Recently added item(s)
Aucun produit
Lenga e país d'òc 50-51, per Robèrt Lafont
Grammaire du Provençal varois - Jean-Luc Domenge Préface de...
Louis Gros et Louis Noé, ou un drame dans les carrières de St...
Occitanie : Petit Traité de Géographie Cordiale - Yves Rouquette
Revue des Langues Romanes - Tome 95 (1991 n°1) Naissance du...
La chèvre de Monsieur Crétin - Olivier SoriaLes frasques...
Ubaye, la mémoire de mon pays : les gens, les bêtes, les...
L'abbaye Saint-Eusèbe de Saignon et ses dépendances -...
Description de l'occitan parlé à Sénaillac-Lauzès (Lot) et...
Revue des Langues Romanes - Tome 92 (1988 n°1)Tome 92 de la «...
Chrestomathie Provençale - Karl BartschD'après l'édition de...
Chroniques Patoises du Bas-Vivarais - Félix-Augustin...
Tome 109 de la « Revue des langues romanes » (revue de...
La Montagne à Pas Contés - A. Agati, P. ClémentContes de...
Recherches historiques sur l'introduction du français dans...
Chemin et Histoire CatharesTextes et Aquarelles de Pierre...
22 Chants traditionnels Gascons - Henri Marliangeas
Tome 103 de la « Revue des langues romanes » (Revista de...
La littérature d'Oc - Jean Rouquette
Estèr - Traduction du Livre d'EstherTraduction française...
"Jean Desrotour - Baba ti Mbororo -...
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
L'Oliu del giratòri, conte ecologic. La version en occitan dau polit conte ecologic d'Annick Jahan. La revirada de Mirelha Braç e Alan Roch. Un libre pels 9-12 ans mas tanplan per totes los que s’interèssan al sòrt dels olius transplantats. Edicions l'an demain.
L'om qu'ou soumnàvat 'd piënte - Jean Giono - version en francoprovençau (arpitan) par la traductrice Elisa Giacone. Figure ’d Manuela Marchesàn. Serie Parpalhon, Papiros - Chambra d'Òc.
L'òme de la fornièra - Teatre en occitan - Jacme Fijac. Un borg campanhard, desprovesit de fornariá dempuèi qualques annadas, vei aquela manca fin finala comolada per… una fornièra. Edicions dels Regionalismes.
L'Òme de Magalona - Joan-Maria Pieire explòra las nuèits trebosas de las vilas e lo mal-viure de sos abitants que se ténon sus la « talvèra » de la societat. Colleccion A Tots 101, IEO edicions.
L'òme que plantava d'àrbols - Version en occitan aupenc du conte de Jean Giono. Serie Parpalhon, Papiros - Chambra d'Òc.
L'òme que plantava d'arbres - Jean Giono. Virat en lengadocian per Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back. Vent Terral edicions.
L'ome que plantavo d'aubre (L'homme qui plantait des arbres) - Jean Giono. Traduction de Marcel Audema. L'aucèu libre.
L'òme sortit de la mar - Un conte per adolescents joves de Jaumet Demèsa, que los farà viatjar al torn de la de la Mar nòstra, la Mediterranèa. Institut d'Estudis Occitans.
L'omelet - Lucian Lescon. Aicí tres novèlas, lo crimi d’una destimborlada sexuala, lo drame d’Amlet redusit a tres personatges e transpausat dins un ostal de riches paisans dins las annadas 30, enfin l’istòria de la descasença d’una familha que lo fanatisme religiós portat a son paroxisme per les circonsténcias. Collection A Tots 93 - Crimis, IEO Edicions.
L'ongle rouge - Miquèu Pannetier (Libre) - Roman en francès e occitan sus la Resistancia en Champsaur.
L'Operà d'Aubais e lo Tresaur de Substancion - Joan-b. Fabre - ATS 78. IEO.
L'òra de partir - Sèrgi Javaloyès. roman hòrt qui conda la vita d'un mainatge gahat dens los tribulòcis de la guèrra d'Argeria, acarat a la violéncia, a la mort e obligat de deishar lo son país nadau. Prèmi Joan Bodon 1998. Edicions RECLAMS.
L'Ordinari del monde - Un seissantenat de novèlas d'Ives Roqueta, un grand libre de vida. Letras d'òc. Agotat per lo moment ...
L'Òrle dei matins - L'Ambre - Joan-Ives Casanòva. Editorial Perpinyà. Trabucaïre.
L'òrra istoèra d'un hilh de Gelòs - Eric Gonzales. Que son sèt relats d’ua medisha istòria : la temptativa de murtre de duas personas e la mort deu copable presumit. Prumier roman d'Eric Gonzales (pretz Joan Bodon en 1997). Edicion 2021: Collection Òbras n°4, Reclams.
L'ors e las sasons - Eva Cassagnet. D’illustracions plan polidas e una istòria originala ont l'ors es un èsser benvolent qu'interven magicament dins lo cicle de las sasons. Edicions Reclams.
L'òrt de la frucha inagotabla - Alem Surre Garcia. Recueil de trente poèmes occitans évoquant la nature, les oiseaux, le soleil ou encore la mer. Collection Votz de Trobar n°17, Tròba Vox.
L'òrt de Nicolau - Terèsa Pambrun. Dins l’òrt de Nicolau, tot es en òrdre, las ortalissas plan alinhadas. Mas lo país fresqueja, la sason se’n va e es temps de far de sopas... Libre bilingüe occitan francés amb un CD audio. Edite-moi !
L'Ostal dels Lops (La Maison des Loups) - Andrieu LAGARDA Album jeunesse retranscrivant un conte traditionnel occitan, avec des textes simples, superbement illustré par Sofia Vissière.
L'Ubaye et la guerre de 1914-1918 - La guerre du 157ème RI, la tragédie de la bataille de Ménil-sur-Belvitte, les poilus ubayens - Colonel Hubert Tassel - Amicale Ubayenne des Chasseurs Alpins Éditions du Fournel - 2014
L'uèlh de Caïn - Miquèl Deit. Adam, Èva, Caïn, Abèl, Sèt, Noè, Moisès, Josuè, Jòb, L'Etèrn. Un agach del punt de vista uman sus la creacion del monde e unes episòdis de l’Ancian Testament. Seretz benlèu estonats de trapar aicí un Caïn un pauc diferent de lo de la Bíblia. Colleccion Vendémias, IEO-Aude edicions.
L'uèlh de la font – ATS 27 - Pèire Gougaud. IEO - IDECO.
L'uòlh dau cat – (Verd Paradis IV) – ATS 100 - Max Roqueta. Occitania. I.E.O. Edicions.
La ballade de La Piche du Mazet Redon et du Jean Garouille et autres contes de la forêt de la Roque Babau. Jean-Claude Renoux. Editions du fournalin.
La batesta de Lepant - Istòria Niçarda: Reinat Matalòt raconta la batèsta de Lepant, que fa pas partida de l’Istòria de França, mai es un episòdi de l’Istòria dei Niçards. Edicions "Auba Novèla" (Niçard, grafia classica).
La belle et insolite Histoire du Champsaur - Jean SIMON, enfant et fin connaisseur de son “pays”, relate et analyse d’une plume alerte, pour les générations actuelles et futures, pour les habitants et pour les visiteurs, le passé inconnu ou obscur de sa contrée, son légendaire insolite et pittoresque. Celui d’un “pays” qui a su garder son identité....
La Bello Niue - Reinié Jouveau. Pastouralo en quatre ate pèr Reinié Jouveau. Edicioun Prouvènço d'aro.
La Bèstia dau Coàr - Didier LECLERC. Lei borrotlaments climatics capviran lei repèrs dei generacions sus lei pendís nauts dei cimas deis Aups de Provença. De piadas novèlas apareisson amb un fum d'ipotèsis sus seis originas ! M.A.R.P.OC.
La bèstia dau Vacarés - Jousè d'Arbaud. Dins la Camarga del sègle XV, un gardian rescontra un èstre estranh, mitat boc, mitat òme. Aquel mièg-dieu li conta sa vida qu'es condemnat a acabar dins la solitud dels paluns del Vacarés e implora sa pietat. Edicions dels Regionalismes.
La bèstia de totas las colors. Roman de Chantal Fraïsse. Letras d'oc.
La bête du Vaccarès / La bèstia dau Vacarés - Joseph D'Arbaud, Mancho, Mir.
La Bíblia - Ancian Testament. Revirada occitana de Joan Roqueta-Larzac. Lo volum compren lo tèxte complet de l’Ancian Testament, tradusit per Joan Larzac suls tèxtes ebrèu, aramean e grèc de l’original. Letras d'òc. Mèfi ! Esemplari amb la cobertura un pauc abimat.
Traduccion dau Novèl Testament (Bíblia) en lenga occitana a partir de las lengas ancianas (ebrèu e grèc). Edicions Letras d'Òc. Joan Roqueta-Larzac.
La biologia - Lexic tematic francés-occitan. Aqueste lexic de 400 mots foguec establit per una còla de biologistas e de lingüistas per enrichir la lenga occitana d'un vocabulari scientifique dins aqueste domani especifique qu'es la biologia. IEO Edicions.
La Bòria delh bestial - Revirat en occitan auvernhat per Joan-D. Ros dau roman "Animal Farm" de George Orwell - Exasperats pels marrits suènhs que lor fan endurar, las bèstias d'una bòria se revòltan e bandisson los umans. Van ensajar d’inventar una societat novèla, mai justa e mai frairenala... Un conte universal per totes los atges.
La Botelha dins la sabla – ATS 202 – (Merièm o) - Jòrdi Peladan. Roman. IEO Edicions.
La bouillabaisse - Lou bouil-abaïsso - Brigitte Poli, Dominique Samanni. La bouillabaisse " originelle ", celle des pêcheurs, constituée de poissons perdus pour l'essentiel du repas, est un mode de cuisson, un plat, un emblème, un art de vivre. A l'asard Bautezar !
La boulo di gàrri - La boule aux rats. Sous le symbole bien connu de la porte juive de Saint-Siffrein, la Boule aux rats, sont réunis un certain nombre de contes de François Jouve, dit Le Blondin. Il est à la fois un auteur populaire de contes à rire et un poète sensible aux êtres, aux animaux et aux traditions provençales. A l'asard Bautezar !
La bourrée (La borrèia) - Catarina Liethoudt. La borrèia, la dança qu’es l’emblèma d’Auvèrnhe, d’ont ven ? Cossí mudèt al fial del temps ? Un istoric documentat e tonic, pels aficionats de las danças tradicionalas. Escapade, Ostal del libre.
La brasa e lo fuòc brandal - Bernat Lesfargas. Los lectors de poësia trobaràn aicí recampada la mager part de l’òbra poetica de Bernat Lesfargues, entre los ans 1940 e lo temps de uèi, dins las doas lengas. Jorn.
La caméra en bois - Jean Fléchet. Roman populaire. Cheminements.
La cana e lo destre - Magdeleine Motte. Essai de métrologie des pays occitans de la préhistoire au XVIIIème siècle. Éditions de la Maison des sciences de l'homme.
La canapa e la lana nelle valli Po, Varaita, Maira, Grana, Stura - füs e kulunho - Sergio Ottonelli Edizioni Comitato per San Lorenzo
La Canso 1208-1219 - Le manuscrit cathare oublié (Libre + CD). Un bèu libre per descobrir en occitan una causida de tèxtes originals de la Canso, Canson de la Crosada contra los Catars (sègle 13), amb la revirada en francés, presentats e comentats per Anna Brenon (mai una revirada anglesa de J. Shirley). Amb CD : la Seguida simfonica "Paratge". Edicions...
La Canson del paìs (1948) de Jean Boudou - Édition critique et commentée d'un recueil poétique par Élodie de Oliveira. Section Française de l'Association internationale d'études occitanes.
La Canta de Rotland - Traduccion occitana per Pèire Bec de la Chanson de Roland, que passa (un pauc lèu?) per l'epopèa fondatritz de la nacion francesa, mai que reclaus fòrça mistèris.