Recently added item(s)
Aucun produit
Lenga e país d'òc 50-51, per Robèrt Lafont
Grammaire du Provençal varois - Jean-Luc Domenge Préface de...
Louis Gros et Louis Noé, ou un drame dans les carrières de St...
Occitanie : Petit Traité de Géographie Cordiale - Yves Rouquette
Revue des Langues Romanes - Tome 95 (1991 n°1) Naissance du...
La chèvre de Monsieur Crétin - Olivier SoriaLes frasques...
Ubaye, la mémoire de mon pays : les gens, les bêtes, les...
L'abbaye Saint-Eusèbe de Saignon et ses dépendances -...
Description de l'occitan parlé à Sénaillac-Lauzès (Lot) et...
Revue des Langues Romanes - Tome 92 (1988 n°1)Tome 92 de la «...
Chrestomathie Provençale - Karl BartschD'après l'édition de...
Chroniques Patoises du Bas-Vivarais - Félix-Augustin...
Tome 109 de la « Revue des langues romanes » (revue de...
La Montagne à Pas Contés - A. Agati, P. ClémentContes de...
Recherches historiques sur l'introduction du français dans...
Chemin et Histoire CatharesTextes et Aquarelles de Pierre...
22 Chants traditionnels Gascons - Henri Marliangeas
Tome 103 de la « Revue des langues romanes » (Revista de...
La littérature d'Oc - Jean Rouquette
Estèr - Traduction du Livre d'EstherTraduction française...
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
Lo cèrcadieu - Ròbert Lafont. Robèrt Lafont, uei defuntat, qu'escrivó aqueste conde filosofic, Lo cèrcadieu, entà nse díser quin ei complèxa la recèrca de Diu, d'ua autoritat espirituau. Colleccion Terra Incognita n°7, edicions Reclams.
Lo comunard de la Mitidjà - Glaudi BARSÒTTI - A tots 173. Un jove estudiant, enfant de rapatriat d’Argeria, se troba occitanista per de rasons sentimentalas. S’avisa que son rèire rèire grand èra un Provencau qu’avia degut partir per Argeria en 1871. Troba una mena de libre de rason sieu onte conta son engatjament republican e socialista a Marselha sota...
Lo corbatàs roge - Novelas de Max Roqueta. Un volum VI de Verd Paradís ric e variat, pels tèmas mai pels tons, que va de racontes mitics a d’autres eissuts de la realitat quotidiana de l’escrivan. Trabucaïre.
"Lo curat de Cucugnan" (le curé de Cucugnan) par Joseph Roumanille Traduction d'Alphonse Daudet Préface d'Y. Gourgaud et P. Berengier Conte Prouvençau
Lo darrèir Bròs - Claudi Bellòc - ATS 86. Au viu Leupard. IEO.
Lo darrièr daus lobaterras - Roman de Joan Ganhaire sus l’istòria dau darrier dei Lobaterras (Perigòrd) dau temps dels crosadas - A Tots n°102 (IEO Edicions).
Lo Darrièr jarraç - Roman de Franc Bronzat en occitan aupenc de las valadas occitanas d'Italia. Colleccion A Tots 155, IEO Edicions.
Lo diable la se creme - Felip Biu. Quatre novèlas fantasticas e d'anticipacion. De que tremolar e pas pus èstre segur de ren ! Per Noste edicions.
Lo dîvân de ma sobeirana - Le divan de ma souveraine - Franc Bardòu. Recueil de poèmes dans lesquels l'auteur célèbre sa bien-aimée. Collection Votz de Trobar n°15, Tròba Vox.
Lo don de Deneal - Grazia Deledda. Traduction en Occitan Alpin de Peyre Anghilante, Illustration de Agnese Leone. Édition Insulla, en collaboration avec Chambra d'Òc.
La Filha que charra amb la mar - Lo dròlle amb lo can que parla - Claudine Galea - illustracions d'Aurore Petit - revirada en occitan lengadocian per Roland Pecout. Dos romans cortets, en miralh, pels enfants a partir de 9 ans. Cap'Oc.
Lo francoprovensal : quei qu'ét ? - Il francoprovenzale che cos'è ? - Matteo Ghiotto. L'Arpitan, qu'es aquò ? Recuelh d'un vintenau d'articles redigits per lo mensuau en linha "Nòvas d'Occcitània" per presentar lo franco-provençau en abordant nomeroses ponches d'interest e en essaiant d'esquissar elements noveuts de coneissença e d'estudi. Chambra d'Òc....
"Lo Gai Saber", Lo numèro del centenari - n°551 autom de 2018. Revista culturela occitana de "l'Académie des Jeux Floraux" de Tolosa.
Lo gemelatge de Betelèm - Sèrgi Bec. Una pastorala provençala per uèi, respectuosa dels canons de la tradicion inventada per Antòni Maurel, mai clafida tanben dels bruchs e de las garrolhas de la vida vidanta d'ara. Letras d'òc.
Lo gojat de noveme - Bernat Manciet. Un recit qui evòca los ligams misteriós, apesantits per secrets esconuts, qui's nodan e se desnodan a l'entorn d'ua familha lanusqueta miaçada per l'arroeina e la mort. Un deus caps d'òbra de la literatura occitana contemporanèa. Colleccion Òbras n°1, Edicions reclams.
Lo Gorg del bauç - Gui Vialà. Lo banquet n° 8. Cobèrta de J. Daunís. IEO Tarn, editor.
Lo Gost - Joan-Ives Casanova. Nouvelle figurant une satire du monde universitaire, traitée sur un mode humoristique. Edicions La Pantiera.
Lo grand teatre de Dieu – (Verd Paradis III) - Max Roqueta - ATS 95. De long dau camin grand, dins lo valat erbós, a l'ombra d'un fraisse, la romèca apegada sus lo paure passant qu'aviá crocat aquí, las bocas sus son còl i pompava lo sang. L'òme, tot blanc, bolegava pas pus. Sos uòlhs èran pas que de miralhs per la remilha... I.E.O. Edicions.
Lo grand viatge (Cants I - X) - Reinat Toscano. Poema escrich coma la Divina Commedia en endecasillabes e en terça rima. Auba Novèla.
Lo grand viatge (Cants XI-XX) - Reinat Toscano. Poema escrich coma la Divina Commedia en endecasillabes e en terça rima. Auba Novèla.
Lo grand viatge (Cants XXI-XXX) - Reinat Toscano. Una seguida possibla per la Divina Comèdia, en vèrs provençaus (Grafia classica). Une suite de la Divine Comédie, en vers provençaux (Graphie classique). Publicacion fragmentada (10 cants per 10 cants). Auba Novèla.
Lo grand viatge (Cants XLI-L) - Retrobam lo Reinat Toscano au pè dau Purgatòri, amé Dante e Bernard de Ventadorn, per la clavadura d'aqueu GRAND VIATGE, poema en endecasillabes sus lo modèle metric de la DIVINA COMMEDIA.
Lo Hiu tibat - Pèire Bec - A Tots n°44. Pròsa Gascona. IEO Edicions.
Lo Janton / Lou Dzantou - Jean-Hubert Lasserre. Le Jeantou... Roman. Princi Néguer Editor.
Lo Joan-Peis - J.M. Dordeins - S. Abbadie (Libre + CD). Adaptacion lengadociana de Miquèl Bertomius. CD audio bonus: Gascon-Languedocien-Limousin-Traduction Française. Scèrèn CRDP d’Aquitania.
Lo Joan-Peish, (+ CD) - J.M. Dordeins - S. Abbadie. Adaptacion lemosina de Domenja Decamps. CD audio inclus : Gascon-Languedocien-Limousin-Traduction Française. Scèrèn CRDP d'Aquitaine.
Lo jocs desconegut. Aquel raconte insolit evòca l'errança de Gabrial aiçabàs, sus la nòstra planeta provisòria. Obra poetica en occitan - revirada en francés per l'autor, amb la collaboracion de Martine Boulanger. Colleccion Votz de Trobar n°39, Tròba Vox.
Lo joglar - Joan GUÈRS. Un recuelh de novèlas, amb las illustracions d'Eva Cassagnet. IEO edicions.
Lo Jorn - Franc Bardòu. Poèmas en occitan de l'ivèrn de 2021 dedicats a Domna Cristèl, amb traduccions en francés de l'autor. Recuèlh poëtic compausat d’un seissantenat de sonets liures, lo libre vesita la simbolica del « jorn » coma se descobrís un jardin claus d’amor. Collection Votz de Trobar n°36, Tròba Vox.
Lo libre de Brèissalina - Anna Sardà - Collection Farfadet n° 34, IEO Aude - Vendémias.
Lo libre de Catòia - Un roman de Jean Boudou, qui tire son universalité de thèmes éternels : ceux des valeurs fondamentales, sans nostalgie, de l'intimité avec un petit pays et du souvenir de temps révolus.
Lo Libre de Jòrdi - Georges Justin Maury. Aqueste libre vos prepausa 20 racontes (sovenirs e anecdòtas), 19 contes "per rire" e 12 tèxtes classats en "cultura d'òc", lo tot dins una lenga naturala e enrasigada. Bilingüe occitan - francés. Edicions Lo Convise.
Lo libre de M'orgen - Tome II - Cicle d'Iskèr. Cristian Rapin. Livre bilingue en Occitan & en Français. Princi Néguer Editor.
Lo libre del campèstre – Le livre de la nature - Antonin Perbosc. Atlantica. Institut Occitan.
Lo Libre del Causse - Una saga familiala sus très generacions ont, del Causse roergàs fins a Montpelhièr, es pas solament question de trabalh e de bòrias a sauvar, mas d’argent, de sèxe e de passion. Pau Gairaud.
Lo libre del doble despartible - Alem Surre-Garcia - Prosa occitana - Editorial Perpinyà, edicions Trabucaïre.
Lo libre dels ausèls - Libre d'Antonin PERBÒSC: una mirgalhada de cants, poèmas, contes onte l'ausèl es al centre de l'univèrs. Colleccion Classics occitans 1, IEO edicions.
Lo libre dels grands jorns - Se sap malaut d’un cancèr, a fugit son mond familièr, e arriba per azard a Clarmont d’Auvèrnha. Per de qué pas i passar sos darrièrs jorns ? Un dels grands romans de Joan Bodon. IEO Edicions.
Lo libre dels grands nombres o falses e us de fals - Joan-Claudi Forêt. Recuelh de uèch novèlas en occitan que dins son títol s'i pòt pas pas ausir un resson del roman de Joan Bodon, es plaçat jol signe de la somiariá sus las matematicas. Edicions Trabucaire.
Lo libre escafat - Roman de Joan-Ives Casanòva. De qu’es donc la vida de cadun entre vuege e dire, dire e vuege, miraus pariers ? Edicions Trabucaire.
Lo lop d’Irati - Una novèla en occitan gascon (subretot per los jovents) escriguda per Marcèl Abbadie. Ua plasenta e simpatica espiada suus extrèms de las tèrras d’òc, là on tòcan la tèrra basca, dens la beutat de las seuvas e de las arròcas deus Pirenèus. Collection Joven’Oc, IEO edicions.
Lo lop, lo diable e l'avesque - Antologia de contes gascons gessits de la paraula deu pòple. Letras d'òc.
En passant un ivernagi dins lei ilas australas francesas, Thierry Offre a destraucat lo quadre lo pus inatendut pèr un racònte dins un mitan de mascles confinats e monte si debana la descènta ais infèrns d'un qu'a pas sachut resistar a l'encafornament comunautari. "Lo luec d'enluec" dins una bèla lenga marselhesa que saup far viure un...
Lo luòc del nonluòc, Le lieu du nonlieu - Un recueil de poèmes dans lequel Jaumes Privat évoque le départ, le voyage, les inquiétudes, les incertitudes et les hésitations à partir, où que ce soit. Collection Votz de Trobar n°7, Tròba Vox.