Recently added item(s)
Aucun produit
Lenga e país d'òc 50-51, per Robèrt Lafont
Grammaire du Provençal varois - Jean-Luc Domenge Préface de...
Louis Gros et Louis Noé, ou un drame dans les carrières de St...
Occitanie : Petit Traité de Géographie Cordiale - Yves Rouquette
Revue des Langues Romanes - Tome 95 (1991 n°1) Naissance du...
La chèvre de Monsieur Crétin - Olivier SoriaLes frasques...
Ubaye, la mémoire de mon pays : les gens, les bêtes, les...
L'abbaye Saint-Eusèbe de Saignon et ses dépendances -...
Description de l'occitan parlé à Sénaillac-Lauzès (Lot) et...
Revue des Langues Romanes - Tome 92 (1988 n°1)Tome 92 de la «...
Chrestomathie Provençale - Karl BartschD'après l'édition de...
Chroniques Patoises du Bas-Vivarais - Félix-Augustin...
Tome 109 de la « Revue des langues romanes » (revue de...
La Montagne à Pas Contés - A. Agati, P. ClémentContes de...
Recherches historiques sur l'introduction du français dans...
Chemin et Histoire CatharesTextes et Aquarelles de Pierre...
22 Chants traditionnels Gascons - Henri Marliangeas
Tome 103 de la « Revue des langues romanes » (Revista de...
La littérature d'Oc - Jean Rouquette
Estèr - Traduction du Livre d'EstherTraduction française...
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
La caraco – Raconte Camarguen - Recueil de trois nouvelles camarguaises de Jóusè d'Arbaud, textes introuvables depuis 1926, qui enchanteront les amoureux de la Camargue comme celles et ceux de la belle langue provençale.
La Carcavelada de Roch Grivel. Texte et présentation par l'I.E.O. 26 (Institut d'Estudis Occitans Droma) - Seccion Vivaresa. Édition "Daufinat-Provença Terra d'Òc". Réédition 2016.
La Castanhada - Pèça de teatre (pièce de théâtre) de Roger Pasturel autour d'une castanhada organisée pour le 40ième anniversaire d'un club de basket. IEO Droma.
La Castelana de Burlats - Gui Vialà. Colleccion "Lo Banquet". I.E.O. Seccion de Tarn.
La cèrca de Pendariès - Roman de Max Roqueta - Lo jornal d'un mètge montpelhierenc del sègle 16, al temps de la pèsta. A l'encòp raconte, libre de rason e davalada al fons pus fons de l'inconscient e de sos images enigmatics... Un roman subrebèl. Trabucaire.
La chabra de Monsù Seguin - La capra del signor Seguin - L'un dels textes los mai conegus d'Afons Daudet (1840-1897), revirat en occitan aupenc e en italian per Caterina Ramonda, dins un libre illustrat per los enfants.
La chabra que voliá pas passar lo pont ! - Traditionnel - Contes Illustracion : François Ravet
La chanson du Paysan - Lo chansou do païsan - Les cahiers d'Éloi Abert. Une évocation colorée et nostalgique d'un village occitan au siècle dernier. Éditions de la Bouquinerie - Empire & Royaume - Valence.
La chanson occitane 1965-1997 - Valérie Mazerolle. La cançon occitana se presenta, dins las annadas 1960-1970, coma un esplech de revindicacion pendent manifestacions. Ven puèi una musica tradicionala e capita una interpénétration del politic e del cultural. Après 1990, los grops urbans i exprimisson lor ancoratge social. Presses Universitaires de...
La Chèvre d'or - Paul ARÈNE - Nouvelle édition illustrée en couleurs (la précédente l'était en noir et blanc) du grand classique de Paul Arène. Éditions des Régionalismes.
La chèvre de Monsieur Crétin - Olivier SoriaLes frasques écologiques de l'être humain racontées par un olivier
La Cigale et la Fourmi et autres poèmes provençaux - Jean-Henri Fabre. Traduction : Alain Viau
La Ciutat deis Eolianas - Frederic Vouland. Atots 131. IEO.
La Coa de la Cabra - Cristian Laus raconta l'istoria d'un enfant de vinhairons dins l’univèrs claus d’un vilatge vèrs 1940.
La color lenta de la pluèja - Poëmas occitans de Maëlle Dupon, amb una version francesa de l'autor. Edicions Jorn.
La cosina a vista de nas - 120 recèptas d’en cò nòstre amb tot çò que cal, per Enriqueta Guilhèm.
La cosmocritica - Dètz istòrias pèr nòstre temps. Lo darrièr recuèlh de novèlas de Robèrt Lafont : fantasiá deliciosa, umor, ironia... lo risolet de Voltaire flotant sul monde d'auèi, e mai sus sas coneissenças scientificas e tecnicas. IEO edicions.
La Cousino de A à Z - Libre de cousino prouvençalo de Roubert Eymony. Tresen voulume de la coulecioun "Voucable Mistralen" dou C.I.E.L. d'Oc (Cèntre Internaciounau de Lengo d'Oc).
Li receto de Memèi Regino - Regino Courbet. Li receto anciano de la Coumtat e de la Vau-cluso, en francés e en prouvençau. Edicioun Prouvènço d'aro.
La Crab'estela - Sòfia JACQUES-SERANO - Cossí nasquèt la bodega ? Sòfia Jacques-Serano conta cossí aquò se passèt un còp èra… Cossí una craba venguèt un instrument de musica, qun ròtle joguèron dins l’istòria una fada-mitona, lo pichon Tiston e l’ors Pèdescauç ? Un conte pels pichons e pels grands dins la colleccion Farfadet, IEO Aude.
La Crau, un espace poétique de Frédéric Mistral à Max-Philippe Delavouët. Ce petit catalogue d’exposition aborde l’art populaire des objets sculptés par les bergers, et rassemble des poèmes provençaux en une Pichoto seguido cravenco (petite anthologie), sans oublier quelques écrits d’écrivains et voyageurs qui découvrirent ce pays. C. Mauron, J. Rouy, C....
La crisi Catalana - Una oportunitat per Euròpa - Carles PUIGDEMONT. Carles Puigdemont, dins sas convèrsas amb lo jornalista bèlga Olivier Mouton, e a travèrs son itinerari personal e son experiéncia politica catalana, espanhòla e europèa, esclaira lo ciutadan europèu sus las motivacions de la volontat d’independéncia del pòble catalan e sa portada : un...
La Croisade - Robert Lafont, creacion dau Centre dramatique occitan de Provence, sus la crosada dels albigès au XIIIe segle en Occitania.
La cuisine au Pastis, Absinthe et Liqueurs de Provence - Marie-Claude Delahaye. Les plantes aromatiques comme le thym, le fenouil, la sauge, les bouquets garnis ou la citronnelle, parfument la cuisine provençale. Voici donc un livre de recettes à base de quelques liquoreux provençaux pour un accord parfait avec la gastronomie de cette région. Collection...
La cuisine catalane, 300 recettes d’hier et d’aujourd’hui - Éliane THIBAUT-COMELADE. Principat de Catalunya – Pais valencià – Illes Balears – Alguer. Des plats traditionnels et contemporains des Pays catalans, du principat de Catalogne au Pays valencien en passant par les îles Baléares et Alguer, inspirés par les produits du terroir. Trabucaire.
La cuisine provençale de tradition populaire - René Jouveau. Un ouvrage sur la tradition culinaire provençale où chaque recette est placée dans son contexte culturel. A l'asard Bautezar !
La cuisine savoyarde - Catherine Lansard. Livre de recettes proposant un large panorama de la cuisine des Savoies, avec des recettes vraiment typiques comme les Pormoniers à la braise, et d'autres plus connues. Collection Voyages gourmands, éditions Édisud.
La Dame-Graal, chansons de Rigaud de Barbezieux - La fabolosa aventura erotico-poetica d’un poeta de lenga d’òc. Revirada e presentacion de Katy Bernard. 7en recuelh de la Coleccion Trobadors, a las edicions Fédérop.
La dicha de la figuiera (Paroles du figuier) - Recueil de poèmes de Felip Gardy. Edicions Trabucaire.
La dissonanza sottile - Maschas e Sorcieras entre Occitània e Piemont, per Giorgio di Francesco, Tiziano Vindemmio, Silvano Beltramo. Tèxts dau libre en Occitan, italian, francés e anglés, sus las sorcieras dins lo Piemont (Italia). Chambra d'Òc.
La Distanciacion - Sèrgi Gairal (roman). Le desir d’èsser maire, la dificultat de la maternitat, las inquietudas de l’educacion entre proteccion e libertat. Lo destin quotidian d’èsser parent. A tots n°234, IEO edicions.
La drolleta - Rebat de las annas 1956 a 1959 - Martina Michel. Coma èra la vida entre 1956 e 1959 ? L'autor lo nos conta au travèrs d'aqueste raconte bilingüe, abondament illustrat, qu'a per decòr los luecs de son enfança en país cevenòu. Mairanas Edicion.
La drolleta de la luna - Adeline Yzac. Enfant de la luna. Letras d'òc.
La fada multicarta - Tièra novèla de contes de Micheu Chapduèlh, poblats de fadas, de diablessa e de bèstias fantasticas (papagai o cèrvia blanca). Letras d'òc.
La Fara-Alais – Las Castanhadas - Tome 2 : Lo País de l'autor - Jòrdi Peladan. Jòrdi Peladan. MARPOC I.E.O.
La farandole de la liberté - André Neyton. Théâtre AUTRES TEMPS.
La fèbre de l'Aur - Lolhet Danisa. Un diable que semena d'uòus d'aur, un dròlle que vòl parlar al solelh, un òme en cerca d'un tresaur : de segur, anatz agantar la fèbre de l'aur a la lectura d'aqueles tres racontes ! Per los dròlles. Collection Farfadet n°15, IEO edicions.
La Fée et la diablesse : Histoire d'une hantise poétique et mondaine de Flamenca à Calendau et Pinocchio jusqu'à La Recherche du temps perdu. Une enquête littéraire particulièrement originale de Lucia Lazzerini. Éditions Carrefour Ventadour.
La Festa - Extraits Présentés et traduits par Danielle Julien - Robert Lafont. Atlantica - Institut Occitan.
La Festa - Tome 1 - Lo cavalier de març - Cimel de l'òbra occitana de Robert Lafont, La Festa es un grand roman europeu, tant per la tematica coma per l'estructura. Éditions Obradors / Fédérop / Le Chemin vert.
La Festa - Tome 2 - Lo libre de Joan - Cimel de l'òbra occitana de Robert Lafont, La Festa es un grand roman europeu, tant per la tematica coma per l'estructura. Éditions Obradors / Fédérop / Le Chemin vert.
La Festa - Tome 3 - Finisegle - Cimel de l'òbra occitana de Robert Lafont, La Festa es un grand roman europeu, tant per la tematica coma per l'estructura. Éditions Obradors / Fédérop / Le Chemin vert.
La Fête du cinquantenaire de la fondation du Félibrige - Alphonse Tavan - Majoral du Félibrige. Marcel PETIT - C.P.M.
La fête en héritage - Laurent Sébastien Fournier - Enjeux patrimoniaux de la sociabilité provençale.
La filha vestida de negre - Joan-Loís Cortial. A tots 168, IEO edicions.
La filhòta e lo calhau - Audrey e Hélène Daram. Conte musical en occitan e en francés. Pollenciutat es la vila de las flors e dels jardins. L'annada que fan lors uèch ans, totes los mainatges i recebon un present plan particular e plan preciós. Recebon lor grana. Libre bilingue + CD audio. Tindarèl.
La filhòta e lo calhau 2 - Audrey e Hélène Daram. La flor de Lena es subrebèla, la beuta de Pollenciutat. Mas i a un problèma de talha ! Cossí far per la tornar a l’ostal ? La seguida de l'istòria de Lenà a Pollenciutat. Libre bilingue + CD audio. Tindarèl.
La flora di Bellino e il suo ruolo nella tradizione popolare - Giovanni Bernard. La valletta di Bellino presenta un'ampia varietà di piante vegetali e di specie animali. Uno lavoro sulla flora bellinese. Edizioni Valados Usitanos.