Recently added item(s)
Aucun produit
Lenga e país d'òc 50-51, per Robèrt Lafont
Grammaire du Provençal varois - Jean-Luc Domenge Préface de...
Louis Gros et Louis Noé, ou un drame dans les carrières de St...
Occitanie : Petit Traité de Géographie Cordiale - Yves Rouquette
Revue des Langues Romanes - Tome 95 (1991 n°1) Naissance du...
La chèvre de Monsieur Crétin - Olivier SoriaLes frasques...
Ubaye, la mémoire de mon pays : les gens, les bêtes, les...
L'abbaye Saint-Eusèbe de Saignon et ses dépendances -...
Description de l'occitan parlé à Sénaillac-Lauzès (Lot) et...
Revue des Langues Romanes - Tome 92 (1988 n°1)Tome 92 de la «...
Chrestomathie Provençale - Karl BartschD'après l'édition de...
Chroniques Patoises du Bas-Vivarais - Félix-Augustin...
Tome 109 de la « Revue des langues romanes » (revue de...
La Montagne à Pas Contés - A. Agati, P. ClémentContes de...
Recherches historiques sur l'introduction du français dans...
Chemin et Histoire CatharesTextes et Aquarelles de Pierre...
22 Chants traditionnels Gascons - Henri Marliangeas
Tome 103 de la « Revue des langues romanes » (Revista de...
La littérature d'Oc - Jean Rouquette
Estèr - Traduction du Livre d'EstherTraduction française...
Descolonisar l'istòria occitana (tome...
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
Lo secret de la rabassièra - Nicòla Faucon-Pellet. Revirada en Provençau. Éditions des Régionalismes.
Denisa Francés: Lo secrèt de mineta - Joan ROS (occitan auvergnat), Mineta a un secret - Cristian Laus (occitan languedocien). Dinc la sala granda de la bòra, Mineta ronrona. Arsèra, enquèra damorava dinc un ostalon de pèiras al meitant del bòsc, chès un boscatièr. IEO editor.
Lo segond libre de la jungle - Rudyard Kipling reviradas de Cantalausa. Illustracions de G. Joly. Colleccion "sètz bilingües" - "Vous êtes bilingues". Cultura d'Òc.
Lo sermon de monsur Sistre - Joan-Batista Fabre - Òbras complètas. Edicion dau 2nd centenari amb l'ajuda de la vila de Montpelhièr. Colleccion A Tots 80, IEO Edicions.
Lo siège de Cadarossa - ATS 79 - Joan-b. Fabre. Òbras complètas. IEO.
Lo sòmi de Teò - Lisa Shannen. Teò demòra ambe lo grand dins un ostal vièlh, dins las Lanas, prèp de l’ocean. Lo bòsc li porgèt un amic novèl qu’es un pauc magician, lo Sénher Cajam, que per el, sòmi e realitat se rejon hon. Aqueste rescontre va donar a Teò lo vam per superar las espròvas que li a reservadas la vida. Illustracions d'Edouard Monneau....
Lo Suau daus buòus - Memòria de la nevia. Revirats dau texte originau castelhan en occitan lemosin de dos recuelhs de poesia de Julio Llamazares per Jan dau Melhau, escrivan e poèta. Letras d'òc.
Lo Tablèu - Novèla de dark fantasy en provençau per Antòni Viguier
Lo Tablèu - Novèla de dark fantasy en provençau per Antòni Viguier. Version libre numeric (fichier PDF).
Lo teatre de la pastorèla - Adrien Vezinhet. Tèrra de Cocanha. IEO Edicions.
Lo temps clar de las encantadas - Libre de Joan-Frederic Brun. Las « Encantadas » son de fadas, non pas d'aquelas fadas blanquinèlas e moligassas dels libres pels drollets, mas de creaturas enigmaticas e crudèlas... A Tots 170. IEO edicions.
Lo temps que fai - Armand Robin. Revirat per Jan dau Melhau. Letras d'òc.
Lo Tin-Tin d'Ergé - Jan-Loís Lavit Talader. Roman policier en occitan (gascon) de la collection A Tots 167 - Crimis, IEO edicions.
Lo trabalh de las mans – ATS 28 - Ives Roqueta. Divertiment en forma de roman. IEO - IDECO.
Lo tresaur dau Dioàs - Han Schook. Glossaire de l'Occitan Diois et de la culture Dioise. Lo Pitron.
Lo Tresaur dau Trièvas (Lou trésòr dòou Trièva) - Han Schook, Lanri Terras. Glossaire de l'occitan du Trièves et de la culture Triévoise. Lo Pitron.
Lo tresaur dels Albigeses - Un roman de Maurici Magre de la gèsta medievala occitana, revirat en occitan per Miquèla Cabayé-Ramòs e Sergi Viaule. Éditions des Régionalismes.
Lo vèspre es roge, aurem bèl temps - Maria Roanet. Une seleccion de las cançons en occitan de Maria Roanet. Letras d'òc.
Lo viatge alambicant dau professor Gròsdenas - Un raconte novèl de Romieg Jumèu que vos surprendrà e vos farà a l'encòp rire e soscar ! A tots n°216 (IEO edicions).
Lo viatge de TYCHÈ e del cavalet - Los escolans de l'escòla Calandreta d'Agtenca. Libre + CD audio. Edicion IEO Lengadòc.
Lo viatge grand de l'Ulisses d'Itaca - Robèrt Lafont. Dempuèi mai de seissanta ans, Robert Lafont es atrivat per los poèmas omerics de l’Odissèia, un dels tèxts fondators màgers de la pensada e de l’imaginari europèus e mediterraneans. Lo Viatge grand de l'Ulisses d'Itaca es la resulta d’aquela meditacion longament amadurada a prepaus dels poèmas omerics....
Lo vielhum - Istòria de la vida de Tobiàs. Colleccion A Tots n°160 de IEO Edicions.
Lo XIII, aquò òc ! - Alan ROCH. L’occitan, coma lo catalan, l’anglés, lo francés, las lengas d’Oceania, es una de las lengas naturalas del rugbí de XIII. La pròva n’es aqueste libre, que mescla totas menas de genres literaris, de la cronica esportiva a la novèla. Collection Vendémias, IEO-AUDE.
Loïa - Jano Blacas de la Pampeto. Rouman en provençau. Loïa es uno jouvènto qu'a perdu sa maire quand èro pichouneto. Son paire, encaro jouine, d'un tèms d'un viage, rescontro uno nouvello coumpagno. Edicioun Prouvènço d'aro.
Loís Delbòsc - Robèrt Dupont. Robèrt Dupont viu sa retirada a Las Bòrdas d’Arisa dins Arièja. Inseminator de mestièr, percor los campèstres e rescontra nombrosas personas amb qual escàmbia remembres, anecdòtas… en occitan. IEO Arièja.
Los Beatles de Sant Çubran - Michel Fraysse (roman). Las aventuras d’un grope de musicaires tolosans, entre esper, dificultat materiala e tensions relacionalas, en camin per un concors d’interpretacion de las chançons dels Beatles. Lo prumier roman en occitan de Michel Fraysse, en mena de road movie. A tots n°235 (IEO edicions).
Los carbonièrs de La Sala - Ives Roqueta, Andrieu Pradèl, Joan Bodon, Sèrgi Mallet. La cauma granda de La Sala (Decazeville), de desembre de 1961 a febrièr de 1962. L’an I de l’engatjament politic occitanista e la primièra mobilizacion per viure al païs. Lo minaire Andrieu Pradèl, Mouly e Bodon i faguèron entendre lor votz. Collection "Viure al pais",...
Los crancs - Jaumet DEMÈSA. Dins aquela fin de tantossada grisa, la vièlha Pascalina camina sola a la plaja tot lo long de l'estanh. Edicion IEO Lengadòc.
Los crocants de Roergue - Ferran Delèris. Roman istoric entorn de la revòlta dels crocants de Roergue en 1643. A Tots 141. IEO Edicions.
Los dus bessons - Joan-Francés Bladé (libre audiò). Laissatz-vos esmeravilhar, susprene o encantar en escotant Los dus Bessons, Pèl d’Ase, La Goluda, La Camba d’Aur, L’Òme blanc, Lo Gojat castigat… Lectura integrala realizada per Maria Odila Dumeaux. Libre sonòr (mp3) en occitan. Letras d'òc.
Los ensenhaments de M. Lapluma - D'un biais risolièr e umoristic, aquest libre d'Andrieu Lagarda balha conselhs e ensenhaments a totes los que vòlon escriure en lenga occitana (lengadocian). Un obratge fòrt pedagogic que se legís amb plaser.
Los fòls del desir - Claudi Molinièr. Collection Ensages n° : 8. IEO.
Los fors et costumas de Bearn - Edicion establida e presentada per Joan Eygun. En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu’estón reformats peu Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo fonccionament de l’Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, son tanben lo prumèr libe imprimit...
Los gavians del Morre Blanc - Jaumet de Mèsa. En se passejant amb son grand paire sus la riba de l'estanh de Taur, lo jove Gèli descobrís dos gavians que lor mòrt sembla suspècta : serián estats empoisonats ? Pels joves a partir de 10 ans, una enquèsta de las resonàncias ecologicas. Edicions Onorona.
Los Ignorants - Raconte d’una iniciacion crosada - roman grafic d’Étienne Davodeau (version occitana). Terairòl.
Los Macarèls - t. II - La beguda de Joannes - Leon Còrdas. Sèt racontes e novelas. Mas racontes o novèlas ? Qui sap, cò de Còrdas, ont finís lo raconte, la vida vidanta dins la lenga, e ont comença la creacion... Collection A Tots 74, IEO Edicions.
Los mots e lo baston - Libre de David Grosclaude que conta quin estó lèu convençut que lo combat en favor de la diversitat lingüistica ei ligat a la defensa de la diversitat biologica. E tanben la soa experiéncia d’elegit regionau encargat de la lenga occitana.
Los Òmis Petits - Los Òmes Pichons - Volètz descobrir lo monde escondut e fantastic dels fadets, farfadets e folets ? Alara, dintratz dins lo conte de Terèsa Pambrun, polidament illustrat d’aquarellas. En Occitan gascon per Joan Loís Lavit o adaptacion lengadociana de Sèrgi Carles. Libre solet o libre amb un CD audiò. Letras d'òc - Camins.
Los parpalhòls de vida - Evelyne Delmon. Amb CD audio. Edicions Édite-moi.
Los Romieus de delà l'aiga - Un roman de Pèire EIRIÇON, la quista iniciatica, esoterica, animista de quatre romieus cap a una compreneson fonza e poëtica de l'univèrs... Colleccion A tots 132 (IEO).
Los sants innocents - La revirada en occitan per Sèrgi Carles dau cap d’òbra dau grand romancièr espanhòl Miguel Delibes. Al temps dels grands proprietaris, mèstres e vailets vivon dins de mondes plan desparièrs. Los paures, estacats a la tèrra, enduran, cada jorn, someses a la volontat del mèstre. Mas, dins aquel monde, s’i encontra tanben d’innocents...
Los saumes de la nuòch - Recuelhs poeticas de Max Roqueta: Sòmis dau matin, Sòmis de la nuòch, e Pietat dau matin. Poemas revirats de l'occitan per Philippe Gardy e Joan-Guilhem Roqueta. Edicions Fédérop.
Los sorelhs de'N Bernat Lubat - Christian Laborde. Tèxte biografic e literari de l’autor deu hòrt coneishut « Òs de Dionisòs » que permet de compréner mielhe lo caminament deu Bernat Lubat, musicaire gascon e de « totas tracas », fondator de la Companhia Lubat, e deu d’arendavant celèbre Hestau d’Uzeste, en Basadés. Arrevirada entau gascon d'Éric...
Los tres gendres del Paure Òme - Aquesta libre-disc conten lo tèxt e l'enregistrament integral dau conte, de son adaptacion teatrala e d'un inedit ont l'autor Ives Roqueta presenta son trabalh de contaire e d'autor de teatre per dròlles.
Los tres gojats de Bòrdavielha - Simin Palay. Per Noste.
Los uèlhs de grapauds - Lucian Lescon. Venguèt un moment, que a fòrça de far de bestiardisas, la Justina, l'argent l'embarrassava pas. Collection Crimis ATS 161, IEO Edicions.