Recently added item(s)
Aucun produit
Dictionnaire Français-Occitan,...
Liames
Tous les livres occitans ou sur l'Occitanie
Subcategories
Livres de Cuisine en occitan
Libres de teatre en occitan
Libres sus los trobadors e las trobaritz.
Un trobador èra un poèta, e/o cantaire, durant l'Edat Mejana, en Occitània, e en Catalonha, en Aragon e en Itàlia. Lo tèrme de trobador s'utiliza per designar los artistas que s'exprimisson en occitan (lemosin, auvernhat, provençal...). L’omològ femenin del trobador es la trobairitz.
Lo tèrme "trobador" es atestat al sègle XII en çò de Pèire d'Auvèrnhe. Lo mot se forma a partir del vèrb trobar que, en occitan ancian significava tanben "compausar", "inventar". Lo mot troubadour foguèt manlevat per lo francés al sègle XVI, d'efièch, es mencionat en 1575 al sens de poèta liric cortés de lenga d'òc als sègles XII e XIII.
Lo tèrme occitan "trobador" se superpausa exactament al francés trouveur. Lo mot francés trouvère es atestat tanben al sègle XII, e representa l'ancian cas subjècte del mot de lenga d'oïl troveor. Segon los lingüists l'occitan "trobar" e lo francés trouver remontan a un tèrme del latin popular non atestat tropare « compausar, inventar un aire » d'ont « compausar un poèma », puèi « inventar, descobrir », derivat de tropus « figura de retorica »
Es al sègle XII que nasquèt lo fin' amor, genre literari que l'invencion es atribuida a Guilhèm IX de Peiteus, dich lo Trobador (1071-1127).
Aqueste amor cortés foguèt un modèl per de generacions de trobador e de trouvères (equivalent en lenga d'oïl), e Minnesänger (menestrel en alemand). Emprentat de valors eroicas pròprias a la cavalariá, son fin amor es sovent realista e francament carnal, escarta pas l'adultèri, mas evòca tanben de sentiments delicats.
L'amor cortés se desvolopa per respondre a de règlas fòrt precisas, finalament codificadas per mantun arrèst pres a la cort d'Alienòr d'Aquitània.
L'amor cortés usa de mai d'un genre :
la canso (la cançon) es la forma mai correnta : cinc o sièis coblets bastits sus las meteissas rimas ;
l'auba (l'aubada) descriu amb brièvetat lo revelh dels dos amants per la crida d'un gacha e lor tristessa de se dever separar a la poncha del jorn;
la serena (serenada ), despinta las lamentacions del cavalièr amorós ;
los sirventeses son de satiras mai politicas e moralas ;
lo planh (literatura) es un cant de dòl ;
lo partiment o jòc partit e la tenso permeton a maites trobadors de debatre de las questions d'amor ;
la pastorèla despinta l'amor per una bergièra ;
la balada, destinada a èsser dançada.
La Cançon de la Crosada, representa un genre ibrid: relèva d'una part de l'ideologia de la crosada, exaltant la proesa guerrièra al servici de la fe; mas d'autra part, representa una requèsta d'amor desguisada, que lo dangièr de l'expedicion rend mai urgenta.
La reina Alienòr, felena de Guilhèm IX, fòrt cultivada, joguèt un ròtle considerable dins la difusion de l'ideologia de l'amor cortés.
Novèlas exemplaras - Miguel De Cervantes - Joaquim Blasco. Sul modèl de la novella italiana, se pòdon destriar doas sòrtas de tèxtes. D’unes son de relats picaresques, e Rinconete e Cortadilho es considerat coma un dels melhors exemples del genre. Los autres, la majoritat, son de novèlas dichas bizantinas, de las intrigas complèxas ont las suspresas...
Novèlas sornas - Magalí BIZOT-DARGENT. Sempre embé un chícol d’umor que permete d’alenar, de bofar, de dedramatizar quora lo sorn vèn fòrt de tròup. Un umor, que de còup que l’i a, es un pauc grinhant a la maniera dau filme de Brusati "Pane e cioccolata". Aquesti novèlas vos faràn viatjar tra l’Atge-Mejan e lo jorn d’ancuei sensa esfòrç, quasi de maniera...
Òbras en vèrs - Arthur Rimbaud. Reviraa en occitan per J-F. David-Delhomme. IEO Provença.
Òbra poëtica - Leon Còrdas (poèmas). Né en Minervois, Léon Cordes consacra sa vie à la diffusion de l’occitan. Plus que dans ses romans ou ses pièces de théâtre, c’est dans ses poèmes qu’il tend à l’universalité : à travers les rimes harmoniques de la langue, la geste quotidienne est sublimée pour atteindre le tréfonds de l’être. Ouvrage bilingue....
Òbra poetica - 1954-1960 - Sergi Bec. Lo libre (un sol volum) es una reedicion de sos quatre primièrs recuèlhs, venguts introbables : Li Graio negro / Les Corneilles noires (1954), Cants de l'estre fòu / Chants de l'être fou (1957), Miegterrana / Méditerranée (1957), Memòria de la carn, seguit de Auba / Mémoire de la chair suivi de Aube (1959-1960)....
Òbra Poëtica Occitana - Renat NELLI - L’œuvre poétique occitane (1940-1980). La Poësia, l'Occitania e la civilisacion de l'Amor, Nelli apareis a totes coma un Mèstre, e un Mèstre aimat. IEO Edicions.
Études de littérature française et occitane présentées dans le cadre du 5e congrès de l'Association des Francoromanistes des pays de langue allemande (Halle an der Saale, Université Martin Luther, 26-29 septembre 2005) / réunies par Fritz Peter Kirsch
Occitan - Una lenga en questa d'una nacion - Francesca Zantedeschi. Colleccion Textes & documents, IEO Edicions.
Occitan en Catalonha - Jusèp Loís Sans Socasau. Prològ de Miquel Pueyo. Pagès editors.
L'Occitan gavot - Grammaire et morceaux choisis en occitan alpin du Champsaur, Embrunnais, Gapençais, Pays du Buëch, Queyras, Ubaye par Gérard Rolland. Centre Culturel Occitan des Hautes-Alpes. LIBRE AGOTAT !
Occitània fàcia al cambiament - d'una Euròpa en bastion a l'autonomia occitana. Quatre voix fortes de notre temps posent la question de l’avenir de l’Occitanie dans un contexte de profonds bouleversements. Brocadura collectiva de Gustau Aliròl, Felipe Carbona, Robèrt Lafont, Gerard Tautil. Escriches politiques, ADEO
Occitanie 1900/1968 - Des idées et des hommes - L'émergence et l'histoire de la revendication occitane - Laurent Abrate.
Occitans sens o saber ? Prendre conscience de son occitanité par Maria Clara Viguèr. Collection Document n° 5, éditions Vent Terral.
Oda a sant Afrodisi - Ode à saint Aphrodise - Ives Roqueta. Cap L'Òc.
Odas Ivernencas - Joan Frederic Brun - Poésie de Jean-Frédéric BRUN.
Ode au Calavon - Oda au Caulon - Poèma bilingua de Guy Mathieu, Fotografias de Martine Grégoire, edicions L’aucèu libre.
Oh! Je ne suis pas mort - Cronicas de Gap e dau Champsaur 1914-1945 per Paul Hugues, institutor e militant comunista dins las Aups-n'Autas. Edicions du Fournel.
Ombras de la lutz - Gérard Zuchetto. Collection Votz de Trobar n°53, Tròba Vox.
An panadala cauquilha de Pití l'ecargòl ! - Sandrine Lhomme
On sait qu'on est d'Occitanie quand on dit… Libre d'Isabelle Jourdan sus los mots e expressions occitanas passadas dins lo francés regional. Edicions Vent Terral.
Ont'a passat ma planeta ? Roman d'aventuras de Florian Vernet (colleccion Crimis) que mescla la sciença-ficcion amb lo roman policièr a Marselha.
Orfeas, orfanèlas - Orphées, orphelines, ou les musiques au féminin. L’objectif du colloque d'Albi (Tarn) d'octobre 2019 consistait à mettre en lumière et à mieux faire connaître tous les espaces, les lieux, les moments ou les circonstances liés à la musique, où la présence féminine est primordiale. CORDAE La Talvera.
Orquidèas salvatjas de Perigòrd – Orazio Joan-Loís. De tout temps, les orchidées ont fasciné les hommes. IEO edicions.
Ostaus, bastidas, bòrdas dau païs d'Oc: maquetas e trabalh manuau pèr lei dròlles - Gabriel Simonet, Elie Lèbre, Alain Camelio
Òu, ja ! - Terèsa Pambrun – Virginie Grosos. Scop Vistedit.
"Oubreto prouvençalo" (oeuvres provençales) par Alphonse Daudet suivies de "Daudet, Provençal" Quand lou mistrau pico à la porto de Peireto Berengier. Éditions l'Aucèu libre.
Oui, mais c'était avant - Roman d'Alain Prorel sur la confrontation entre un passionné de corrida et une farouche opposante.
País catalans e Provença : regards crosats - Païs catalans e Prouvènço : regard crousa - Països catalans i Provença : mirades creudades. queste volum prepausa al legeire un ensemble d'estudis sus las relacions intellectualas, culturalas e lingüisticas entre Provença e los Países Catalans dempuèi l'Edat Mejana duscas al jorn d'uèi. Edicions Trabucaire.
País d'exilis - Sèrgi Javaloyès. Andreu qu'ei hòrabandit deu son trabalh shens nat explic. Alavetz que torna pensar a la soa vita, au sons exilis. Qui poderà har rampèu a l'abaishada? Retrobarà hidança en la vita? De questions en pensadas, lo protagonista que trobarà pòc a pòc las responsas. Atau l'autor que'ns perpausa ua reflexion sus la fòrça de vita....
Païs portraits et paysages de Provence de Daniel Daumàs, soleus pacans.
Païsatges d'Òc - Riccardo Carnovalini. 42 images d'Occitània en chamin da Vinai a Vielha. Lhi ambients de la lenga occitana son lo natural prolonjament di país e de las maisons que an sentut vibrar lhi sòns màgics de la lenga qu'a acomunat un airal d'Euròpa demorat da 13 milions de personas. Es per aquò qu'en salvant un ambient se salva una lenga....
Pan especiat e sabla blanca - Gabriel Sandoval, Magali Ben. L’istòria esmoventa d’una drolleta partida sus las mars a la recèrca de son papà. Fòrça poësia e tendresa que Magalí Ben transcriguèt ambe un engenh grand. De legir e escotar sens moderacion. Per los 7- 10 ans. Edite-moi !
Pantai ? Verai. Un rouman d’aro, ounte de bessoun espèron lou retour de soun paire que travaio sus uno barjo petrouliero. Mai, un bèu jour, an plus ges de nouvello…
"Pantai dins lou jardin dóu Lussembourg" de Richard Aldington. Revirada provençala de Marcel Audema Revirada en francés de Catherine Aldington
Pantòri - Romieg Jumèu - ATS 194. Roman istoric, se tracta dau còp d’Estat de Badinguèt en 1851 e se debana a Marselha amb d’eveniments dins lei Basseis Aups com se disiá a passat temps. Collection A tots n°194, IEO Edicions.
Par o impar seguit de Lo tresen cordilh - Gui Vialà - ATS 85. Crimis. IEO Edicions. La fe sens òbras mòrta es.
Paratge & Vilania - Miquèla Stenta. Paratge es lo mot de raligament de las tropas de Tolosa fàcia als Crosats. L’estudi pòrta sus la preséncia dins los tèxtes dels trobadors d’aquel tèrme emblematic, representatiu de noblessa, respècte e dignitat. Al contrari, Vilania es lo mot-clau dels comportaments negatius e se trapa en oposicion a Cortesia....
Paraulas au som de la lenga - Jànluc Sauvaigo. Une sélection des 175 textes de l'un des plus prolifiques "cant'autori" d'oc, qui n'a cessé d'enrichir les répertoires nissard et occitan. La Stampa Segurana.
Paraulas d'ausèls e d’autras bèstias (Libre audio) - Maria Odila Dumeaux vos balha aicí las claus per descobrir çò que dison los ausèls de l’òrt, del campèstre o del bòsc. Tot un monde meravilhós de bèstias e de causas que parlan, devisan e cantan en bona lenga d’òc. Letras d'òc.
Paraulas de Hemnas - Paraulas de Femnas - Paraulas de Fremas - Paulina Kamakine - Tòme 1. Un libre bilingüe (e trilingüe - italian - per la partida Valadas Occitanas) qui presenta poèmas de 36 poetessas e cançonairas d'òc, contemporanèas, de tots los parçans d'Occitania. Lo libe que muisha l'espiar de las hemnas d'òc suu país, sus la familha, sus l'amor e...
Paraulas de neu e de glaç / Parole di neve e di ghiaccio / Mots de neige et de glace / Words of snow and ice. Pechon vocabulari dels espòrts d'uvern fach en 2006 per la Chambra d'Òc a l'ocasion dels juecs olimpiques d'uvern de Turin 2006. Chambra d'Òc.
Paraulas per questa terra Tome V - Marcela Delpastre. Edicions dau chamin de Sent Jaume.
Paraulinas - Eva Cassagnet. Recuelh de poesias entaus mainats au torn deus animaus com la graulha, lo gat esquiròu o lo gatòt e d'autes tèmas de la natura (vent, sasons...) e de l'enfança. Arrecuelh de poesias peus petits (e mes grans) amb d'illustracions de l’escrivana bigordana. Colleccion Tintas, edicions Reclams.
Parçans esconuts - Danièla Estèbe-Hoursiangou. Una bona part dels poèmas recampats dins aqueste recuèlh foguèron d'en primièr publicats dins la revista ÒC. Occitan gascon, amb una version francesa de l'autritz. Edicions Jorn.