Recently added item(s)
Aucun produit
La Bíblia - Ancian Testament....
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
Loís Delbòsc - Robèrt Dupont. Robèrt Dupont viu sa retirada a Las Bòrdas d’Arisa dins Arièja. Inseminator de mestièr, percor los campèstres e rescontra nombrosas personas amb qual escàmbia remembres, anecdòtas… en occitan. IEO Arièja.
Los Beatles de Sant Çubran - Michel Fraysse (roman). Las aventuras d’un grope de musicaires tolosans, entre esper, dificultat materiala e tensions relacionalas, en camin per un concors d’interpretacion de las chançons dels Beatles. Lo prumier roman en occitan de Michel Fraysse, en mena de road movie. A tots n°235 (IEO edicions).
Los carbonièrs de La Sala - Ives Roqueta, Andrieu Pradèl, Joan Bodon, Sèrgi Mallet. La cauma granda de La Sala (Decazeville), de desembre de 1961 a febrièr de 1962. L’an I de l’engatjament politic occitanista e la primièra mobilizacion per viure al païs. Lo minaire Andrieu Pradèl, Mouly e Bodon i faguèron entendre lor votz. Collection "Viure al pais",...
Los crancs - Jaumet DEMÈSA. Dins aquela fin de tantossada grisa, la vièlha Pascalina camina sola a la plaja tot lo long de l'estanh. Edicion IEO Lengadòc.
Los crocants de Roergue - Ferran Delèris. Roman istoric entorn de la revòlta dels crocants de Roergue en 1643. A Tots 141. IEO Edicions.
Los dus bessons - Joan-Francés Bladé (libre audiò). Laissatz-vos esmeravilhar, susprene o encantar en escotant Los dus Bessons, Pèl d’Ase, La Goluda, La Camba d’Aur, L’Òme blanc, Lo Gojat castigat… Lectura integrala realizada per Maria Odila Dumeaux. Libre sonòr (mp3) en occitan. Letras d'òc.
Los ensenhaments de M. Lapluma - D'un biais risolièr e umoristic, aquest libre d'Andrieu Lagarda balha conselhs e ensenhaments a totes los que vòlon escriure en lenga occitana (lengadocian). Un obratge fòrt pedagogic que se legís amb plaser.
Los fòls del desir - Claudi Molinièr. Collection Ensages n° : 8. IEO.
Los fors et costumas de Bearn - Edicion establida e presentada per Joan Eygun. En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu’estón reformats peu Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo fonccionament de l’Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, son tanben lo prumèr libe imprimit...
Los gavians del Morre Blanc - Jaumet de Mèsa. En se passejant amb son grand paire sus la riba de l'estanh de Taur, lo jove Gèli descobrís dos gavians que lor mòrt sembla suspècta : serián estats empoisonats ? Pels joves a partir de 10 ans, una enquèsta de las resonàncias ecologicas. Edicions Onorona.
Los Ignorants - Raconte d’una iniciacion crosada - roman grafic d’Étienne Davodeau (version occitana). Terairòl.
Los Macarèls - t. II - La beguda de Joannes - Leon Còrdas. Sèt racontes e novelas. Mas racontes o novèlas ? Qui sap, cò de Còrdas, ont finís lo raconte, la vida vidanta dins la lenga, e ont comença la creacion... Collection A Tots 74, IEO Edicions.
Los mots e lo baston - Libre de David Grosclaude que conta quin estó lèu convençut que lo combat en favor de la diversitat lingüistica ei ligat a la defensa de la diversitat biologica. E tanben la soa experiéncia d’elegit regionau encargat de la lenga occitana.
Los Òmis Petits - Los Òmes Pichons - Volètz descobrir lo monde escondut e fantastic dels fadets, farfadets e folets ? Alara, dintratz dins lo conte de Terèsa Pambrun, polidament illustrat d’aquarellas. En Occitan gascon per Joan Loís Lavit o adaptacion lengadociana de Sèrgi Carles. Libre solet o libre amb un CD audiò. Letras d'òc - Camins.
Los parpalhòls de vida - Evelyne Delmon. Amb CD audio. Edicions Édite-moi.
Los Romieus de delà l'aiga - Un roman de Pèire EIRIÇON, la quista iniciatica, esoterica, animista de quatre romieus cap a una compreneson fonza e poëtica de l'univèrs... Colleccion A tots 132 (IEO).
Los sants innocents - La revirada en occitan per Sèrgi Carles dau cap d’òbra dau grand romancièr espanhòl Miguel Delibes. Al temps dels grands proprietaris, mèstres e vailets vivon dins de mondes plan desparièrs. Los paures, estacats a la tèrra, enduran, cada jorn, someses a la volontat del mèstre. Mas, dins aquel monde, s’i encontra tanben d’innocents...
Los saumes de la nuòch - Recuelhs poeticas de Max Roqueta: Sòmis dau matin, Sòmis de la nuòch, e Pietat dau matin. Poemas revirats de l'occitan per Philippe Gardy e Joan-Guilhem Roqueta. Edicions Fédérop.
Los sorelhs de'N Bernat Lubat - Christian Laborde. Tèxte biografic e literari de l’autor deu hòrt coneishut « Òs de Dionisòs » que permet de compréner mielhe lo caminament deu Bernat Lubat, musicaire gascon e de « totas tracas », fondator de la Companhia Lubat, e deu d’arendavant celèbre Hestau d’Uzeste, en Basadés. Arrevirada entau gascon d'Éric...
Los tres gendres del Paure Òme - Aquesta libre-disc conten lo tèxt e l'enregistrament integral dau conte, de son adaptacion teatrala e d'un inedit ont l'autor Ives Roqueta presenta son trabalh de contaire e d'autor de teatre per dròlles.
Los tres gojats de Bòrdavielha - Simin Palay. Per Noste.
Los uèlhs de grapauds - Lucian Lescon. Venguèt un moment, que a fòrça de far de bestiardisas, la Justina, l'argent l'embarrassava pas. Collection Crimis ATS 161, IEO Edicions.
Los verbes conjugats en Occitan Aupenc - Peire Hérisson. Brochure regroupant les verbes réguliers et irréguliers (ancienne édition) - Andrieu Faure.
Los vèrbs conjugats - Memento verbal de l’occitan per Patrici POJADA. Pels debutants coma pels mai assabentats, una aisina de basa : totas las conjugasons, per totes los parlars occitans. Seisena edicion, IEO Arièja.
Lou Baile Anfos Daudet - Batisto Bonnet. Souveni. Edicioun Prouvènço d'aro.
lou biòu - Folco de Baroncelli. Le Taureau. Préface de Pierre Aubanel. Illustrations de Solange Guiffrey. L'Aceu Libre.
Lou bralh de peclo dou Mounsenì / Le hurlement pétrifié du Mont Cenis - Marco Rey. Racontesfrancoprovensal. Chambra d'Òc.
Lou Camin de la Crous di Gardian - Max-Philippe Delavouët. Lou Camin de la Crous de la Counfrarié di Gardian de Sant Jorges: sonnet a la memori de Folco de Baroncelli, un extrach d'un estudis sus Joseph d'Arbaud. L'aucèu libre.
Lou Cant Trege - Le Chant Treize - Louis Scotto. Una autra fin pel celèbre poèma Mirèio. L'òbra de Frederic Mistral simboliza Provença. Mas Mistral la fa se morir al cant dotze. Aicí, l'autor l'estaca viure dins sa Provença aimada, la que Mistral a somiada e mitificada. L'Astrado.
Lou carlevè dou Lieut - Alfredo Re. Un carnevale alpini in bassa Val di Susa - Un carnavau aupenc en Val Susa baissa - Un carnaval alpin en basse Vallée de Suze. Tavole grafiche di Giorgio Cinato. Introduzione : Piercarlo Grimaldi. Chambra d'Òc.
Lou Carpan - Lou saquet dóu Gnarro - La Fiero de Bello-Gardo - Recuei de tres libre de Batisto Bonnet. C.I.E.L. d'Oc. Man-leva de la Biblioutèco virtuelo dóu Païs d'Oc.
Lou Chaynet, une forêt de légendes - Gilbert Combe. Une pièce de théâtre en dix tableaux dans une forêt de genévriers thurifères sur la commune de Saint-Crépin dans les Hautes-Alpes, avec sa magie et ses légendes. Éditions Les Genévriers.
Lou Dalfin - Livre + CD - Paolo Ferrari. Vita e miracoli dei contrabbandieri di musica occitana. Prefazione di Alessandro Perissinotto. Fusta editore.
Lou Doun ëd Natal - Grazia Deledda. Traduction en francoprovençal (arpitan) de Teresa Geninatti, Illustration de Agnese Leone. Édition Insulla, en collaboration avec Chambra d'Òc.
Lou Faust païsan - Une pièce de théâtre de l’importante œuvre écrite par Eloi Abert en occitan du nord de la Drôme. Faust, personnage universel, ici se fait paysan à Chantemerle-les-Blés. Un réel intérêt linguistique et littéraire, accompagnée d’une traduction et d’une transcription en graphie occitane classique réalisées par Claudine Fréchet. Jean-Pierre...
Lou Marqués de Frescàti & àutri conte - François Jouve. Douze contes en langue provençale, autant de scènes qui évoquent coutumes et traditions : le Char de Mazan où se distingue le Segnour di Tavan, les fêtes de la confrérie de Saint-Marc avec lou fifrejaire, ou encore l’attachement lié au culte de saint Gent (La Mountelenco). A l'asard Bautezar
Lou matagot - Jóusè d'Arbaud. Toute la vie gardiane dans une nouvelle teintée de suspens et de surnaturel.Association "Lou Prouvençau a l'Escolo".
Lou Medalhoun - Raccontes francoprovensal - Marco Rey. 8 racconti tra storia, montagna e mondo magico - 8 contes entre istòria, montanha e mond magic. Sus las valors transmesas en familha, de la vida rurala de nòstres pepins, dels durs trabalhs de la vida en montanha. Libre bilingüe Italian + francoprovençal (arpitan). Chambra d'Òc.
Lou Nouananto-Nòu – Lo Nonanta-Nòu - Gatien Almoric. Comédie en trois actes. "Ah ! malurous nouananto-nòu ! Li auriò de que n'en venì fòu ! ". Collection Itinéraires Occitans. Martha Perrier Éditeur.
Lou Pantai de Dono Caddie - René Moucadel. Maiano 1999.
Lou papo di fournié - François Jouve. ... i'avié Flourimound, de la carriero dis Avoucat, lou fresquèti de la proufessioun que, pèr se destingui de si coulègo, franchimandejavo, se vougnié lou péu emé de graisso d'ourse e croumpavo de vèsti de moussu, tóuti negre, encò di marchand d'estrasso. Presentacion e revirada francesa de Lucette Besson. A l'asard...
Lou pavaioun de la tartugo - Rouman de Bernat Giely. Edicioun Prouvènço d'Aro.
Lou Pichin Nicoulau en nissart (lenga d'oc) - René Goscinny e Jean-Jacques Sempé. IMAV éditions - Colleccion "Langues de France".
Lou Pichin Prince - Antoine de Saint-Exupéry - version en occitan niçard. Edicions dels Régionalismes.
Lou pichot dra blu - Arleto Roudil. Primavero. Conte d'Arleto Roudil, dessin d'Ive Guichard. L'Astrado.
Lou Pichot Elefant d'Evòri (E àutri raconte) - Rolande Falleri