Recently added item(s)
Aucun produit
Lenga e país d'òc 50-51, per Robèrt Lafont
Grammaire du Provençal varois - Jean-Luc Domenge Préface de...
Louis Gros et Louis Noé, ou un drame dans les carrières de St...
Occitanie : Petit Traité de Géographie Cordiale - Yves Rouquette
Revue des Langues Romanes - Tome 95 (1991 n°1) Naissance du...
La chèvre de Monsieur Crétin - Olivier SoriaLes frasques...
Ubaye, la mémoire de mon pays : les gens, les bêtes, les...
L'abbaye Saint-Eusèbe de Saignon et ses dépendances -...
Description de l'occitan parlé à Sénaillac-Lauzès (Lot) et...
Revue des Langues Romanes - Tome 92 (1988 n°1)Tome 92 de la «...
Chrestomathie Provençale - Karl BartschD'après l'édition de...
Chroniques Patoises du Bas-Vivarais - Félix-Augustin...
Tome 109 de la « Revue des langues romanes » (revue de...
La Montagne à Pas Contés - A. Agati, P. ClémentContes de...
Recherches historiques sur l'introduction du français dans...
Chemin et Histoire CatharesTextes et Aquarelles de Pierre...
22 Chants traditionnels Gascons - Henri Marliangeas
Tome 103 de la « Revue des langues romanes » (Revista de...
La littérature d'Oc - Jean Rouquette
Estèr - Traduction du Livre d'EstherTraduction française...
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
L'auro fugidisso - Roman de Bernat Giély, aux éditions Prouvènço d'aro.
L'aus de colèra : La Granda Grèva dels Obrièrs deslanaires de Masamet (11/02 - 04/05 1909). Cristian Chaumont
L'autbòi de neu - Max Roqueta (extrach de VERD PARADIS) adaptat en Alpin d'Òc (occitan aupenc) per Andrieu Faure. ADALPOC 05.
L'école française et l'occitan. Le sourd et le bègue - Ce livre de Philippe Martel réunit et analyse certains épisodes de l'histoire de l'exclusion des langues de France dans le système éducatif français depuis le XIXe siècle.Presses universitaires de la Méditerranée.
L'écriture occitane contemporaine - Une quête des mots - Philippe Gardy. A travers quelques textes majeurs écrits en occitan au cours du XXe siècle, cet essai s'interroge sur les conditions et les conséquences esthétiques et thématiques de cette entreprise. Colleccion Sociolinguistique, edicions L'Harmattan.
"L'élan des jours" par Jacquy Gil (L'anar dels jorns) Traduction en occitan de Jean-Marie Petit Préface de Madeleine Attal
"L'élevage en Camargue Le taureau" par Folco de Baroncelli suivi de "La Mort de Prouvenço" de Jeanne de Flandreysy. Éditions L'aucèu libre.
L'Elucidari - L'encyclopédie de Gaston Febus - Maurice Romieu. Compausat de vint libes (de cap a 560 paginas), lo manuscrit qu'amassa totas las coneishenças de l'Atge Miejancèr. Un aute espiar sus l'occitan, lenga tecnica e scientifica. Libe escriut en francés, dab grans extrèits deu manuscrit. Illustrat d'enluminaduras nombrosas deu manuscrit. Un...
L'empalhaire - Coleta DEVERDET-MENEAU. Uèch novèlas cortetas, que d'unas son un pauc negras, per adolescents e adultes. Bilingüe occitan-francés. Edicion IEO Lengadòc.
L'emperi de l'ombra - Claudio Salvagno. Poëmas occitans pel primièr còp ramosats en recuèlh amb una version italiana de l'autor, e una version francesa de Jean-Michel Effantin. Edicions Jorn.
L'Enfugida - Joan-Ives Casanòva. "Pròsa occitana". Colleccion animada per Felip Gardy. Trabucaïre.
L'engienh bec de grua - La construction d'une grue à Apt en 1431. Tèxte provençau e inedit publiat, revirat e anotat per Joan-Ives Royer. Edicions Les Alpes de Lumière.
L'eretatge del paire - Daniel Loddo (Libre + CD). Conte musical en occitan. Collecvion Virolet, CORDAE - La Talvera.
L'Eròi talhat - Ficcion istorica de Robèrt Lafont - Edicions Trabucaire.
L'escritura, publica o pas - Libre de poèmas d'Ives Roqueta (de 1972-1987). L’escritura pòt pas èsser ni presa, ni exercici de poder. Es un trabalh coma un autre. Lo bonur seriá que foguèsse "trabalh d’utilitat collectiva", servicis qu’òm se rend entre egals.
Georges Labouysse presenta las estructuras territorialas successivas dels païses occitans e lor evolucion dins un encastre europenc, dempuèi la Protoistòria dusca al jorn d'auèi : una vista larga suls episòdis màgers de nòstra istòria per 2700 ans !
L'Esquinador - Sèrgi Labatut. Roman. Colleccion Letraduras. Edicions Reclams 2003.
L'essencial - Joan-Claudi SÈRRAS - Diccionari occitan-francés, français-occitan pel lengadocian. LO diccionari pel lengadocian amb mai 85000 entradas e expressions per l'obratge de referéncia del specialista. IEO edicions.
L'Estanc de l'Ort (L'Etang de l'Or) - Recuelh de poesia d'Alexandre Langlade - Prefaci de Philippe Gardy. Edicions L'aucèu libre.
L'Estiu coma un ocean - Michel Fraysse. A vint ans e de poscas, Joan, inchalhent, apatic e fug-l’òbra, es presonièr d’una vida estequida. Cròcamòrt, estudiant, magazinièr, tempta sens conviccion de se’n sortir. D’una vila occitana a Jerusalèm en passant per París, son itinerari nos entraïna dins d’aventuras picarescas e comico-sentimentalas. Roman A tots...
L'Estraç - Claudi Barsòtti. Collection A Tots 152, IEO edicions - CREO Provença.
L'Eternitat estraviada - Recuelh de quatre novèlas en occitan provençau de Joan-Ives Casanova que nos fan viatjar entre Irlanda, Corsega, Nauta Provença e Londres.
L'exil des origines - Philippe Gardy. Renaissance littéraire et renaissance linguistique en pays de langue d'oc aux XIXè et XXè siècles. Presses universitaires de Bordeaux.
L'histoire oubliée de l'Aquitaine - Xavier Beltour. Princi Negre Editor.
L'histoire sociale de l'Arsenal de Toulon, (de l'Ancien Régime à la IVe République) - Charles Galfré. Les Editions de la Nerthe.
L'homme semence - Violette AILHAUD. Debuta de 1852 : Violeta Alhaud se va maridar. Son vilajon dei Basseis-Aups es brutament vuejat de tótei seis òmes per la repression de la revòuta còntra lo còp d’estat de 1851. Lei femnas, entre èlei se fan la promessa que, s’un òme veniá, sariá son espós de tótei. En francés. Edicions Parole.
L'icòna dins l'iscla - Robert Lafont. Faula. A cima de rega se revira l'atalatge e se tòrna començar la conquista paciènta dau tèmps. Antau s'escriu pèr laurar lis oras. Pèr durar. Quant fai de setmanadas que dure d'aquela maniera ?... Collection A Tots n°43. IEO Edicions
L'icône dans l'île - Robert Lafont. Faula. A cima de rega se revira l'atalatge e se tòrna començar la conquista paciènta dau tèmps. Antau s'escriu pèr laurar lis oras. Pèr durar. Quant fai de setmanadas que dure d'aquela maniera ? Revirada en francés. Fédérop.
Les peuples latins unis, deviendront-ils la première force mondiale?
L'incouneigu de Maraisso - Un rouman de Bernat Giély. Prouvènço d'aro.
L'insurrection varoise de 1851 contre le coup d'Etat de Louis-Napoléon Bonaparte. S'appuyant sur une documentation exhaustive, René Merle redonne vie à ces hommes qui se sont battus dans le Var pour la sauvegarde de la république.Association 1851 pour la mémoire des Résistances républicaines.
L'Iscla del Tresaur - Traduccion occitana de Pèire Beziat, dau roman lo mai conegut de Robert Louis Stevenson.
"L'istòri dóu pichot chivau" (L'istòria dau pichon chivau) - Texte escrich per Estelle Ceccarini e ilustrat per Gregory Bonfillon.
L'occità Gramàtica i diccionari bàsics – Occità referencial i aranès - Aitor Carrera. Aquest treball és una obra necessària per a tot aquell que s'interessi per l'occità. Inclou una aproximació sociolingüística i dialectològica a aquesta llengua. Pagès editors.
L'Occitan de viva votz. Metòdede prononciacion de l’occitan lengadocian concebut per Joan Fulhet. Es lo primièr metòde de fonetica per l’occitan, una aisina primordiala del temps que sa transmission depend majament de son ensenhament. Libre + 2 CD audio. Edicions IEO 31.
L'occitan du sud-est de la Charente - Grammaire et lexique du parler d'oc des pays d'Aubeterre-sur-Dronne et de Villebois-Lavalette - Olivier Dussouchaud. Collection Langue et parole - Recherches en Sciences du Langage, L’Harmattan.
L'occitan en guerre - Correspondéncia del soldat-felibre Louis Bonfils a l'escrivan Pierre Azema (avost de 1914-decembre de 1916) - Revirada en francés per Guy Barral. Colleccion "Estudis occitans", Presses Universitaires de la Méditerranée.
L'occitan en Languedoc Roussillon 1991 - Les résultats d'une enquête sociolinguistique sur l'occitan en Languedoc-Roussillon avec les aspects politiques et sociaux, reproduits et commentés par Étienne Hammel et Philippe Gardy.
L'Occitan Haut-Alpin – Le « Parler » de la vallée de la Vallouise - Garnier Jean - Literatura
L'Occitan tel qu'on le parle - Jacques Rongier. Ce livre est une contribution à la connaissance des parlers occitans à partir d'enquêtes dans les communes du canton de Saint-Privat (Xaintrie, Corrèze) jusqu'à des points beaucoup plus éloignés afin de faciliter la lecture du limousin standard. L'Harmattan.
L'Occitània a pè – da las valadas occitanas en Piemont a la Val d'Aran en Catalonha - Chambra d'Òc - Patrimòni
L'Occitanie fabuleuse : des contes et légendes à dévorer - Alain Laborieux
L'occitanie Romantique - Actes du colloque de Pau publiés dans la collection Annales de Littérature Occitane n°3. CÉLO.