Mediterranèa. De las Lei Santei Marias de la Mar a Tolon, dos còps per an e dins de condicions plan precisas, apareis puèi sa siloeta desapareis. De qué noirir legendas, galejadas e autras mistèris. Trabucaire.
El, Jòb - Recuelh de poemas d'Ives Roqueta, sos forma de meditacion sus la condicion umana, coma la figura de Jòb.
Éléments de phonétique de l'occitan - Un pichon obratge de Robert Lafont essencialament pratic. Vent Terral.
Elena - Bernat Manciet. Un portrait de femme, dans l'atmosphère envoûtante de la Grande Lande. Traduit de l'occitan par Guy Latry. Édition bilingue. Fédérop / Reclams.
Eloïsa o lo viatge fòra l'ivern - Lo libre d'una annada d'escapatòri en Lorrena, escrich per Joèu Meffre - Colleccion A Tots n°57, IEO edicions.
ELUCIDARI DE LAS PROPRIETAZ DE TOTAS RES NATURALS - Traduction occitane du De proprietatibus rerum de Barthélémy l'Anglais commandée par la cour de Béarn pour l’éducation du futur Gaston Phébus. En 295 feuillets, l’Elucidari propose une hiérarchisation des « éléments de la Création » depuis Dieu et les anges jusqu’aux animaux, aux couleurs et aux nombres,...
Elva (Lhi Elvès dins la prima guèrra mondiala) - n° 8 - Alberto Bersani - Franco Baudino. Les elvois dans la première guerre mondiale. Gli elvesi nella prima guerra mondiale. Chambra d'Òc.
Elva: Lhi pelassiers - Alberto BERSANI, Franco BAUDINO. Lhi pelassiers d’Elva: coma s’enventar un mestier a 1637 metres d’autessa. La storia dei famosi raccoglitori di capelli che compravano, lavoravano e vendevano i capelli delle donne. Chambra d'Òc.
Embolh a Malamosca - Romieg Jumèu. Roman. Crimis. A tots n°198. IEO Edicions.
Livre documentaire et illustré retraçant la vie et les inventions d'Emile Roul. Présenté par le poète haut-alpin Pierre G. Pascal
En Algérie sur les pas de Jean Boudou – Carnet de voyage - Francis Pornon. Son carnet de voyage est suivi d'une postface de Jòrdi Blanc : Bodon a l'Arbatach (en occitan). Vent Terral.
En attendant la neige, una passejaa fotografica de l'endarrier dins las estacions d'esquì de las Aups-n'Autas, per Danis Lebioda.
En bosca de Pan - Joan-Glaudi Puech - Cortetas de Mananca II. Vint e quatre novèlas Cronicas de Mananca, aqueste vilatge de Luberon, que benlèu avètz ja descobèrt en legir Flors paganas. Edicion bilingüa, IEO 06.
En cèrca d'Elisà Sorèze et les Saint-Simoniens - Renat e Pèire Ramond. Edition bilingue occitan/français. Colleccion "Lo Banquet" n° 11. I.E.O. Seccion de Tarn.
En montanha - Entre Dinha e Barciloneta - Xavièr de Forvièra. Extrait du Journal manuscrit (entre 1881 et 1901), le récit de ce périple religieux est entrecoupé des descriptions de la société rurale, des moeurs, des pratiques religieuses et de la culture de cette fin de XIXe siècle en Haute-Provence. Éditions des Régionalismes.
En vacances - Tòni Escala. Un dia de torbeg trapen un esquiador mòrt. Ei estonant qu'age volut baishar aquera pala en un dia tant de dolent. Eth director dera estacion se queishe dera imprudència creishenta dera gent, non caompren perqué an besonh d'anar a cercar eth risc quan i a tanti quilomètres esquiables. Volume 20 de Colleccion Garona, Pagès editor.
Encyclopædia occitanica - Michel Miniussi a escrich l'Encyclopædia Occitanica dins leis annadas 1978 - 1983, epòca fòrça fruchòsa de son òbra, escricha amb una elegància d'estil remarcabla. "Les Amis de Michel Miniussi" publica aquest text - plus leu aquesta garbada de texts - dins una edicion allestida per Xavier Bach amb de dessenhs de Véronique...
Encyclopædia occitanica (bilingüa occitan francés) - Michel Miniussi a escrich l'Encyclopædia Occitanica dins leis annadas 1978 - 1983, epòca fòrça fruchòsa de son òbra, escricha amb una elegància d'estil remarcabla. Vaquí l'edicion bilingüa d'aquest text - plus leu aquesta garbada de texts - amb de dessenhs de Michel JOYARD. Les Amis de Michel Miniussi.
Engano en Galèro - Bernat Giély. Rouman. Edicioun Prouvènço d'aro.
Enigmos - Libre de Jean de Cabanes, dins una edicion establida per Felip Gardy. Letras d'òc.
Enlòc - Joan-Claudi Sèrras - Collection A Tots 106, IEO edicions.
Enquestas a la lesta - Joan Ganhaire - roman policier. Dietz novelas per dietz enquestas a la lesta dau famós comissari Alexandre Darnauguilhem, de Maraval, de Nauta Dordonha. A tots Crimis 237 (IEO edicions).
Enquestas de pas creire de Gaëtan Caüsac daus Ombradors. Lo polar novèl de Joan Ganhaire : Gaëtan Caüsac, antan brilhant comissari de polícia, ara retirat, pas en estat flame flame, çò que l’empacha pas de s’èsser reconvertit en enquestaire privat. Que volètz, las vocacions, òm pòt pas gaire i anar contra… Per astre es ajudat per una còla causida. En...
Enrasigament o Nomadisme - Maria-Joana VERNYTrajectòri d’un escrivan occitan de la fin del sègle XX, Rotlan Pecot.
Entà créser au món - Pèire Bèc. Nouvelles du monde tel que l’auteur le voit et qu’il cherche à comprendre. Pierre Bec nous donne à lire un recueil original et fort... pour croire au monde. Colleccion Terra Incognita n°5. Edicions reclams.
Entre Cadola e Salason - Testimòni d'un poèta vinhairon vendarguòu au sègle XXen - Pau-Luc Sabatier. Poesia. L'avètz pas conogut ? Una bèstia d'ataca. Que faguèrem venir per remplaçar Talbòt ; Es aquel chival blanc que vesiatz a l'estaca. Mièg-pam de mai que ieu d'auçada a son garròt. Nombre 7.
"Entre ceps et garrigues" (Entre socam e garrigas) de Jacquy Gil Traduction occitane de Joan-Maria Petit Photographie de Jacquy Gil
Entre dos millenaris - Claudi MOLINIÈR - (IEO edicions).
Entre dues frontères – Estudis de lingüistica occitana - Aitor Carrera. Entre dues frontères que conten diuèrsi trabalhs que tracten dera lengua occitana a on se mos propò un itinerari filologic e lungüistic per diuèrsi ahèrs que tòquen er aranés e es parlars gascons vesins. Pagès editors.
Entre la Bastiá e lo Perier vès Bretta - Han Schook. Roman en occitan relatant l'histoire de 2 jeunes d'un petit village du Diois au début du 20ème siècle. Une famille protestante à côté d'une catholique à une époque où l'oecuménisme n'était pas encore de mise. Lo Pitron.
Entre lo Zèro e lo Un - Gerard Zuchetto - Poèmes en occitan avec traduction en français. Dins aqueste segond volume d’òbras poëticas, Gerard Zuchetto explòra los camins de la vida e espia a l’interior dels camins de l’anma umana. Collection Votz de Trobar n°28, Tròba Vox.
Entrebescs & Cançons - Entrelacs & Chansons - Jean-Luc Séverac - Gérard Zuchetto - Entalhs - Gravures - Tròbas - Poemas - Colleccion Votz de Trobar n°12, Tròba Vox.
Entrelusidas de vidas - Bernadeta Romieu (novelas). Recuelh de novelas en occitan. A tots n°233 (IEO edicions).
Erbari - Joan-Maria Petit. Poëmas occitans, erbari de 52 poèmas-plantas plan lunats, un per setmana de l'annada. Son tant de fichas botanicas e poeticas, la màger part fòrça brèvas, esbossant un retrrach d'arbre, d'èrba, de flor, o evocant un remembre, una cresença, un imatge ligat a una planta. Amb una version francesa de l'autor. Jorn.