Recently added item(s)
Aucun produit
Lenga e país d'òc 50-51, per Robèrt Lafont
Grammaire du Provençal varois - Jean-Luc Domenge Préface de...
Louis Gros et Louis Noé, ou un drame dans les carrières de St...
Occitanie : Petit Traité de Géographie Cordiale - Yves Rouquette
Revue des Langues Romanes - Tome 95 (1991 n°1) Naissance du...
La chèvre de Monsieur Crétin - Olivier SoriaLes frasques...
Ubaye, la mémoire de mon pays : les gens, les bêtes, les...
L'abbaye Saint-Eusèbe de Saignon et ses dépendances -...
Description de l'occitan parlé à Sénaillac-Lauzès (Lot) et...
Revue des Langues Romanes - Tome 92 (1988 n°1)Tome 92 de la «...
Chrestomathie Provençale - Karl BartschD'après l'édition de...
Chroniques Patoises du Bas-Vivarais - Félix-Augustin...
Tome 109 de la « Revue des langues romanes » (revue de...
La Montagne à Pas Contés - A. Agati, P. ClémentContes de...
Recherches historiques sur l'introduction du français dans...
Chemin et Histoire CatharesTextes et Aquarelles de Pierre...
22 Chants traditionnels Gascons - Henri Marliangeas
Tome 103 de la « Revue des langues romanes » (Revista de...
La littérature d'Oc - Jean Rouquette
Estèr - Traduction du Livre d'EstherTraduction française...
Libre dictionari de las racinas...
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
Lo Lutrin de Ladèrn - Aquiles Mir - A Tots 31 - Bofonada en tres estapetas
Lo mainatge de nèu (Livre + CD) Sèrgi Mauhorat, Domenja Decamps Illustrations de Mayana Itoïz Traduction (Languedocien) de Miquèl Bertomius
Lo Mandarin - José Maria Eça de Queiroz - Traduccion del portugués : Joaquim Blasco. A la diferéncia dels romans monumentals ja citats, o del cap d’òbra Os Maias, es un roman cortet que, ni per tot, es plan representatiu de l’òbra d’Eça de Queiroz. Flor enversa 13, IEO edicions.
Lo Manjatèmps - Joan-Maria Auzias. L'espaci d'en defora 1969-1978. Poésies d'un poète engagé du côté des « prolétaires », assumant sans vergogne un discours anticapitaliste et anticlérical, un discours émancipateur qui rejoint le combat anticolonialiste et antimilitariste du temps, au Niger comme au Tchad. Jorn.
Lo melic de Silvia Chasaus - Eric Gonzalès. Roman policier en occitan gascon on se tròban los personatges de "L’òrra istuèra d’un hilh de Gelòs". Colleccion Crimis - A Tots n°136, IEO edicions.
Lo Mescladís e Zibola - Robert Pastor ou Bòbi lo contejaire
Lo Minjachepics (libre + CD) - Sèrgi Mauhorat. Qu'èra lo Carnaval, la hèsta, la holia... Maria de Hauria, la qui ei vielha despuich tostemps, que ns'ensenhè qu'èra tanben lo moment de cremar los chepics nostes e la faiçàn d'ac har. Mes un còp cremats, on se'n van, los chepics ? Illustracions de Isabelle Morlaàs-Lurbe. Scérén crdp.
Lo miralh dels idolatras - Le miroir des idolâtres - Alem Surre Garcia. Colleccion Votz de Trobar n°21, Tròba Vox.
Lo Netejaire, las enquèstas del comissari Casal - Dins aquest tome 3 de las enquèstas dau comissari Casal, Raimond Guiraud nos mena a Tolosa per un roman policier plen de suspens.
Lo pacient espanhòu - Joan Ganhaire. Amorós de Goya e medecin, l'autor prenguet grand plaser a escriure un scenario possible. Entre imaginacion e realitat, nos permena dos segles de temps dins l’òbra, la vita e la mòrt dau grand pintre, e dins la malediccion que sembla pejar a son òbra la mai negra. Novelum - IEO Perigòrd.
Lo paire nové chercha una maison - Traditionnel - Contes
Lo Papagai e lo robòt - Sèrgi Gairal. Un roman contemporanèu, agradiu, que mescla las generacions, coma l'autor o sap faire, mai tanben una "faula modèrna". Collection A Tots n°206, IEO Edicions.
Lo Papagai president - Tederic Quatre - Roman. Lo Kevin e lo Jaufre, los dus conselhèrs « comunicacion » deu president de la Republica Manuel Cercací, qu’esperan a la pòrta deu bureu de l’Elisèu. Puish un tarabast, ua rambalhassa, un crit indeterminat, un brut eishord e en seguir… lo silenci. A tots n°232 (IEO edicions).
Lo paradis dei trins perduts - Claude Jean. Recueil de 17 récits autour du train, c'est un peu la version cheminote des lettres de mon moulin, avec autant de réalisme, de poésie, d’humour et de sensibilité. Bilingue Occitan - Français. M.A.R.P.OC - Documents.
Lo pastre, lo caramèl e la sèrp - Un conte magic e misterios de Daniel Loddo. CORDAE / LA TALVERA - I.E.O.
Lo pavòt dins la nívola - 431 poesias d'Emily Dickinson - Revirat per Peyre Anghilante (Chambra d'òc).
Lo Pe-ranquet del solelh - Peire Lagarda. Racontes. IEO. Ostal del libre.
Lo Pechon Nicolau en occitan vivaro-aupenc - René Goscinny e Jean-Jacques Sempé. - Vaquí lo chap-d'òbra de Goscinny e Sempé traduch per lo premier viatge en vivaro-aupenc. Quatre istòrias trachas de « La dintraa dau Pechon Nicolau », en version bilinga francés e occitan vivaro-aupenc, traduchas per Gérard Ligozat. Òu 'fant, tròp bien ! IMAV éditions -...
Lo peis de boès dins lo metrò (Le poisson de bois dans le métro) - Novela d'Ives Roqueta. Vent Terral.
Lo pendentin de Kihia seguit de Ayo e lo clan de las Ròcas verdas - Michel Piquemal - illustracions de Priscille Mahieu - revirada en occitan lengadocian de Joan-Frederic Brun.
Lo pepin Fogassa - Joan-Claudi Renoux. Dessenhs : Auròra Basso. Farfadet. I.E.O-editor.
Lo petiòt Nicolau per auvernhàs & velagués - René Goscinny e Jean-Jacques Sempé. IMAV éditions - Colleccion "Langues de France".
Lo Petit Nicolau en gascon - René Goscinny e Jean-Jacques Sempé. IMAV éditions - Colleccion "Langues de France".
Lo Pichon Micolau en provençau - René Goscinny e Jean-Jacques Sempé. Aquí avètz sièis racontes extrachs de « La rentrée du Petit Nicolas », version bilinga francés e occitan provençau, revirat per Michel Alessio. Es chanut ! IMAV éditions - Colleccion "Langues de France".
Lo pichòt Nicolau en occitan lengadocian - René Goscinny e Jean-Jacques Sempé. IMAV éditions - Colleccion "Langues de France".
Lo pita-luna - Ana Noisier, Carolina Palayer. Pourquoi le ciel est-il si noir ce soir ? Quel est ce monstre qui a grignoté la lune ? Et au fil des pages, les enfants comprennent les phases de la lune. On passe du conte à la géographie. Traduction Jerome Guirand. Graphie classique. Éditions Grandir.
Lo Pitit Nicolau en lemosin - René Goscinny e Jean-Jacques Sempé. Pel plaser mai bèl dels pichons e dels grands, lo celèbre escolan ven de se metre a l'occitan. Aquí avètz quatre racontes extrachs de La rentrée du Petit Nicolas en occitan lemosin. De descobrir, en familha o a l'escòla : quò es de prumiera ! Bilingüe. Colleccion "Langues de France", IMAV...
Lo poèma dáu Ròse - Frederic Mistrau en grafia classica occitana. Aquela frèsca bèla - en vèrs en provençal - nos conta l'epopèia de la batelariá fluviala, entre Lion e la mar Miegterrana, al sègle XIXen, del temps que la vapor e lo camin de fèrre ne vòlon lèu prendre, definitivament, la plaça. Edicions dels Regionalismes.
Lo Poèta es una vaca, raconte – seguit d'Èrbas baujas - Ives Roqueta. Cap l'Òc. Sant-Africa.
Lo poëta escondut / le poète caché - Philippe Gardy. Cas singulier que celui de Gardy dans la littérature occitane. Actes du colloque de Montpellier — Mars 2002. Communications réunies par Jean-Claude Forêt. Presses universitaires de la Méditerranée (PULM).
Lo Princilhon - Antoine de Saint-Exupéry. Amb d'aquarellas de l'autor. Revirat en lengadocian per Jòrdi Blanc. Vent Terral.
Lo Principet - Antoine de Saint-Exupéry. La version en occitan alpin de “Le Petit Prince”, par Gianna Bianco et la Chambra d'Oc. Papiros.
Lo Prinçòt - Antoine De Saint-Exupéry. Permèir publicat en 1995, aquí qu'es prepausada ua navèra arrevirada, demiada per Eric Chaplain, autor, editor e arreviraire en lenga nòsta desempuish mei de trenta ans. Edicions des Régionalismes.
Lo Prinselhon - Antoine de Saint-Exupéry. La version en arpitan (francoprovençal) de “Le Petit Prince”, per Matteo Ghiotto, Matteo Rivoira e la Chambra d'Oc. Papiros.
Lo Quasèrn de Francés Calquièr - Gui Vialà. Dessin de couverture "Castres, les vieilles maisons sur l'Agout", gravure de P. Noslier. I.E.O. de Tarn.
Lo qui marmusava dens l'escuranha - Howard Phillips Lovecraft. Revirada occitana de Philippe Biu de la pèrla de la literatura fantastica de 1930: "Celui qui chuchotait dans les ténèbres" (The Whisperer in Darkness). Collection Camins, edicions Letras d'òc.
Lo rabassier bigame - Luc Delestre. Coneissiam lei rabassiers chins, lei rabassiers pòrcs e meme leis iniciats a la recerca dau diamant negre seguissent la mosca color tabac clar. Mai degun auriá imaginat qu'un òme posquesse èstre « rabassier ». Aquest racònte, plen d'umor, pausa un regard sus la vida, amé l'innocéncia d'aqueu que saup, mai pòu ren dire....
Lo Rapinaire - Francisco de Quevedo y Villegas es un dels escrivans mai importants del sègle XVII espanhòl e, amb Cervantes, lo mai conegut. Lo Rapinaire es la traduccion occitana per Joachim Blasco de son òbra mai coneguda El Buscón. Colleccion Flor Envèrsa, IEO edicions.
Lo rei dau yamakasi - Un roman a suspens progressiu de Lisa Gròs a l'entorn d'una flaüta antica de Pan qu'a desaparegut dau Musèu arqueologic. Libre bilingue occitan-francés, per adolescents o adultes aprenents en occitan. IEO Lengadòc - IEO Gard
Lo Rei dels Corbasses - Joan-Francés Bladé. Un dels grands meravilhoses extrach dels Contes de Gasconha, qu’agradarà als mainats que descobriràn cossí lo Rei dels Corbasses e la filha de l’Òme verd se maridaràn e las espròvas que s’enseguiràn per poder, fin finala, véncer los sortilègis. Libre illustrat per Sofia Vissière, en occitan lengadocian per Sèrgi...
Lo remembre dins lo jardin - Joan-Ives Casanòva. Trabucaïre.
Lo Retrach dau Dieu Negre - Libre de sciéncia ficcion de Joan-Frederic Brun. Colleccion A Tots n°99, IEO edicions.
Lo riu d'Adriana - Jaume Landièr. Seissanta-uòch nos aviá laissat dins l’èime un cant de cigalas. Collection A Tots 146, IEO Edicions.
Lo Roman de Rainart : nòu aventuras - Anonyme Traduction en occitan Languedocien de Sèrgi Carles D'après les travaux de Héléne Biu
Lo sagèl del secret - Gui Vialà. Crimis. IEO. La fe sens òbras mòrta es.
Lo Sagèl escondut, faula esoterica - Michel Jacquet. Un raconte fantastic ont l’imaginari costeja de faches istorics: s’i entrecrosan lo present amb las trèvas d’un passat avalit, a mai los bòlas entre lo sòmi e la realitat i demòran foscas. Edicions dels Régionalismes.
Lo salme de l'aganit - Chantal Fraisse. Ce roman historique nous emmène en plein XIème siècle dans le monastère bénédictin de Moissac. Le héros est un tout jeune homme que les circonstances de ces époques parfois violentes ont conduit à vivre là. Mais l’Histoire a-t-elle besoin de lui ? Qui a besoin de lui, à part le vieux maître de musique à demi-fou ?...
Lo salvatjon / L'innocent - istoria d'aquest enfant desconegut descubert dins las monts de Lacauna (Tarn) cu fuguec menat a Paris, retorn sus lo mit per Léopold Durand e Pierre Calmette.